Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Francesc Duran, candidat de la CUP a Badalona

 

  Farem una oposició frontal , serem constructius però rigorosament crítics

 

Francesc Duran és un jove badaloní de 33 anys, veí del barri del Progrés. És educador social i informàtic, professor de l’UOC. Cofundador del Casal Antoni Sala i Pont i membre de la CUP des del 2003. Ha estat membre del secretariat del Consell de Joventut de Badalona i ha estat dinamitzador de la Comissió de la Festa Major Alternativa. Duran es presenta per primer cop com a cap de llista de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a Badalona.




21/04/2011 05:51 Entrevistes

El projecte polític de la CUP per Badalona se sustenta sobre tres eixos. Participació, identitat badalonina i cohesió social. Explica’m com voleu construir aquesta Badalona que ens proposeu.


Aquests tres pilars creiem que engloben la idea de la Badalona que volem. Ara fa uns mesos varem preparar taules de treball cadascuna amb un tema concret: urbanisme, cultura, polítiques de joventut,... amb força participació totes elles. A més d’aquestes taules hem anat a veure les entitats amb les que hem treballat no tant propostes específiques, sinó més aviat hem mirat de definir un model de ciutat. Hem estat debatent amb unes 25 entitats molt diverses, representatives i de diferents barris de la ciutat. Un cop efectuat el debat, hem perfilat i incorporat en el nostre programa unes idees força que podem sintetitzar en aquests tres pilars bàsics que em preguntes. De tot aquest procés participatiu, que no s’atura aquí, en diem treballar des de la base, de manera oberta, escoltant i fent propostes.


La Participació és una de les grans assignatures pendents de Badalona.


Sí, i és curiós, tenim un munt de gent que vol, que demana participar. Tenim una ciutat amb una gran riquesa en el seu teixit associatiu. Tenim un molt bon potencial amb entitats històriques, d’altres molt recents però amb una clara voluntat de fer feina per la Ciutat...i es troben que els mecanismes que l’administració posa a disposició seva els acaben defraudant, la gent es desmobilitza i a sobre des de l’administració se’ns diu que la gent no vol participar o que participa poc...No!, compte,... la gent vol participar, sempre i quan la seva opinió sigui vinculant. I és un matís molt important. Un procés participatiu que després no sigui vinculant no aconsegueix el seu objectiu.


Què vol dir vinculant?


Que el el procés de deliberació i les preses de decisió que se’n deriven obliguen a cada regidoria i consell de districte, a cada àrea o àmbit de govern, als consells sectorials o qualsevol òrgan competent a un compromís en la seva gestió i a passar comptes amb les entitats i el ciutadà d’allò que s’acorda en tota aquesta mena de processos. A més estaríem parlant de la possibilitat de fer amb tota mena de facilitats referèndums que, lògicament, haurien d’esdevenir vinculants.


Identitat badalonina. Sento curiositat pel què voleu dir amb això...


duran2Per nosaltres no són vàlids aquests posicionaments que ens parlen de l’existència de vàries Badalones. Badalona com qualsevol ciutat de més de 200.000 habitants és diversa. No té res a veure el barri del Manresà amb Sant Antoni de Llefià o amb Canyet amb orígens i desenvolupaments diferents. Uns amb indústria, altres amb una gran massificació poblacional, altres menys...és obvi que Badalona no és homogènia. Ara bé, per nosaltres no ens cap més que una sola i única Badalona. I aquí és quan aquest sentiment d’identitat va íntimament lligat al concepte de cohesió social.

Per exemple, és important definir i desplegar un Pla d’equipaments de ciutat que cobreixi les necessitats específiques de cada territori. Ara mateix no hi ha un pla d’equipaments integral de Badalona, i aquesta és una de les nostres propostes. Sí hi ha plans parcials com el pla de biblioteques que, reconec, és molt vàlid o el pla d’equipaments esportius que en canvi aquest necessita molt camí per millorar. Tot això està molt bé, però en canvi un pla integral que contempli tot tipus d’equipaments socials i culturals no existeix. Encara ningú s’ha assegut a fer-ho. Com ara preveure centres cívics cogestionats amb un pressupost anual propi, hotels d’entitats a cada districte. Un equipament de ciutat especialitzat en el suport a la producció musical i un altre a la producció plàstica, per exemple, són necessaris. Badalona és una ciutat d’una gran creació artística i en canvi durant anys, aquesta li ha girat l’esquena a la cultura. Exactament com a la joventut que només se l’ha utilitzat com a carn de canó i actualment és inexistent. És lamentable però l’Ajuntament sempre ha vist la cultura com una despesa i no pas com una inversió de futur.

La CUP, en conseqüència, considerem que és imprescindible aquest pla integral si el que volem es vertebrar la ciutat i compensar, així, les desigualtats que per raons històriques o socioeconòmiques es produeixen en els nostres barris. Per tant, sí, Badalona és diversa i plural, però tenim molt clar que hem d’arribar a compartir una identitat comuna que ens iguali. Hem de posar-nos a treballar tenint en compte els diferents actors, els diversos territoris i realitats. Hem de fugir tant del centralisme caduc i empobridor, però també de la dispersió i del constant victimisme que de vegades arrosseguem, hem de trobar un equilibri. Una ciutat, en definitiva, més igualitària i socialment més justa.


Una ciutat més justa i igualitària està bé....Què aporta la CUP respecte d’altres projectes o formacions que igualment se’n reclamen de l’esquerra?


Els darrers pressupostos municipals, per parlar de dades ben recents, redueixen la gran majoria de les partides socials. Tot i que ens ha tocat de viure un moment complicat de crisi generalitzada que arrossega els nostres ajuntaments a greus problemes econòmics, en bona mesura causada -diguem-ho clar- per l’espoli fiscal al qual ens sotmet l’Estat, des de l’administració local se segueix gestionant la immediatesa. Exactament igual que fa 30 anys i que ha acabat malbaratant els recursos municipals, fomentant el clientelisme i l’amiguisme...I això amb governs de la dita esquerra institucionalitzada. A Badalona el PSC-PSOE ha governat sempre des de fa tres dècades en solitari o amb altres forces (PSUC/ICV, ERC o CiU). Ara mateix hi ha un tripartit entre els socialistes, CiU i ERC. Sobre els darrers 8 o 12 anys crec que ara es clou una etapa el balanç de la qual és clarament insatisfactori.

La CUP fomentem de manera prioritària un model de treball participatiu amb la finalitat de vertebrar la ciutat territorialment i repartir la riquesa. I això passa per desenvolupar polítiques que reforcin els serveis públics, la garantia del dret a una educació i salut públiques i gratuïtes començant per incidir en aquells sectors que, ara mateix, no tenen garantits aquests drets. En els darrers anys s’han escapat moltíssimes oportunitats d’invertir en la ciutat, de millorar-la a nivell qualitatiu havent deixat perdre teixit industrial de primera magnitud. Actualment Badalona té més de 21.000 aturats entre la seva població. L’atur sobretot ha afectat el món de la construcció, no exclusivament, però el sector ha tocat fons i avui molts d’aquests treballadors amb una baixa qualificació estan marxant a treballar a França o cap a altres països sense que ningú faci res per ells... En certa mesura a Badalona sembla que tornem a viure èpoques passades...Els anys del PSOE a Badalona han suposat una manca absoluta de visió en perspectiva. Els nostres models no s’assemblen en res. Sincerament, en aquests moments no existeix cap altra formació que representi millor la Badalona d’esquerres que volem.


Se’n parla molt de les vostres darreres campanyes de denúncia contra els sous abusius i de la manca de transparència municipal.


De la campanya “Quins sous!” se’n va arribar a dir que fèiem populisme....


Un moment, para...dius que us varen acusar de fer populisme per dir la veritat amb dades objectives?


Varem rebre determinades crítiques d’àmbits -entre els quals el mateix govern- que no estan gaire acostumats a tractar amb transparència dades que, d’altra banda, són públiques malgrat que sempre hagin intentat ocultar-les i hauria de ser fàcil i accessible la seva consulta....en canvi ens varem veure obligats a fer la denúncia.


Badalona sempre ha estat un Ajuntament opac, reclòs i recelós de les mirades externes. Quines són les principals dades de la vostra denúncia?


Sempre des de la CUP ens hem posicionat en contra dels augments de sou abusius en el Consistori. Ja en el primer Ple d’aquesta legislatura, el juliol de 2007, els regidors d’aquesta Casa es van apujar el sou per unanimitat un 10%. I encara l’any següent es varen augmentar un 2% més.


Vergonyós! i els treballadors i funcionaris de l’administració local amb els sous congelats....

candidatscupbadalona

A més d’un clar abús suposen un inacceptable enriquiment de la casta política instal•lada a la nostra ciutat. Nosaltres varem presentar en els pressupostos municipals del 2010 al•legacions que varen ser desestimades sostenint –tant govern com oposició- que els augments “eren legals”, sense fer cap mena d‘autocrítica. Hem arribat a un punt que jo qualificaria que ens hem instal•lat en una corrupció “legal” generalitzada.

Estem parlant d’unes retribucions que van des dels 89.872 euros bruts anuals de l’alcalde, passant pels 68.012 de la Tinença d’alcaldia (9 en tenim a Badalona quan a la veïna Barcelona en tenen només 5) i els presidents de grup. Els 60.725 euros dels regidors amb delegació, els 40.078 dels portaveus fins els 21.861 dels regidors sense cap delegació. Com podeu veure aquestes retribucions suposen un enriquiment personal d’autodesignació que a més es veuen reforçats amb altes retribucions per assistència (per exemple 1.401 euros per ple municipal).

I què dir-vos sobre el manteniment d’una estructura ben gruixuda de 58 càrrecs triats a dit (els càrrecs de confiança: directors, coordinadors, caps de gabinet...) amb sous igualment pels núvols. Les retallades socials estan a l’ordre del dia, però hi ha un enriquiment d’una casta política perfectament denunciable.

Un altre exemple de malbaratament dels fons públics: l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO). Dels 3.180.000 euros que li costen a les arques municipals cada any, 2,8 milions es destinen només als sous dels seus 45 treballadors.

 

Has dit 58 càrrecs de personal de confiança política?


Sí, sí, com a mínim a nivell oficial són 58 càrrecs de confiança quan ciutats amb un nivell semblant d’habitants com Terrassa en disposa de només 7 o Mataró 6, Santa Coloma de Gramenet 12...Una irracionalitat, vaja, que suposa una despesa de 3.414.974 euros anuals. Per una gent que la majoria estant fent tasques més de partit que no pas de govern, aquest és un dels problemes. Ens podem arribar a fer una idea del malbaratament dels recursos dels badalonins si comparem aquesta xifra amb partides globals de diferents àrees en els pressupostos del 2010. Per exemple, les d’Educació i Salut amb 4.619.827 euros cadascuna....si fa no fa. A Joventut, sense anar gaire lluny, s’hi destinen moltíssims menys recursos econòmics que les nòmines dels assessors polítics amb tant sols 573.121 euros o la misèrrima partida de Patrimoni Cultural amb 133.394 euros anuals.


.....aquestes campanyes de denúncia hauran tingut el seu efecte, suposo.


La veritat es que sí han tingut força resó i encara diré més, han marcat en certa mesura l’agenda política badalonina en els darrers mesos. Estem segurs que contràriament a algunes veus (interessadament) crítiques amb les nostres denúncies, aquestes contribueixen a augmentar la confiança en la vida política municipal. Per això nosaltres diem “més transparència” i “menys opulència”.

Respecte a la segona campanya sobre la Transparència municipal o millor dit, sobre la seva mancança remarquem la necessitat que l’Ajuntament ens publiqui els pressupostos municipals, les actes dels plens o qualsevol conveni urbanístic, per exemple.



La CUP es presenta en solitari, però en el 2007 vau fer coalició amb Els Verds. Heu rebut aquest cop peticions d’altres partits per conformar una llista conjunta?


candidatsbdncup22En el moment que la nostra assemblea decideix concórrer a les municipals i iniciem el nostre procés d’elaboració del programa, tenen lloc paral•lelament converses polítiques amb organitzacions properes. I ens hem trobat de tot. Per una banda des de propostes, creiem que sinceres i honestes, de coalició que ens va fer la gent de Solidaritat,...però és un partit recent creat i amb molt poca vida i trajectòria a Badalona i varem considerar la seva proposta excessivament precipitada. I per altra banda tindríem totes aquelles propostes que jo les anomeno de ‘postures estètiques’, brindis al sol com han estat alguns apropaments d’ERC a través d’ Accent (formació independent que va coaligada amb els republicans) amb la idea de conformar un bloc anti-PP, però a l’hora de la veritat sense cap projecte clar. També Reagrupament ens va fer arribar alguna cosa així... Llavors, davant tant de soroll mediàtic, amb tant d’allau de pretendents, varem decidir elaborar un document base d’aliances polítiques en el qual deixàvem clar que per a nosaltres les eleccions són un mitjà, en cap cas una finalitat. I en conseqüència qualsevol treball conjunt entre organitzacions polítiques s’ha de plantejar amb uns objectius a mig i llarg termini. Aliances i projecte que nosaltres tenim ben definits en allò que anomenem construcció de la unitat popular, de bastir una força i un espai hegemònic d’esquerres a Badalona. Tot el que sigui guanyar pes per aquest projecte a nosaltres ens hi trobaran.

Ara, que a tres mesos d’unes eleccions plantejar-nos tacticismes, fins a l’extrem de proposar-nos de fer una coalició i si trèiem grup municipal el desfem i cadascú per la seva banda....això no és seriós! Potser un acord d’aquesta mena ens assegurava entrar en el Consistori superant la barrera del 5%. Però no estem fent política a qualsevol preu. Tenim molta i bona feina a fer seguint el nostre propi projecte.


Segur que algú aprofitarà per acusar-vos de no haver acceptat una proposta unitària i de dispersar el vot independentista....m’equivoco?


No, gens, ja ho estant fent...però no crec que la discussió real sigui dispersió o no del vot independentista. Sinó de quin projecte polític hi ha darrere de cadascuna de les sigles i de les persones que formen cada proposta. Algunes formacions que es diuen d’esquerra i independentista cada cop a base de sumar i sumar calculadora en mà per tal de no perdre representació a l’Ajuntament cada cop són menys d’esquerres i menys independentistes.


Tots els membres de la llista heu signat un codi ètic amb el que preteneu donar exemple ‘d’una altra manera de fer política’...


Correcte, un codi ètic que assumim tots i totes els i les membres de la candidatura, del primer al darrer. Amb aquest codi ètic encara que entresim al Consistori amb un sol regidor ens permetria provocar un terrabastall ja que representaria posar en pràctica una forma alternativa d’entendre la política. I deixaria en evidència dia sí, dia també a la resta.


Quines mesures contempla aquest codi ètic?


Tant sols estem dient coses amb sentit comú com que el sou net màxim que cobraran tant els càrrecs electes com els de lliure designació serà 2,5 vegades el salari mínim interprofessional, revisable anualment. Per altra banda, el grup municipal de la CUP renunciarà a 1 dels 2 càrrecs de lliure designació dels que podria disposar. Això suposarà, d’entrada, un estalvi de quasi 50.000 € per l'Ajuntament.


Per altra banda, el temps màxim de dedicació pública serà de 8 anys. A més, cada any totes les persones representants de la CUP es comprometen a fer pública la seva declaració de béns, activitats econòmiques i possibles incompatibilitats. També el grup municipal de la CUP publicarà periòdicament el seu estat de comptes. Un cop pagats els sous i cobertes les despeses de l'organització, es destinarà l'import restant a projectes o entitats que fomentin la unitat popular a la ciutat. El procés que decidirà a quin projecte van a parar aquests diners, serà obert a la ciutadania.

Així mateix, els candidats de la CUP, per la seva condició de càrrec electe o de lliure designació, no acceptaran regals que puguin suposar un tracte de favor.

I cal remarcar que en cas de no complir o vulnerar aquestes normes, els candidats de la CUP es comprometen a dimitir.


presentacio_2_abril_2011_28Amb aquest compromís els i les membres de la llista, a més d’implementar una altra manera de fer política,....fins on voleu arribar?


Vivim un moment en que la ciutadania se sent molt allunyada de la classe política. Doncs bé, la CUP apostem per l'honestedat i la transparència a l'hora de regular la nostra actuació a l'Ajuntament de la ciutat.


De tenir representació....donareu suport a algun candidat si no obté majoria suficient?


En aquest punt la nostra candidatura és molt clara. Si la CUP entra a l’Ajuntament de Badalona, dels tres caps de llista que en aquests moments poden tenir aspiració a convertir-se en el nou alcalde: Jordi Serra (PSC), Ferran Falcó (CiU) i Xavier García-Albiol (PP) cap d’ells rebrà mai el suport dels nostres regidors. Ni ells ni les seves formacions polítiques. Entrarem per fer una frontal oposició, serem constructius però severa i rigorosament crítics i durem com resa el nostre lema “l’Alternativa necessària” dins de l’Ajuntament.


Ara que has esmentat a una “bèstia negra” com algun mitjà l’ha batejat, el candidat del PP García-Albiol que darrerament atia el fantasma de la xenofòbia...sembla tenir alguna possibilitat de ser el nou alcalde. Badalona té un conflicte bullint a punt d‘esclatar?


Creiem la CUP que s’han ajuntat dos coses. Per una banda un PP que sí, es cert, que ha anat creixent a la ciutat i ho ha fet a expenses d’elaborar un discurs populista i demagog amb la immigració, lligant-la amb la inseguretat. Arribant a la més pura xenofòbia. Per altra banda tenim a Badalona una esquerra institucionalitzada, que ha desmobilitzat la seva pròpia base, reclosos dins l’Ajuntament fent dels seus partits unes maquinàries grises al servei del funcionament institucional. La situació de crisi amb més gent a l’atur i amb greus problemes de precarietat és la vinagreta que li faltava per a que determinats sectors influenciables al discurs provocador i simplista del PP trobin el terreny adobat. Davant d’això, abans que res, les esquerres hem de fer una severa autocrítica per no preveure-ho i posar-se a treballar a temps. El problema hi és. I ja no tant pel PP sinó perquè ens aterra també la feixista Plataforma per Catalunya que es mou com peix a l’aigua en alguns barris. No entrarà a l’ajuntament...però arrossega vents de conflictivitat i ens porta el feixisme a les nostres mateixes portes de casa. La CUP davant el fenomen no hem de dubtar un sol moment i hem de plantar un discurs clar i alternatiu. Hem de fer-li front i combatre el feixisme, alhora que impulsar la cohesió i justícia socials. Per això, d’entrada, hem engegat i participem amb altres agents polítics i socials dins la Plataforma Badalona Antifeixista.


En el programa parleu d’un urbanisme per una ciutat habitable. Què en destacaries?


També en temes d’urbanisme creiem bàsic tornar a apostar per donar veu als veïns, fomentant la participació ciutadana. Tothom sembla disposat a soterrar l’autopista,... Bé la CUP hi està d’acord, posem-nos a treballar el projecte. Hem de resoldre de manera immediata als barris de Coll i Pujol i Sant Crist que resten pendents d’un ARE, que si arriba o no El Corte Inglés mentre la zona  va degradant-se per moments....Tenim la greu problemàtica de milers i milers d’ habitatges buits a Badalona producte de l'especulació i del boom immobiliari, etc. Ens cal afrontar i desencallar aquests temes. I no estar tant pendents d’El Corte Inglés per dignificar tot el lateral de l’autopista, L’Estrella i Sant Crist. I definir un Pla d’equipaments que equilibri la ciutat i eixugui els dèficits allà on siguin. I en l’apartat de mobilitat estem ficats dins el Pla Participatiu i allà hi serem per defensar polítiques de foment del transport públic o els carrils bici que, per cert, no existeixen a Badalona.


Parla’m, per acabar, de la composició de la llista....


És una llista de gent representativa de gairebé tots els barris de Badalona. És una candidatura paritària, es va alternant home-dona i tenim el mateix número de dones com d‘homes a la llista. És una candidatura molt vinculada al teixit associatiu de la Ciutat. Tots els candidats som d’una o vàries entitats o plataformes socials. Això no és casual, forma part el nostre “adn”, creiem molt en la xarxa associativa i som gent que venim dels moviments de base i les associacions. Si mirem la composició ens adonem que és oberta a les persones de les entitats de Badalona: juvenils, culturals, cooperatives de consum ecològic, entitats veïnals, ampa's, etc. I també gent de diferent edat. Tenim gent de l’entorn dels 30-35 anys...però tenim fins a candidats que superen els 60 anys. La majoria som militants de la CUP, però també incorporem independents, que no pertanyen a cap partit polític però sí són gent implicada en els moviments socials. Gent que sap molt bé el que és treballar per Badalona i ara ens donen suport integrant-se a la llista.


Algun candidat a destacar? Veig que l’ actor Andreu Solsona us dóna suport dins la llista.


Bé, tota la llista formem un sol equip. La CUP som assemblearis i destaquem el treball horitzontal per sobre de moltes altres coses. Tots som iguals del primer al darrer. No ens interessen els personalismes. Si et sóc franc de la llista en destacaria tots, un per un...però si m’obligues i ja que t’hi has referit...sí,esmentaria com a personatge d’un cert renom a l’actor Andreu Solsona, ex-component d’Els Joglars i ex-director del Teatre Zorrilla (2000-2006) que col•labora amb nosaltres des de fa temps. S’ha incorporat a la llista i estem molt satisfets del seu suport.

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid