Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Lluitadors independentistes
«En un país digne, algú com en Cala mereixeria honors i reconeixements nacionals»

L'independentisme està de dol per la mort de Josep de Calassanç Serra i Puig, fundador de Terra Lliure i ferm activista cultural a la Catalunya Nord

19/12/2011 Política
"En un país digne, algú com en Josep de Calassanç Serra i Puig, en Cala, mereixeria honors i reconeixements nacionals". És una sentència del periodista i escriptor Aleix Renyé, company de Josep de Calassanç Serra i Puig, en Cala. Amic personal i de batalla, i com ell, establert a la Catalunya Nord, Renye ha dedicat un escrit personal a en Cala, que serà incinerat aquest dimarts a dos quarts de dues del migdia al crematori de Torremila de Perpinyà.

A l'escrit, Renyé aborda la faceta més personal i familiar del líder independentista, juntament amb fotografies personals. "En Cala era un bon jan. La mainada l'estimava, i ell era d'una gran tendresa i amabilitat. Els meus fills l'adoraven", expressa. Renyé repassa els anys en què es van conèixer, uns anys "d'incerteses i esperances": "Vaig conèixer en Cala el gener del 1981, en plena tempesta de neu. Vaig passar clandestinament la frontera per la muntanya, camí de l’exili, i qui m’esperava a la banda nord-catalana era ell", explica l'exmilitant d'EPOCA. Tant el fundador de Terra Lliure, iniciador de Ràdio Arrels i de l'escola Arrels com la seva companya, Dolors Serra -"de qui coneixia la cara ja que Barcelona havia estat plena de cartells demanant el seu alliberament de la presó espanyola, uns anys abans"- van ser per Renyé "una de les referències de l’independentisme combatiu en el que jo també estava implicat des la meva adolescència".

Renyé relata que "eren anys de militància forta, compromesa, arriscada. Al sud amb Terra Lliure, al nord implicats en la creació de Ràdio Arrels on jo m’hi professionalitzaria com a periodista i ell en seria membre decisiu del comitè director, i en l’escola Arrels on les seves filles i els meus fills i filla han estat escolaritzats i han esdevingut amics" i detalla com van ser les seves vides acabada la militància a Terra Lliure. Tot i que amb el temps i les ocupacions es van anar distanciant, "amb en Cala ho sabíem, l’un i l’altre, que féssim el que féssim, triéssim cada u l’opció que triéssim, hi havia una convicció comuna, una voluntat ferrenya d’arribar a aconseguir la independència de la nostra nació. Fent pinya als castells, dirigint els Casal, escrivint articles o imprimint llibres i, quan ha calgut, arriscant present i futur".

La darrera vegada que es van veure, en Cala -ja malalt- "es preguntava quin paper havíem de jugar gent com nosaltres en el nou procés independentista. Coincidíem en el temor que aquest procés no tingués prou en compte que l’alliberament nacional ha comportat sempre, arreu del món, el patiment i el sacrifici -en major o menor grau- de la població. Coincidíem també en la preocupació per l’angelisme, bonisme i ingenuïtat de l’actual independentisme. Malgrat tot, ell més que jo, estava disposat -assegut en aquell banc a l’entrada de la clínica- a ocupar el lloc que li pertoqués en la mobilització. Jo provava de dir-li que podia estar tranquil, que havia fet la feina que calia i que tot dos podíem estar prou contents d’haver passat el relleu. Que podiem estar orgullosos dels fills respectius i del que, al nord i al sud, havíem ajudat a construir. Però en Cala no podia estar-ne content i insistia que encara hi havia molta feina per fer".

L'independentisme, de dol

La mort d'en Cala als 61 anys, ahir després d'una operació al cor, ha sacsejat l'independentisme. Les mostres de condol per la desaparició d'una de les figures històriques de l'independentisme català i un dels promotors culturals més importants de la Catalunya Nord se succeeixen.

En nom d'Aire Nou de Bao, Hervé Pi ha lamentat la mort d'un dels fundadors de l'entitat i ha expressat que "encara que per la majoria dels socis fou home discret, els que treballàvem per l'entitat el dia dia sabem quina ha estat la implicació però no mesurem sempre la importància de la seua aportació". En aquest sentit, destaca que "sovint se diu que si avui hi ha castells a Catalunya Nord és per culpa o gràcies al Josep" i explica que "per Sant Joan del 1996 llavors que érem uns quants entaulats celebrant la revetlla a Bao en va fer la proposta i vam tirar endavant el projecte" i la colla castellera va aconseguir anar "més enllà d'una simple proposta feta un dia de festa".

També la CAL, entitat on va participar activament, ha recordat en Cala, ha expressat que "potser cansat de tanta lluita, de tants anys d’esforç, ha decidit descansar i que siguem nosaltres els que continuem el camí que ell ens va indicar ja fa molt de temps". "La seva cara desprenia bondat", remarca, i afegeix que "molts dels que no el coneixien podien veure en això un contrasentit... Reflex de bondat en una persona que havia estat fundadora d’una organització armada com Terra Lliure…", però subratlla: "Els que el coneixien de veritat sabien que no n’hi havia cap, de contrasentit".
 
"A causa de la seva lluita i empès per l’Espanya que ens nega les llibertats, va haver d’optar ja fa molts anys per la via de l’exili. Un exili en terra catalana, malgrat que separada per fronteres administratives dels estats opressors", manifesta la CAL, que explica que "la seva lluita va continuar al nord" i que el 2002 va rebre el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord.

La CUP ha expressat també el seu condol per la mort de Josep de Calassanç Serra, de qui destaca que "des del seu exili mai va deixar de ser un activista cabdal per la cultura i la llibertat del nostre poble". La formació ha donat el condol a la família, als amics "i a tots aquells independentistes que el conegueren, l’estimaven i lluiten dia rere dia per la llibertat dels Països Catalans". En aquest sentit, la CUP assegura que "les actuals militants de l’Esquerra Independentista hem de tenir present Josep de Calassanç Serra i la seva generació com a referents polítics que van posar les bases del nostre moviment actual". "Cal recordar-lo com un exemple viu per seguir el camí cap a la independència", afirma.

L'MDT ha destacat que "igual que d'altres lluitadors no va dubtar a arriscar per uns principis, per una estratègia independentista pròpia, tal com ho va demostrar amb el seu paper a IPC i a Terra Lliure". Per això, assenyala, es va veure obligat a refugiar-se a Catalunya Nord a finals dels setanta. En aquest context, l'organització afirma que "mai va deixar de portar a terme la seva militància constant a favor de la nació, tal i com ho va desmostrar amb la seva activitat cultural i política al nord del país, ja fos com a president del Casal Jaume I com a l'entitat Aire Nou de Bao". "Cal que l'independentisme d'esquerres no oblidi mai persones com en Cala, referents clars del procés d'alliberament nacional dels Països Catalans", sentencia.

De la seva banda, Maulets ha transmès el seu condol als familiars i amics d'en Cala i ha expressat que "d'ell en prenem el testimoni de combat incansable per la independència i la revolució social als Països Catalans". "Una lluita que va mantenir al llarg del temps, amb coherència i perseverança, fins i tot a pesar de ser apartat de la militància per companys que, en alguns casos, han optat pel possibilisme abandonant la lluita independentista", subratlla, i assenyala que la lluita per la independència "tindrà un referent indefugible en la dignitat i la fermesa" d'en Cala.

També Endavant ha lamentat la mort d'en Cala i ha destacat que "pertanyia a aquella generació que posà la llavor de l'independentisme revolucionari als Països Catalans". En aquest context, afirma que "el seu compromís social i nacional el dugué a donar el millor de la seua vida en l'empeny per aconseguir un horitzó de llibertat i justícia per la nostra terra" i remarca que "desafià la repressió i la por, es jugà la vida per amor a aquesta nació que volia lliure".
Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid