Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El TC emet sentència gràcies a "la unitat indissoluble d'Espanya"

Només ha faltat afegir "la unitat indissoluble d'Espanya" a la ponència per aconseguir els vots necessaris al Tribunal Constitucional (TC) i emetre, després de quatre anys i un inacabable periple polític, una sentència de l'Estatut.

La presidenta del tribunal, María Emilia Casas, ha estat prou astuta per aconseguir, gràcies a aquesta frase, els vots suficients dels seus col·legues. D'aquesta manera, la ponència de Casas ha estat aprovada per sis vots a favor i quatre en contra. La sentència elimina 15 articles, entre ells, l'ús preferent del català de les administracions.

28/06/2010 20:36 Política

La sentència s'ha votat en quatre blocs, tres dels quals s'han aprovat amb sis vots a favor i quatre en contra. La primera votació ha estat sobre el preàmbul de l'Estatut, on el punt més conflictiu és la definició de Catalunya com a nació. Aquest bloc s'ha avalat amb els vots de sis magistrats a favor i quatre en contra atès que no té validesa jurídica i es reitera "la indissoluble unitat d'Espanya".

El segon bloc que s'ha sotmès a votació engloba tots els articles que la sentència declara inconstitucionals. En aquest cas, vuit magistrats han votat a favor i dos en contra. Encara es desconeix quants articles estan dins d'aquest bloc i per quedarien anul•lats.

El tercer bloc que s'ha votat fa referència als articles que han quedat interpretats segons la Constitució. En aquest cas, sis magistrats han avalat aquestes interpretacions davant de quatre que hi han votat en contra.

Finalment, s'ha votat un quart bloc que agrupa els articles que recorreguts que el TC declara constitucionals. En aquest cas, la votació també ha estat de sis magistrats a favor i quatre en contra.

Un procés farcit de recursos

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat a les Corts generals i posteriorment refrendat pel poble de Catalunya, ha provocat fins a set recursos davant del Tribunal Constitucional. El més conegut és el del PP, però també han qüestionat el text català el Defensor del Poble, Enrique Múgica, i cinc comunitats: Aragó, el País Valencià, les Illes Balears, la Rioja i Múrcia. Els recursos dels populars i de Múgica eren els més genèrics, afectaven a multitud d'articles i qüestionaven la columna vertebral del text. Els recursos de les comunitats majoritàriament abordaven qüestions específiques dels seus territoris, com ara els recursos hídrics de l'Ebre o l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Catalunya és una nació sense validesa jurídica

Els magistrats mantenen la definició de Catalunya com a nació, però recorden que això no té cap tipus de validesa jurídica tenint en compte que aquesta referència es troba precisament en el preàmbul del text. És més, el tribunal també subratlla la unitat indissoluble de la nació espanyola. Els magistrats s'han pronunciat només sobre el preàmbul en una votació que ha tingut sis vots a favor i quatre en contra. Han donat el seu vistiplau a aquesta lectura els cinc membres del bloc conservador i el progressista Manuel Aragón.

El preàmbul de l'Estatut estableix que el Parlament, "recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania", defineix Catalunya com a nació d'una manera "àmpliament majoritària", recordant que la Constitució, en l'article segon, reconeix també la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.

Comunicat de la PDD

Prou estatuts, ara toca independència!

 

L'Estat Espanyol i el Tribunal Constitucional, un cop més, deixen clar que la nació catalana no té cabuda dins d'Espanya.

Ni Espanya ni el Tribunal Constitucional no han de tenir la sobirania de Catalunya perquè aquesta només correspon als catalans i catalanes, per això no han de decidir ni l'estructura política que volem, ni el marc jurídic de la nostra llengua i la nostra cultura, ni la nostra economia, ni el nostre sistema fiscal, ni el nostre sistema educatiu, ni si som una nació.

Catalunya, com a Nació, té dret de decidir el seu futur tal i com expliciten els drets democràtics i col·lectius, reconeguts per l'ONU, en l'article primer de la Carta de les Nacions Unides.

La PDD reitera un cop més que l'Estat Espanyol ha exhaurit la via autonomista i l'única sortida viable és l'exercici del dret a l'autodeterminació per escollir quin ha de ser el futur de la nostra nació.

* la PDD dóna suport a l'Acte de Sobirania que es farà avui a les 8 del vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

* La PDD se sumarà a qualsevol acte públic o mobilització de caire unitari que manifesti de forma clara que el poble català abandona la via autonomista i vol exercir el dret a l'autodeterminació.

* És l'hora de la dignitat nacional, per la pau, el treball i la democràcia Autodeterminació!

 

 

 

Rànquings
  1. Parla Adelais de Pedrolo: "...sempre va reivindicar la independència dels Països Catalans, que sempre va escriure en català..."
  2. Es commemora el centenari de la creació d'Estat Català: "el primer partit polític independentista a Catalunya"
  3. Qui va fer possible i qui va barrar l’alto el foc d’ETA a Catalunya?
  4. Es publica "Del FAC a la reunió de Perpinyà", testimoni de la militància de Carles García Solé
  5. Guanyem Girona alerta sobre la situació precària dels serveis per a infants i adolescents
  6. Clam popular al País Valencià per un finançament just
  7. Aquest proper dissabte 20 de novembre es convoca un acte antirepressiu a Girona
  8. El Col·lectiu "Guilleries" dels Mossos denuncien el "patètic sainet de rendició autonomista"
  9. Mobilització multitudinària per la independència a Bilbo
  10. Dissabte vinent Girona tornarà a ser l’epicentre antirepressiu del país
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid