El que gairebé no ha aparegut en ells, comparat amb el fenomen natural, és el que s'està encunyant com "la revolució silenciada", d'Islàndia. La de Islàndia ha estat una revolució social provocada per una banca que va deixar a aquesta illa democràtica de 300.000 habitants amb un deute equivalent al PIB de més de vuit anys. Davant d'aquesta situació, les protestes ciutadanes (a cassolada neta) van provocar la caiguda del primer ministre, el conservador Geir H. Haarde, i de tot el seu govern.
A partir d'aquí es van nacionalitzar els principals bancs, es van celebrar eleccions generals de les que va sortir un govern de coalició d'esquerres, es va decidir per referèndum ciutadà no pagar el deute que l'avarícia d'uns i el descontrol d'altres van generar, es va emprendre una investigació per dirimir jurídicament les responsabilitats de la crisi i ara han començat les detencions de diversos banquers i alts executius. I el més recent: s'ha creat una assemblea popular-al marge dels partits-per reescriure la Constitució i un projecte de llei, aprovat pel Parlament Islandès, que pretén crear un marc jurídic destinat a la protecció de la llibertat d'informació i d'expressió.
No sé com acabarà això d'Islàndia. No sé tampoc per què els mitjans no reserven amb prou feines espai quan la revolta part d'un país democràtic. En aquests casos cal recórrer més a Internet o esperar que un voluntariós amic et informe. En diversos post es pot llegir que la seva actual situació econòmica és bastant millor que la d'altres països de l'entorn precisament per haver deixat fer fallida la banca. No sé si a més de Thomas More, altres persones (els islandesos) estan escrivint una Utopia realitzable. No ho sé. Per cert, l'FMI de Rato també posava Islàndia com a model d'un sistema financer "robust" i "resistent" abans que esclatés la revolució silenciada.
