Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Llibertat.cat us desitja una bona Diada de Sant Jordi

 
 
 Avui, 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, l'estelada al balcó!

23/04/2010 00:29 Cultura

 

Per veure bé Catalunya,
Jaume I d'Aragó
pujà al cim de Sant Geroni
a l'hora en què hi surt el sol;
quin pedestal per l'estàtua!
pel gegant, quin mirador!
Les àligues que hi niaven
al capdamunt, li fan lloc;
sols lo cel miraven elles,
ell mira la terra i tot;
que gran li sembla i que hermosa
l'estimada del seu cor.

Jacint Verdaguer

 

Proposta bibliogràfica per Sant Jordi

Novetats bibliogràfiques:

epoca2EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc 

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)" 

«Encara queden aspectes d'Epoca per explicar i que jo desconec» 

 La memòria independentista: Ramon Subirats i Coral

 L'MDT reedita dos llibres dels CSPC en el 30è aniversari del seu naixement

 1979: créixer i combatre

CSPC: el moviment antirepressiu de l’independentisme català (1979-1989 )

 Jaume Martínez i Vendrell o la constància militant per l’alliberament nacional

 Resolució judicial sobre els carrers dedicats a lluitadors de la resistència armada

 Cavalcant damunt l'estel. Memòria de la resistència, aquell gener del 1965...

 

fac_nou_llibre

"Sabotatges per la independència", la memòria històrica sobre el FAC

Carles García Soler i el nucli resistent del FAC

Homenatge a Oriol Solé Sugranyes

 

 

 


 

Col·leccions recomanades

Llistat de llibres i altres articles de Lluís Maria Xirinacs

Edicions El Jonc

Virus Editorial

La llibreria editorial Millà

 

Altres recomanacions

Catalunya, qüestió d´estat. Vint-i-cinc anys d´independentisme català (1968-1993). Jaume Renyer. El Mèdol, 1995 
El llibre de Renyer repassa la història de l'independentisme des de la fundació del PSAN fins al 1993. És interessant la seva exposició de la divisió del PSAN o del desenvolupament de la nova estratègia independentista a partir de 1979, ja que defuig de plantejaments subjectivistes i, encara que els seus arguments siguin discutibles,  intenta, per exemple, explicar les divisions del moviment en termes d'opcions polítiques divergents. El més criticable del llibre és la part final, que com era previsible esdevé una exposició de l'argumentari de la gent de l'independentisme combatiu que va optar per ERC.
 
 
De les armes a les urnes. Oriol Malló. L'esfera dels llibres, 2005 
Es tracta d'un llibre construït a partir d'extractes d'entrevistes amb ex-militants de Terra Lliure i d'altres organitzacions independentistes que per vies diferents acabaren ingressant a ERC. La tesi del llibre és esbiaixada i inexacta, ja que a partir d'aquests casos concrets (entre els quals hi ha el mateix autor del text) es pretén fer creure que la majoria de l'independentisme combatiu dels 80 és a ERC, la qual cosa és simplement fals. La realitat és força més complexa en aquest sentit i del que poden explicar determinades històries oficials. Així, no costaria gens elaborar un altre llibre amb entrevistes de les persones de l'independentisme combatiu dels anys vuitanta que no han entrat a militar a ERC. Entre les virtuts del llibre en destacaríem tant el fet que està ben escrit com l'originalitat de l'estructura.
 
L'independentisme armat a la Catalunya recent. David Bassa Rourich, 1996
Un llibre que recull cinc entevistes amb Pere Bascompte, Josep Serra "Cala", Xavier Barberà, Carles Castellanos i Josep Guia, fetes a principis de 1992, quan per diferents raons hi havia força dificultats per desplegar la lluita armada. El format d'entrevista permet una aproximació més amena al fenomen. Els personatges pertanyen a diferents tradicions militants, cosa que contribueix a una visió més completa. Reeditat el 2005.
 
Història de l'independentisme (1979-1994). David Bassa, Carles Benítez, Carles Castellanos i Raimon Soler. Llibres de l'Índex, 1994
El primer resum que es feu de la història de l'independentisme, amb les virtuts i les mancances que això suposa. Dels quatre autors, tres militaren al moviment independentista. Ofereixen, per tant, la visió oficial de la pròpia història, destacant els principis ideològics en un moment de crisi per l'ascens de l'independentisme reformista. No evita, però, l'autocrítica.
 
Parla Terra Lliure. El Jonc, 2000 
Imprescindible recull a càrrec de Ramon Usall d'una part dels documents i textos que va produir l'orgabització armada catalana al llarg de dels seus anys d'existència. S'hi pot trobar des des de la Declaració de Principis fins als interessants documents aprovats a la III assemblea nacional.
 
Reviure els dies. Carles Castellanos. Pagès, 2003
Memòries d'aquest militant del PSAN, d'IPC i de l'MDT. La narració dels episodis de repressió es combina amb un alt contingut històric, situant-nos en els diferents contextos socials i explicant en primera persona molts dels episodis clau de la història independentista, com per exemple la formació del PSAN, de Terra Lliure o dels Grups de Defensa de la Llengua. Una visió crítica però en absolut penedida d'algú qe continua la militància en l'Esquerra Independentista.
 
Terra Lliure (1979-1985). Jaume Fernàndez Calvet. El Llamp, 1986 
Un dels protagonistes principals de l'organització armada a la primera meitat dels vuitanta, Jaume Fernàndez Calvet, narra d'una forma bastant amena el seu sorgiment i les vicissituds per què l'organització va travessar en aquests anys. Permet entendre el context històric en què es va fundar, l'estratègia política que hi havia al darrere i els entrebancs amb què va ensopegar en els seus primers anys de la seva existència. 
 
Terra Lliure: La temptació armada a Catalunya. Ricard Vilaregut Columna, 2004 
Elaborat per una persona aliena a l'independentisme, el lector o lectora hi trobarà força informació sobre Terra Lliure i l'independentisme dels vuitanta, en general contrastada amb diferents fonts. Tanmateix, el llibre està llastat per determinades tesis, com ara explicar la desaparició de Terra Lliure adduint, entre d’altres raons, que la societat catalana no hauria permès (ni permetrà) el desenvolupament a llarg termini d'una organització armada. També cal considerar desencertat considerar Terra Lliure com una "temptació" i no pas el desplegament d'una estratègia política conscient que va permetre estendre la consciència independentista.

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid