Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L'acte commemoratiu de Vic es converteix en un "punt de partida"

Ahir dissabte es va realitzar a Vic l'acte commemoratiu dels 30 anys d'Estratègia Independentista "Per una terra lliure" que recordava la creació dels CSPC,  la fusió del PSAN-provisional i de l'OSAN nord-català i el naixement de Terra Lliure

30è aniversari de la mort en combat de Fèlix Goñi "Bruc" - Editorial

14/06/2009 01:47 Política

Un dels moments més especials de l'acte va tenir lloc quan un grup de persones van desplegar una pancarta amb la llegenda "Terra lliure: punt de partida!", per recordar la lluita de centenars de persones que han fet possible que avui en dia l'esquerra independentista sigui una alternativa política madura i consolidada

L’acte es va iniciar amb una actuació dels Bastoners de Sant Celoni, que van amenitzar l’acte en diferents moments. Cesk Freixas, Les Avelines i El Puma van intercalar temes musicals entre cada intervenció, i en Marcel Casellas va realitzar un monòleg sobre una de les  batalletes de l’Escamot del Baix i el Comissari Gordillo, que en aquesta ocasió se situava en una accidentada reunió clandestina dels signants de la Carta de Brest a Ciutat Badia i al Cementiri de Montjuïc. 

Va comptar amb diferents intervencions, les primeres de les quals van anar  a càrrec de l’historiador i membre de la CUP d’Arenyns de Munt Agustí Barrera, d’una llarga trajectòria militant a organitzacions independentistes com el FNC, el PSAN i el PSAN-p. Barrera va realitzar una exposició sobre els antecedents de l’actual esquerra independentista, remuntant aquesta resistència nacional als anys de resistència de l'FNC, en el seu paper actiu de resistència i col·laboració amb les forces aliades durant la II Guerra Mundial, al llarg dels anys del franquisme i durant la restauració borbònica.  

 En aquest sentit, en Carles Sastre, del qual es va recordar que havia estat el represaliat independentista que més anys havia romàs a la presó, així com a l’exili, també es va remuntar a la lluita de l'FNC i a la continuïtat històrica de la lluita per l’alliberament nacional al nostre país. En la seva intervenció va destacar la conjuntura històrica com explicació de l’evolució del moviment independentista català, que després dels paranys de la “transició” va renovar la reivindicació independentista amb noves formes.  Sastre, procedent d’aquesta resistència antifranquista que va encavalcar amb l’independentisme modern, també va recordar lliutadors com en Manuel Viusà i en Jordi Martínez Vendrell.

La intervenció d’en Carles Castellanos, que representava la tradició del PSAN-P i la seva continuïtat en l’independentisme modern, va argumentar els encerts de la lluita independentista, que des fa 30 anys ençà ha aconseguit desmuntar els tòpics de la ideologia dominant i escampar el seu missatge polític d’alliberament nacional i social entre la població. Per a Castellanos, l’èxit d’aquest combat polític rau en la consciència col.lectiva d’aquest moviment, que a través d’experiències com l’antirepressiva, la defensa de la terra o la lluita per la llengua ha aconseguit aglutinar sectors populars en base a aquestes reivindicacions. En aquest sentit, també va apuntar que existeixen diversos perills a la nostra societat, i al nostre moviment, que consisteixen a obviar aquests elements de decisió i partipació col.lectiva, més enllà de les sigles, que impedeixen el desenvolupament d’un moviment realment popular per la ruptura i per l’emancipació nacional i social. 

En un altre pla, a la intervenció de Carles Benítez i de Pep Musté (exmilitants de Terra Lliure i represaliats de diferents èpoques) van destacar els encerts de l’experència de l’organització clandestina, que va aconseguir dinamitzar els anhels de llibertats de la població catalana amb la seva actuació durant quinze anys. Benítez va explicar que l’esgotament de l’autonomisme i el constitucionalisme era ja denunciat fa trenta anys com un parany, un cul-de-sac per al poble català que ara fa aigües malgrat que els autonomistes de tota mena l’hagin reflotat repetidament. Una raó que explica l’encert del camí emprès ara fa trenta anys per l’esquerra independentista, que avui dia dóna els seus fruits en forma de moviment consolidat, capaç de presentar alternatives polítiques a l’actual desgavell nacional. Musté, d’altra banda, va llegir un manifest col.lectiu de represaliats independentistes que donaven suport al paper referencial i institucional de la CUP, en què es posava especial èmfasi en el fet que cal que ens dotem “d’una eina d’intervenció política i mobilització social capaç de treure’l de l’atzucac autonomista i fixar un horitzó de ruptura democràtica respecte els estats ocupants.”

En un moment de l’acte els organitzadors van desplegar unes pancartes amb la llegenda TERRA LLIURE: PUNT DE PARTIDA!, una referència als avenços de la lluita independentista durant aquestes 30 anys, que va despertar els aplaudiments dels assistents.  

 Ramón Piqué, membre dels antics CSPC, va explicar la funció d’aquest organisme antirepressiu de l’independentisme català, que durant anys va exercir la defensa política dels detinguts, exiliats i empresonats per la seva militància independenista. Piqué va posar especial rellevància en el paper aglutinador dels CSPC, que al voltant de la solidaritat va cohesionar un moviment que creixia malgrat la repressió. Poc després va passar la paraula a Martí Majoral, destacat dinamitzador d’Alerta Solidària. Piqué va recordar com fa cinc anys, en un acte també celebrat al Sucre de Vic pel judici a Estrasburg, es va traspassar simbòlicament una antiga guardiola dels CSPC al membre d’Alerta Solidària, a manera de relleu en la lluita antirepressiva que l’hi atorgava.

Majoral, després de recordar els casos i la lluita antirepressiva més actual, en què va citar el cas d'en Karim i d'en Jona, entre d’altres, va encoratjar els assistents a continuar la lluita per les llibertats individuals, greument amenaçades cada dia que passa, així com per les col.lectives, en la lluita del nostre moviment per la independència i el socialisme. 

Finalment, els membres del Casal Manuel Viusà de Vic van entregar un recordatori als participant a l’acte i tot seguit es van cantar Els Segadors, moment en què diverses persones van alçar uns cartells en record d’en Fèlix Goñi i d’en Martí Marcó, reeditat en commemoració dels 30 anys de les seves morts en combat.

 

Per saber-ne més:

L'MDT reedita dos llibres dels CSPC en el 30è aniversari del seu naixement

Homenatge als CSPC

1979: créixer i combatre

Història de l'independentisme (1979-1994)

Terra Lliure (1979-1985)

Què és el PSAN-p? (abril de 1976)


Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  9. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid