Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Homenatge al guerriller Josep Lluís Facerias

 El nucli de Nou Barris de la CUP de Barcelona ha organtzat un homenatge al guerriller Josep Lluís Facerias (1920-1957), assassinat per la policia en una emboscada el 30 d'agost de 1957 al barri de Verdum de de Barcelona. A l'acte hi participarà Ferran Aisa, coneixedor del moviment llibertari i especialitzat en les lluites populars de la Barcelona dels segles XIX i XX.

Aquest acte reivindicarà la figura de Facerias i de la lluita antifeixista. Per aquest motiu han posat l'accent a reclamar que aquest lluitador paregui al nomenclator del districte i de Barcelona, ja que el nom de Facerias ha estat volgudament marginat i a hores d'ara no han donat nom a cap espai o entitat pública.

23/08/2011 23:00 Política

 

Facerias va ser un dels màxims exponents del maquis urbà en els anys quaranta i cinquanta del segle XX.

Als 16 anys, en 1936, s'afilia a la Confederació Nacional del Treball i a les Joventuts Llibertàries de Catalunya del barri del Poble Sec (Barcelona). A l'inici de l'anomenadaGuerra Civil espanyola, s'allistà en la Columna Ascaso, lluitant tota la guerra en el front d'Aragó fins que va ser fet presoner en 1939 quan l'exèrcit republicà ja es batia en retirada. Aquest mateix any va perdre a la seva companya i la seva filla de mesos, assassinades quan fugien al costat de milers de refugiats a França.


Va estar empresonat pel règim franquista fins a l'any 1945. Alliberat, s'incorporaà al Sindicat d'Indústries Gràfiques de la CNT, mentre treballava com a cambrer i caixer en un restaurant. El temps lliure del que disposa ho dedicà a l'activitat clandestina antifranquista, sent un dels membres més actius en accions i organització de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, que van reiniciar la publicació de Ruta, el seu diari portaveu.

 En 1947, després d'estar pres de nou a la presó model de Barcelona, i convençut que la lluita armada era la manera més ràpida d'obtenir diners com suport al sindicat anarquista i als militants presos i els seus familiars més necessitades, s'integrà a un grup que practiva la lluita armada, realitzant la seva primera acció: un atracament a la fàbrica Hispano-Olivetti. Va morir el 30 d'agost de 1957 en una "emboscada" de la policia franquista en l'encreuament dels actuals passejos Verdún i Urrutia amb el carrer Pi i Molist de Barcelona, on se'l recorda mitjançant una placa circular recordatòria en el terra.

 

 

facerias

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid