Gifreu es pregunta si "aquest sorprenent moviment en marxa, promogut, gestionat i celebrat des de la societat civil catalana" hauria estat possible sense disposar d'una xarxa al ciberespai. Segons Gifreu, "internet està oferint als moviments d'autoorganització ciutadana per la independència una plataforma mediàtica única, impensable fa uns pocs anys".
En motiu de la celebració de la consulta del 28F, Llibertat.cat expressava la seva voluntat de contribuir a la causa des de la xarxa amb el compromís d'informar "d'informar en tot moment d'aquest gran esdeveniment col·lectiu" que és el procés d'alliberament català. I és per això que explotant tots els recursos d'internet va habilitar expressament l'espai web consultes.llibertat.cat, amb seguiment minut a minut i els resultats poble per poble; i va informar en tot moment del minut a minut de la jornada des de les xarxes socials Twitter i Facebook, eines que Gifreu defineix com a "recursos d'internet al servei de la mobilització".
El dia de la consulta Llibertat.cat es mostrava "fidel a la democratització de la informació i a les potencialitats que ofereix l'era de la informació", recursos de la xarxa que segons Gifreu "són utilitzats com si fos una plataforma unitària de comunicació i d'intercomunicació entre els agents mobilitzadors i mobilitzats".
Les consultes populars, líders de visites
Inspeccionant el fons infinit de la xarxa es pot calcular, amb una senzilla cerca, l'allau d'entrades referents a l'independentisme i més concretament a les consultes que d'ençà del 13 de setembre a Arenys de Munt ha anat produint massivament la xarxa.
Tal com descriu Gifreu, "l'espectacle és enlluernador". Cercant a Google pel terme '*decideix', apareixen prop de vuit milions d'entrades que fan referència al moviment per les consultes.
Les pàgines web de les comissions organitzadores de consultes populars només fan que batre rècords de visites. Especialment, és clar, aquelles comissions de capitals i ciutats grans, o bé comarques. L'espai web d'Osona Decideix ha arribat al màxim de 160.000 entrades, mentre que Girona Decideix n'ha assolit la meitat, 80.000. En tercer lloc hi ha Barcelona Decideix, que amb 52.000 entrades, promet augmentar-ne moltes més a mesura que es vagi acostant la data de la consulta i els esforços per organitzar-la es vagin intensificant.
Aquests rècords també es fan patents a les xarxes socials. Girona
Decideix compta ja amb més de 2.000 seguidors al Facebook, mentre que al
Twitter de moment té 60 persones seguidores.
Gifreu també destaca l'interès creixent dels mitjans digitals, que han
vist que les consultes generen molt d'interès en la comunitat
internauta.
Per a saber-ne més:
El
davantal "Consultes cap a la Independència"
