Aquestes manifestacions també es van dur a terme simultàneament a diverses ciutats espanyoles i d'altres nacionalitats de le península. Cal destacar que la convocatòria de les concentracions es van fer majoritàriament a través de facebook i el boca-orella.
Figueres
{youtube}j1d68Ekhiy8{/youtube}
Entre les més massives València, Barcelona i Alacant on importants grups de persones i la majoria de les organitzacions animalista, van reaccionar i van actuar davant de la mort del cadell Schnauzi a les mans de l'Assassí Knino. Gràcies a ells, gent anònima a què els uneix l'amor pels animals i la defensa dels seus drets van expressar el rebuig al maltractament als animals i exigir una adequació de la legislació a un sentiment cada dia més majoritari: Els animals tenen drets i mereixen respecte.
A Alacant la concentració es va fer a la plaça dels Estels i va acabar davant de l'Ajuntament. A València més de 1000 persones van anar des de la plaça del ajuntament fins a la plaça de la Verge. També a Barcelona més de 700 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van manifestar la plaça Sant Jaume.
Reflexions al voltant de les manifestacions del dia 25 de març. (Plataforma Iniciativa Animalista)
Ahir al vespre a València i a les principals ciutats dels Països catalans, com també a altres ciutats de l’estat espanyol, milers de manifestants varem eixir al carrer a protestar enèrgicament contra el maltractament als animals. La convocatòria sorgida quasi espontàniament com a mostra de repulsa pel cas Schnauzi i coordinada per la nova organització “no al maltrato animal” contava amb el suport de gran part de les organitzacions animaliste. Les manifestacions volien impulsar també la campanya per un enduriment de les penes contra els maltractadors dels animals, mitjançant la recollida de signatures a favor d’una nova Iniciativa Legislativa Popular.
L’impressionant èxit de participació va ser paral·lel a la cridanera absència dels habituals líders politics i sindicals, més encara en plena campanya electoral. Més preocupant de cara al futur ens va semblar l’absència del que podríem anomenar esquerra en general i de l’esquerra independentista en particular. La miopia política col·lectiva d’alguns sectors ens pot portar una altra vegada a un divorci amb les masses, cada vegada més conscients de la necessitat d’incorporar els drets de tots els animals a la agenda política, i les suposades avantguardes politiques, novament sordes al clam del carrer, tant ocupades pensant com fer sortir a la gent al carrer quant el carrer ja està ocupat per la gent farta d’esperar-los.
L’èxit de participació va estar acompanyat però, d’alguns detalls dignes de millora sobre els quals proposem reflexionar i aprendre tots i totes de les conclusions. En primer lloc, mentre que el motiu pel qual es manifestàvem era un clar rebuig als maltractaments, l’alternativa que es proposava no restava tant clara: un enduriment de les penes i una ILP assumint un articulat poc discutit, contradictori i fins i tot especista. Creguem que el conjunt d’organitzacions animalistes hauríem de crear un fòrum ample de debat amb la finalitat de consensuar les propostes legislatives més escaients, lluny dels acaloraments per una cas concret, i tenint en compte també la realitat del actual marc jurídic i, en tot cas, connectar amb els desitjos de molta gent d’un canvi de marc jurídic progressista, no reaccionari i no especista.
D'altres aspectes que ens cridaren l'atenció varem ser l'absència total del català durant tota la manifestació a la ciutat de València, llevat de la lectura bilingüe del manifest final, una cloenda massa festiva per al gust de moltes de les persones manifestants i, a més a més, el tarannà cultural de l’espectacle final més digne de qualsevol ciutat andalusa. Hem de tenir en compte que la lluita contra una opressió no pot justificar de cap manera el manteniment d’altres opressions siguin aquestes culturals, nacionals, de gènere, de classe, etc.
Un aspecte col·lateral és la importància que, des de alguns àmbits animalistes es continua donant a equiparar com a èxit una mobilització en funció de la repercussió mediàtica que puga tenir. Discrepem d’aquesta equació lineal. Els mitjans de comunicació regits per la lògica del capitalisme sols entenen d’audiències, subvencions i publicitats i la seva graella esta pensada per optimitzar els seus guanys. Això vol dir que en general tant els dona una noticia especista com altra antiespecista; allò que per a ells és important es el grau de morbositat que té i la repercussió en audiència que puga tenir. Les persones defensores dels drets dels animals hem de regir-nos per altres paràmetres.
L’èxit de participació ens ha d’esperonar a totes i tots a continuar lluitant pels drets de tots el animals, però també cal que sapiguem analitzar en cada moment si el camí que portem és el més correcte.
