Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El SEPC s'adhereix a la vaga del sector públic: "és doncs temps de plantar cara"

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) s'adherix a la vaga del sector públic del 8 de juny i ho argumenta  manifest el Manifest  titulat  “Lluitant aturarem les retallades, lluitem per l'ensenyament públic!”
Pel SEPC, "sota l'excusa de la crisi ens volen apujar les matrícules, els bitllets de transport, els preus dels àpats, els lloguers d'habitacions en residències i habitatges, cobrar-nos per serveis indispensables... i alhora pretenen retallar les beques i eliminar la segona convocatòria d'exàmen! Com es pensen que aguantarem el curs vinent?", per tant "és doncs temps per plantar cara"afirmem

04/06/2010 02:09 Laboral

Manifest “Lluitant aturarem les retallades, lluitem per l'ensenyament públic!”

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. Juny de 2010

Esforç, sacrifici, comprensió... paraules que darrerament sentim per totes bandes en forma de súpliques dels nostres governants per fer-nos empassar una bateria de mesures d'allò que en diuen ajustament econòmic. Resulta força extrany, doncs no fa masses anys, en aquest país hi havia bonança econòmica, i precisament conceptes com esforç, sacrifici i comprensió estaven ben presents en el dia a dia de la classe treballadora. Aleshores el creixement econòmic es debia a dos elements fonamentals: un model productiu basat en l'especulació financera i del sòl, la construcció i el turisme; i una estructura laboral basada en la precarietat. L'increment de la riquesa nacional era notable, però la distribució de la mateixa, per bondats del capitalisme i la propietat privada, va premiar els empresaris especuladors enlloc dels treballadors precaris. Estava clar que aquesta situació de limbo socioeconòmic no podia perllongar-se massa i l'arribada de la crisi va deixar a tothom glaçat.


En quatre anys els governs han passat de vantar-se de la solidesa econòmica de que gaudíem, a fregar el ridícul estratosfèric per no haver intervingut una estructura econòmica on les finances i la producció s'aguanten amb pinces. Així, que els governs i la patronal ens vinguin amb romanços de que sigui la classe treballadora qui capitalitzi la factura de la crisi econòmica és per molts motius un símptoma de que no compartim els mateixos principis. Primer, perquè en cap cas són els treballadors, els responsables de les negligències en matèria de planificació econòmica que ens han portat a la crisi; i segon perquè ja en el seu dia va ser la classe obrera la que va permetre amb els nostre esforç, sacrifici i comprensió una bonança econòmica que només serví per incrementar les desigualtats socials al nostre país.


Nogensmenys sembla que la classe política no està precisament interessada en atendre les legítimes exigències de la classe obrera, sinó que està cuinant amb la patronal i altres lobbies de pressió, un àpat sencer de retallades contra els drets de la classe obrera i els serveis públics. De moment ja ens han servit l'aperitiu amb el paquet de mesures amb que el govern espanyol pretèn eixugar l'enorme dèficit pressupostari. Reducció de sou als treballadors públics, congelació de pensions, retallades pressupostàries en serveis públics bàsics com educació, sanitat o dependència, reducció d'inversions i partides en matèries claus pel canvi d model econòmic... però el més calent és a l'aigüera, perquè de primer plat tindrem reforma laboral, de segon reforma de les pensions i de postres privatitzacions de serveis públics. Tota una vianda indigesta que més ens val refusar no només amb una vaga del sector públic, sinó que és imprescindible respondre un conflicte, que és essencialment de classe, amb una vaga general combativa.


La situació a l'ensenyament no és inherent a la conjuntura política de retallades de salaris i drets laborals i concessions al sector privat, sinó que els cants de sirena ja han alertat de que el règim contractual dels treballadors de l'ensenyament públic tendirà cap a la substitució de les places funcionarials per places laborals i que el model d'escola concertada agafarà preponderància per sobre de l'escola pública. A més a més s'aturen les inversions en centres educatius de manera que l'increment de la població escolar haurà de ser assumit per l'actual xarxa, cosa que comportarà pitjors condicions de feina i estudis i per tant una important davallada en la qualitat de l'ensenyament.


Les universitats ja han estat avisades de que amb urgència han de prendre mesures d'ajustament econòmic i de contenció del dèficit. Algunes ja s'han avançat i les fórmules brillen per la seva originalitat: increment de les taxes a les matricules dels estudiants; cobrament per l'ús de serveis bàsics com el campus virtual, l'aparcament o l'equipament informàtic; eliminació de matèries i/o grups; política laboral basada en la contractació zero i/o acomiadaments; congelació d'inversions en infraestructures... Tot una mostra de la voluntat de situar la innovació i la recerca com a pilars fonamentals del nou model econòmic que ens ha de servir per sortir de la crisi.


Definitivament als estudiants el futur ens agafa una tonalitat cada vegada més fosca. L'aplicació del Procés de Bolonya, amb la introcucció del model d'estudiant a temps complet, que impossibilita la compaginació dels estudis amb una feina de qualitat ens aboca a una situació econòmica cada cop més precària. A més a més sota l'excusa de la crisi ens volen apujar les matrícules, els bitllets de transport, els preus dels àpats, els lloguers d'habitacions en residències i habitatges, cobrar-nos per serveis indispensables... i alhora pretenen retallar les beques i eliminar la segona convocatòria d'exàmen! Com es pensen que aguantarem el curs vinent?


Malgrat que tot això ens agafa a les acaballes del curs acadèmic, i que molts de nosaltres tenim el cap exclusivament als exàmens, cal que fem un parèntesi i apostem altra vegada pel combat estudiantil. Les mesures de contenció pressupostària aprovades per les administracions públiques, però també per les direccions universitàries, no ens ajuden en aquest context de crisi, sinó tot el contrari ens suposa un important greuge cap a la nostra delamada economia estudiantil. A l'emsems no podem girar la vista a les profundes reformes estructurals que estan traçant governs i patronals i que afectaran als contractes de treball i a les pensions, és a dir al nostre futur socioeconòmic. És doncs temps per plantar cara a les autoritats que han dictaminat aquestes mesures i que el moviment estudiantil uneixi les forces amb el moviment obrer per poder preparar una veritable ofensiva de classe!

 

Per saber-ne més:

Endavant elabora dos vídeos per cridar a la mobilització i a la vaga

El 8 de juny, cap a la vaga general

 

Rànquings
  1. Fem pinya -tothom, tothom i tothom- amb l'ANC !!
  2. Ha mort l'Encarna Jordan, veterana independentista
  3. Comunicat de la CACG en relació a la manifestació d'ahir a Lloret de Mar
  4. Esther Lucea: "...experimentem una mena de sensació profètica malastruga, com si els nostres germans del nord exercissin de viatgers del temps per advertir-nos de quin pot ser el futur de la llengua catalana"
  5. Escola de Formació Toni Villaescusa (1984-2024)
  6. La CACG es manifesta a Lloret contra la presència dels Borbons i l'entrega dels premis Princesa de Girona
  7. “Sense independència Catalunya no té projecte de futur possible”
  8. 7 diputats de formacions independentistes de Còrcega, Polinèsia, Bretanya, Nova Caledònia i Euskal Herria al Parlament francès
  9. La CACG crida a participar a la manifestació del dia 10 a Lloret de Mar des de l'indret on es reuniran els Borbons
  10. Edicions del 1979 anuncia "Diccionari del fet i la qüestió nacionals" de Ferran Lopescu
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid