Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Extraient conclusions i reflexions de la Vaga General del 29M

La Vaga General ja fa gairebé 3 dies que ha acabat, però continuem veient els seus efectes. Efectes que veiem fonamentalment en tres “línies de treball”, que podríem considerar com tres fronts de guerra de l’estat contra la nostra classe i contra el nostre poble.

En primer lloc, el front mediàtic. En segon lloc, el front institucional i financer. En tercer lloc, el front repressiu.

Pel que fa al Front Mediàtic, cal dir ben clar com s’ha aconseguit bastir un doble consens (amb matisos). D’una banda reconeixement la importància “relativa” de les mobilitzacions, mentre es redueix la importància de la vaga per se. Per l’altra, s’estableix un consens pel que fa a la transmissió de la informació vinculada a la violència (consens que ja coneixem sobradament). Discurs radical = violents i incontrolats antisistema (contra els que a partir d’aquesta setmana, s’hi podrà començar a aplicar la legislació vinculada a la kale borroka... quina “casualitat”).

Mentre que els policies “no tenen més remei” que respondre davant eixes agressions... i hi responen pegant colps de peu i desfent-li la melsa a un xic de 22 anys. Trencant braços i cames. Desfent-li l’ull amb pilotes de goma (pilotes que es disparaven al cos... com en altres tantes ocasions) a un altre xaval, fotent pallisses als furgons, etc.
Tot això combinat amb tota mena d’identificacions, amenaces, requises de propaganda informativa, retencions il·legals de membres de piquets arreu de tot el país, etc.

Pel que fa al Front Institucional i Financer, cal tenir ben clar que de seguida el capital europeu ha eixit al pas, per tal de reforçar el govern del PP (i de CiU, UPN, etc.), deixant clar que no s’ha de fer cap cas a la Vaga (perquè ha eixit moltíssim millor del que s’esperaven), i que cal accelerar la reformes, aprovar la llei d’acompanyament dels pressupostos i la seua aplicació... i així garantir el procés de control absolut de tots els fils que mouen les vides de totes les persones treballadores que vivim sota el jou de l’estat espanyol.

I en últim lloc, però no menys important, el Front Repressiu. En aquest sentit, els primers a tastar com anaven a gastar-se-les els nous “xicots d’Interior” van ser els i les estudiants valencianes, no cal recordar aquelles imatges, i les corredisses dels i les que érem als carrers aquells dies. Per això, i gràcies a la gran resposta popular, en aquesta Vaga General han actuat a l’inrevés que en la del 29S, i per sort, ens hem trobat amb poques agressions.
Per contra, on sí s’ha notat ara aquest augment de l’escalada repressiva, ha estat precisament al Principat i a Mallorca, on les mobilitzacions i la confrontació anaven creixent, i on es combinen els pols més reaccionaris de la política del nostre país, CiU d’una banda (i amb Felip Puig), i el PP per l’altra (amb Sánchez-Camacho, Bauzá i Fernández Diaz).

En aquest sentit hem vist com la brutalitat policial ha augmentat, i amb l’excusa d’alguns “aldarulls” (la majoria provocats), han actuat amb una sanya i brutalitat que ben pocs recorden. Cames i braços trencats. Trets al cos amb pilotes de goma (que han fet que un altre xic perda un ull). Cols de puny i peu (que li han desfet la melsa a un altre xic) Tota mena de vexacions i pallisses en els trasllats dins dels furgons, etc. I tot això sense comptar els centenars d’identificacions indiscrimades, les dotzenes de persones reteses... I el que és més greu. Les detencions durant i després del 29M, i engarjolament de 4 companys; presó incondicional en aplicació de la “legislació específica” per kale borroka... Des d’ací tot el meu suport i estima pels companys i companyes afectades per tota aquesta brutalitat.

Queda clar, doncs, què busquen... tallar les ales del moviment popular que està creixent, organitzant-se, reforçant-se, etc., per plantar cara a la desfeta que tenim davant. Desfeta que ens vol deixar sense els més ínfims drets socials i laborals, sense la possibilitat de parlar o escoltar cap mitjà mínimament de qualitat en català, del Sénia cap avall, i a les Illes. Desfeta que ens vol convertir definitivament en el prostíbul barat del sud d’Europa, si l’Eurovegas acaba posant-se en marxa.


Aquesta passada Vaga General del 29M, però, i malgrat tot, ha estat un èxit.

I ha estat un èxit malgrat les mancances de tots i totes nosaltres. Ha estat un èxit perquè cada vegada més i més gent, té clar que s’ha d’eixir al carrer. I això ho podem mesurar veient les xifres “reals” de consum energètic pel dijous passat, que són lleugerament menors que les de la gran Vaga General del 20 de juny de 2002.

En aquesta ocasió, la política de la por del PP només ha aconseguit reforçar més la vaga, amb menor presència de gent als carrers, més comerços tancats, fins i tot, per fi, algunes institucions públiques menors, tancaven eixe dia. Així com gran quantitat d’empreses i fàbriques en polígons, etc. El fet de poder fer piquets per tota la ciutat de València, tancant establiments de forma pacífica, repartint tota mena de propaganda, compartint espais, debatent, etc., ens ha permès veure que podem fer molt més encara.

I cal tenir molt present l’actuació i presència desenvolupada en llocs com Eivissa, Gandia, Falset, Amposta, Sagunt, etc., on mai s’havia pogut fer res mínimament significatiu, i per fi s’ha aconseguit. Per no parlar del digníssim, clar, honest i combatiu paper de tota l’Esquerra Independentista, no només a les localitats que ja he esmentat, sinó a localitats com Barcelona, Girona, Tarragona, Castelló de la Plana, Alacant, Vilanova i la Geltrú, Sitges, etc. Anem pel bon camí.

Amb tot el que tenim per davant, amb tota la feinada antirepressiva que tenim per davant, i tot això combinat amb la necessitat urgent de desenvolupar la constitució de xarxes solidàries i de suport mutu arreu del país, hem de reforçar el teixit que ens porte a la propera Vaga General (que serà abans del que ens pensem), amb una millor posició, i amb més capacitat d’incidència, organització i mobilització. I no ho oblidem. Si volem fer créixer i consolidar el conjunt de l’Esquerra Independentista, necessitem teixir eixa xarxa solidària arreu del país.


Fins la pròxima Vaga, que ens vaja portant a la Vaga Social Indefinida arreu dels Països Catalans, sumem forces i esforços.

Salut, solidaritat amb els companyes preses i ferides, i lluita!
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid