El passat mes de febrer es va celebrar la setena edició de l'Spannabis, una fira que engloba tot el món cannàbic de països del món sencer. Aquesta fira és un punt de trobada per diversos growshops, botigues dedicades a aquest sector, empreses de fertilitzants i llavors i associacions de consumidors i cultivadors d'aquesta planta.
L'Spannabis, juntament amb aquestes associacions, lluita per la normalització i legalització d'aquest mercat en creixement. Les associacions, per la seva part, creen alternatives perquè els seus socis puguin accedir al producte legalment, i puguin evitar el mercat negre. Per tal d’introduir-nos breument en aquesta matèria, hem visitat el growshop Kanna-Ra de Barcelona, on el seu propietari, Pedro Grau, de 51 anys, ens ha parlat de les ambigüitats que existeixen en el món del cànnabis.
El botiguer explica que, malgrat la il·legalitat de la marihuana, “no va tenir problemes a l’hora d’obrir la botiga”, perquè “tot el que s’hi ven és legal”, fins i tot “les llavors, que es venen com article de col·leccionisme”. Els clients més habituals són “joves, tot i que, un 10% són gent gran que compra per ús terapèutic”. Aquests últims arriben a la botiga “molt perduts”, normalment “recomanats per metges”. Un cop allà, aquests clients, “espantats” per la paraula marihuana, demanen consell.
Actualment a Catalunya, existeixen tres associacions de consumidors de cànnabis federades a la F.A.C. (Federación de Asociaciones Cannábicas) i algunes altres que, malgrat no estar-ho, són legals. Per tal de conèixer millor el món que les envolta hem parlat amb dues de federades, El Panchi, de Terrassa, i l’Hempordà, de Bàscara, i una que no ho està, la MaWeed, de Barcelona.
Els presidents de les tres associacions coincideixen a dir que des de que van obrir mai han tingut “cap problema legal”, excepte l’Hempordà, on l'Andreu, president de l’associació, explica que al principi els “tiraven els estatuts enrere, però un cop corregits els van acceptar” a més, remarca que, tot i parlar amb l’alcalde de Bàscara i demanar-li que “comuniqués” la seva “presència als mossos per parlar amb el cap de la zona”, aquests “encara no han trucat”.
David, d'origen francès, de 42 anys d'edat i president de la MaWeed, explica que van muntar l’associació aquí perquè a França és impensable i creu que és “el futur del cànnabis” suposant “la mort del mercat negre”. A part creu que és “bo pels consumidors”, ja que així, “no molesten a l’altre gent”. Andreu, de l’Hemporda, en canvi explica que van decidir muntar l’associació, en part, perquè tenien “coneguts que utilitzaven el cànnabis per suportar millor la seva malaltia i havien de recórrer al mercat negre amb els riscos que comporta”. Aquests consumidors terapèutics ara són un “40%” dels seus socis.
Les tres associacions utilitzen el mateix mètode per aconseguir la marihuana. Totes elles tenen un cultiu “col·lectiu” entre els associats, del qual se n’encarrega un dels socis, “ajudant a la creació de llocs de treball”, tal i com diu Andreu, de l’Hempordà. En especial, la MaWeed tenen un cultiu interior dins el local, amb focus especialitzats, cosa que els protegeix de la llei que marca la legalitat de consum en el mateix lloc on s’ha cultivat la planta.
Ismael Sunyer, president del Panchi, ens explica la manera d’aconseguir ser soci d'aquestes associacions. Podem distingir dos socis, “el general”, que “forma part del cultiu col·lectiu, ha d’abonar la quota anual i ha d’estar avalat per un altre soci”, per evitar “persones conflictives”, com diu Andreu, de l’Hempordà, i “el terapèutic, que només cal que pagui la quota anual i el preu del que s’emporti, a part de portar un document mèdic que demostri la malaltia” amb la qual “el cànnabis podria tenir un efecte pal·liatiu”.
A més, al Panchi existeix una altre soci anomenat “simpatitzant”, que és el que només “vol donar suport a la causa i no paga quota, ni es pot endur marihuana a casa”. Quan tractem els avantatges que ofereix formar part d’una associació tots els socis amb els que hem parlat tenen clar que el més important és la “ la qualitat del producte” que s’hi pot consumir i “la tranquil·litat per la legalitat de l’associació”, sent així “usuaris” en comptes de “delinqüents”.
A part, un soci del Panchi, Miguel Vara de 27 anys, remarca la “claredat i transparència” d’aquesta associació, ja que coneix “la procedència i elaboració del producte” i pot “escollir el més adequat” a les seves expectatives. A part, aquest remarca que l’associació “culturitza en aspectes legals” als socis perquè aquests “puguin respectar les lleis”.
Legalització versus regularització
A l’hora de parlar de la legalització, les associacions tenen les seves diferències. En primer lloc, l’associació El Panchi creu que “el primer punt a debatre no és la legalitat”, sinó la “regulació per acabar amb l’actual situació”, ja que “la llei no estableix, clarament, les quantitats que es pot dur a sobre o les plantes que es poden tenir a casa sense cometre cap delicte”.
En segon lloc, l’Hempordà creu que s’ha d’utilitzar “el mateix mètode que amb l’alcohol o el tabac, amb limitacions d’edat, impostos per l’estat i la possibilitat d'aconseguir un consell regulador del producte pels productors que cultivin sense productes químics”. Per últim, el president de la MaWeed, David, de 42 anys, creu que el primer pas són les associacions, ja que, “a diferència dels Coffee Shop d’Holanda”, ells només venen “a socis del país, evitant així el tràfic”.
Aquestes associacions, també garanteixen “una protecció” pels socis. Els presidents de l’Hemporà i El Panchi expliquen que “si la policia treu la marihuana” a un dels socis, “l’associació la retorna” i l’advocat d’aquesta “recorre la multa”. Atesa l'“ambigüitat de la llei”, existeixen teories diferents, com la del president de la MaWeed que diu que “els socis no poden tenir cap problema amb la llei” perquè aquests “disposen d’un carnet de soci”.
Pel que fa a les diferències vers el mercat negre, les tres associacions estan d’acord amb David, de la MaWeed, que diu que el que els diferencia és “la qualitat i el preu del producte” afegint que “els socis poden estar segurs de comprar-ne tot l’any al mateix preu”. A més, l'Andreu, de l’Hempordà, afegeix que els seus socis poden “aconseguir herba de qualitat, sense químics i coneixent les peculiaritats de cada varietat”, “millor avantatge per un soci d’us terapèutic”.
A part, l’Hempordà organitza activitats pels socis com “tallers d'auto cultiu, cursos de cuina cannàbica, xerrades, debats, conferències, festes i cates de diferents varietats”, cosa que no trobem a cap de les altres dues associacions.
El tema està sobre la taula. Segons un estudi del 2006 del Ministeri de sanitat i política social, el consum de cànnabis a l’estat espanyol, no ha parat de créixer des dels anys 90 i, gairebé un 50 % de la població consumeix habitualment o ha consumit algun cop marihuana. Les associacions plantegen la normalització de les seves condicions, ja que poden ser la solució a la legalització o normalització de la marihuana i la mort definitiva del mercat negre. Segon l'Andreu, de l’Hempordà, “s'ha demostrat que el mètode prohibicionista i de desinformació no baixa l'index de consum entre els menors, augmenta les màfies i s'els nega als malats el dret a sentir-se millor”.
