Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El 13-D al Gironès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

La comarca del Gironès té 28 municipis, dels quals catorze celebraran una consulta independentista ja sigui el proper 13 de desembre o més endavant. És el cas de la capital, Girona, on podran votar un total de 78.521 persones majors de 16 anys. El ple de l'ajutnament va aprovar la moció de la plataforma Girona Decideix el passat 10 de novembre. Els altres municipis que podran votar seran Celrà, Bordils, Campllong, Cassà de la Selva, Cervià de Ter, Flaçà, Llagostera, Llambilles, Sant Gregori, Sant Jordi Desvalls, Fornells de la Selva, Girona, Salt i Bescanó.

30/11/2009 23:59 Política

 

 

Girona: 78.521 persones que poden votar.


L'Ajuntament de Girona es va convertir el passat 10 de novembre en el consistori més gran que donarà suport a l'organització d'una consulta popular independentista. Ho van permetre els vots favorables d'ERC, CiU i ICV-EUiA, que van votar a favor d'un moció que Esquerra va portar al ple i que impulsa la comissió Girona Decideix, integrada per les entitats Ateneu d'Acció Cultural (ADAC), Òmnium Cultural i el Casal Independentista El Forn.. A partir d'ara caldrà trobar una data -la del 13 de desembre està descartada per manca de temps-, així com locals suficients on votar a la pregunta: "Està d'acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret independent, democràtic i logo_girona_decideixsocial dins una Unió Europea dels Pobles?". Mitja hora abans del ple, un grup de persones va respondre la convocatòria de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona -l'organització política que porta més temps pugnant per impulsar una consulta a la ciutat malgrat no tenir presència al consistori- aplegant-se a la plaça del Vi per donar suport a la moció que s'havia de debatre al ple.

Una estelada de la CUP va presidir la concentració i nombrosos assistents, entre ells bastants militants de la CUP, van assistir al ple.

Quedava clar que ERC i CiU hi votarien a favor i que ICV-EUiA donaria llibertat de vot als seus regidors, i que probablement hi votarien a favor. Això ja donava la majoria i és el que va succeir.

També era evident el vot en contra del PP, representat només per Jean Marie Castel en solitari perquè la seva portaveu, Concepció Veray, estava malalta. Els socialistes es van abstenir. Joan Pluma, el portaveu del grup municipal del PSC, que ostenta l'alcaldia, va indicar que el seu grup municipal no volia posicionar-se en contra d'iniciatives que promouen les entitats però va lamentar que, en aquest cas, "s'hagi polititzat la societat civil".

Pluma va defensar el marc estatutari i el Parlament de Catalunya com a eix de la política catalana i va argumentar que els moviments de "baix a dalt necessiten bases més àmplies" i "menys partidistes", en referència que només tres entitats formen la comissió.

L'alcaldessa Anna Pagans ha manifestat aquest matí en declaracions a Rac1 que personalment votarà que no a la consulta perquè el seu partit, el PSOE, creu en un marc federal.

Cristina Alsina, la portaveu d'ERC, grup que va presentar la moció a l'ajuntament havia demanat el vot afirmatiu recordant que fa 350 anys l'estatus d'Estat de Catalunya "va ser arrabassat per les armes" i que des d'aleshores ha demanat recuperar l'estatus. Va afirmar que "el centralisme" espanyol no permet avançar als catalans i "genera ofec als ciutadans i a les empreses".

Alsina va assenyalar que la independència permetria "prosperar" i ser "més competitius i cohesionats". A més a més, va dir que "el que molesta no és la consulta, és el resultat". I va recordar el finat regidor Francesc Ferrer, que va declarar un dia que "la llibertat no s'ha de demanar ni pidolar, sinó exercir". Fins i tot va esmentar un discurs del president de la Generalitat, José Montilla, del 2007: "Catalunya serà el que vulgui ser".

El portaveu de CiU, Carles Puigdemont, va mostrar el seu respecte pel dret i la legitimitat de preguntar l'opinió als gironins sobre quin futur voldrien i va valorar que la consulta "és una proposta de mobilització i particiació que afavoreix els valors democràtics i "convida a la paraula i a l'argumentació".

Els ecosocialistes tenien llibertat de vot i tots tres van donar suport a la consulta. El seu portaveu, Joan Olóriz, va dir que "a cap poble se li pot negar el dret a l'autodeterminació" i va recordar que la proposta naixia d'entitats amb ganes "d'implicar la societat gironina i que el poble pugui manifestar la seva opinió".

Castel (PP) va apel·lar a la Constitució en exposar el seu vot en contra i va recordar que "hi ha gent omplint les llistes d'atur que necessita que els polítics treballin per les persones" i que amb actuacions com aquesta moció es perdia crebilititat en la política. "Ningú els hi treurà el dret, però hi ha altres problemes", va argumentar. També va criticar l'abandonament del centrisme de CiU i el seu pas a l'independentisme.

Girona aprovarà avui celebrar una consulta independentista - Llibertat.cat 

 
 
 

Celrà:

Els quatre grups polítics representats a l'Ajuntament de Celrà -Entesa per Celrà, iCelrà, Convergència i Unió i Candidatura d'Unitat Popular- acorden per unanimitat aprovar aquesta Declaració institucional de reconeixement de les consultes sobre el dret a decidir del poble català.

En diverses ocasions, l'Organització de Nacions Unides ha reconegut i defensat el dret dels pobles a determinar el seu destí. En aquest sentit ha aprovat diferents resolucions on proclama el dret dels pobles a decidir sobre el seu estatus polític i a buscar el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, de manera que tots els Estats tenen el deure de respectar les decisions preses per cada poble sobre la base d'aquest dret inviolable. Entre aquestes resolucions destaquen les següents:

* Resolució 545 (VI), de 5 de febrer de 1952: «Tots els pobles tenen el dret de disposar per si mateixos».
* Resolució 637 A (VII), de 16 de desembre de 1952: «Els Estats membres de l'Organització han de defensar el principi del dret de tots els pobles i de totes les nacions a disposar per si mateixos»; «El dret dels pobles i de les nacions a disposar per si mateixos és una condició prèvia a l'aplicació de tots els drets fonamentals de l'home».

El Pacte internacional de drets polítics i civils i el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, aprovats per l'Assemblea General de l'ONU en la seva sessió plenària 1496, de 16 de desembre de 1966, diuen en el seu article primer: «Tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren el seu desenvolupament econòmic, social i cultural», i «Els Estats participants en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen la responsabilitat d'administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides».

El Parlament de Catalunya ha proclamat en dues ocasions -el 12 de desembre de 1989 (resolució 98/III) i l'1 d'octubre de 1998 (resolució 679/V)- el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur.

Atesa la dificultat d'exercir els drets col·lectius que el poble de Catalunya té en l'actual marc legal i polític, l'Ajuntament de Celrà considera que la ciutadania té el dret de poder expressar lliurement el que pensa de forma cívica i pacífica, ja que el dret a decidir, juntament amb la llibertat de pensament, són l'expressió màxima de la democràcia. La llibertat democràtica dels pobles és real quan es pot manifestar, exercir i expressar lliurement i pacíficament sobre qualsevol qüestió que pugui afectar la seva manera d'organitzar-se com a societat i de relacionar-se amb els altres pobles i nacions, és a dir, determinar i decidir sobre el seu present i el seu futur.

Per tots aquests motius, l'Ajuntament de Celrà es posiciona públicament a favor que els ciutadans i ciutadanes puguin manifestar i exercir lliurement el dret a expressar el que pensen sobre el fet que Catalunya i la nació catalana esdevinguin un Estat independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea, i al mateix temps respecta la iniciativa de les entitats cíviques del municipi de realitzar una consulta ciutadana sobre el dret a decidir que han de tenir els ciutadans de Catalunya.

Celrà, 2 de desembre de 2009


Bordils: 1.404 persones que poden votar.


cartellOrganitza la consulta: Plataforma Bordilenca per l'Autodeterminació (referendumbordils@googlegroups.com)

Des de la Plataforma Bordilenca per l'Autodeterminació us informem i el mateix moment us volem convidar assistir, de l'acte central de la campanya Bordils Decideix, que portarem a terme en suport a la consulta popular del 13 de desembre.L'acte tindrà lloc el proper dilluns dia 7 de desembre el Casal de Bordils (Centre del Poble).    

* A les 20h Xerrada-Debat a càrrec de Jordi Bilbeny (membre organitzador de la consulta per la independència d’Arenys de Munt), Biel de Montserrat (Portaveu de la Plataforma Girona Decideix) i Francesc Ribera “Titot” músic i membre de la CUP de Berga.


* Tot seguit podreu gaudir d'un  Pica-pica, Pa amb tomàquet i embotit   

* A continuació Concert amb format acústic d’en Titot i en David Rosell que ens presenten “L’esca Pecat” En el ple del passat dijous dia 5 de novembre, l’Ajuntament de Bordils va donar suport per unanimitat, a la consulta popular per la independència pel proper 13 de desembre.La moció va ser aprovada amb 7 vots a favor pels grups municipals: Grup independent de Bordils-Progrés  municipal (4 regidors/es); Gent per Bordils-Esquerra Republicana  de Catalunya-Acord Municipal (2 regidors) i Convergència i Unió (3 regidors/es) i cap en contra.  La moció que es va aprovar va ser la següent:
 
   1. L’Ajuntament de Bordils, es posiciona públicament a favor de que els ciutadans i ciutadanes  puguin manifestar i exercir lliurament el seu dret a expressar el que pensen sobre que Catalunya i la Nació Catalana, esdevingui un Estat Independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea.
   2. L’Ajuntament de Bordils, considera un exercici de civisme i democràcia, la iniciativa d’entitats cíviques del municipi, constituïdes i organitzades a través de la Plataforma Bordilenca per l’autodeterminació, de realitzar una consulta ciutadana sobre el Dret a Decidir que han de tenir els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
   3. Trametre aquest acord, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament Europeu i a les Entitats promotores de la iniciativa.
 
Tot i que la moció aprovada pel consistori, va ser modificada respecte la inicial presentada per la Plataforma Bordilenca per l’autodeterminció, aquesta valora molt positivament la decisió adoptada pel consistori i diu que tirarà endavant la consulta el 13 de desembre amb la següent pregunta:

ESTÀ D’ACORD QUE LA NACIÓ CATALANA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET,INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL?
 
Comunicat  Plataforma Bordilenca per l’Autodeterminació: 


El passat 28 d’Octubre un grup de ciutadanes i ciutadans de Bordils van convocar la primera assemblea per començar a promoure una plataforma de suport a una possible consulta popular per l’autodeterminació el proper 13 de desembre.
La valoració va ser molt positiva ja que hi varen assistir unes 40 persones, que moltes de les quals ja es varen repartir en varies comissions (tècnica, difusió- comunicació i organització) per començar a treballar.
 
L’objectiu d’aquesta plataforma, que va agafar el nom de “Plataforma Bordilenca per l’Autodeterminació”, és organitzar un referèndum al poble de Bordils, amb el màxim suport i vinculació, tant de les entitats i col·lectius, com de la gent del poble, i així poder aconseguir una alta participació.
 
Una de les conclusions més importants d’aquesta assemblea va ser tirar endavant una moció de suport a la consulta popular.
Aquesta ja s’ha fet arribar als diferents grups polítics que tenen representació a l’ajuntament de Bordils (PSC,CiU i ERC). Així mateix sabem que el proper dijous dia 5 de novembre la moció serà entrada i debatuda al ple i seguidament votada.
 
Per això us convoquem a assistir al pròxim ple que serà el proper dijous dia 5 de novembre a les 21h a l’ajuntament de Bordils.
 
Seguidament us adjuntem la moció:
 
Proposta de Moció de la Plataforma Bordilenca per l’autodeterminació per demanar que l’Ajuntament de Bordils impulsi una consulta ciutadana de caràcter simbòlic sobre el dret d’autodeterminació de la nació catalana.
 
EXPOSEM:
Atès que en altres municipis del Principat de Catalunya com ara Arenys de Munt s’estan impulsant iniciatives democràtiques sobre el dret a l’autodeterminació de la nació catalana.
Atès que aquesta iniciativa democràtica és perfectament viable en termes legals mitjançant un acord de la corporació local.
Atès que una consulta popular és un exercici de democràcia participativa, oberta a tothom sense exclusions i que permet a la ciutadania expressar-se lliurement i pacífica.
Atès que el  passat any 2007 va començar la commemoració dels 300 anys de l’ inici de la pèrdua de llibertats del poble català i que culminà a la caiguda de Barcelona el dia 11 de setembre de 1714.
 
Per tot això demanem:
Que l’Ajuntament de Bordils inici un procés de debat obert sobre la possibilitat de celebrar el nostre poble una consulta ciutadana sobre el dret a l’autodeterminació de la nació catalana, amb el ben entès que l’ esmentada consulta té un valor simbòlic molt potent des d’un punt de vista democràtic.

Llambilles:
 
La primera opció també és que se'ls cedeixi un local municipal. Totes les quatre entitats del poble ja han donat suport a la consulta, i gairebé una vintena de persones participen en l'organització.

Cassà de la Selva: 7.696 persones que poden votar.
consultacassa@gmail.com

Celrà: 3.402 persones que poden votar.
referendumcelra@gmail.com

L'Ajuntament aprovarà una declaració institucional sobre la consulta popular
 
Celrà:
 
Encara no tenen clar a quin local es farà la consulta, que ha estat impulsada per Acció Cultural i a la qual s'han afegit altres entitats del poble. La voluntat, però, és trobar un local al centre del poble.

El dimecres 2 de desembre, a les 14 h, l'Ajuntament de Celrà celebra
un ple extraordinari per sotmetre a aprovació una declaració
institucional de reconeixement de la consulta popular sobre la independència de
la nació catalana. El text de la declaració ha estat consensuat entre els quatre
grups municipals que integren el consistori: Entesa per Celrà, iCelrà,
Convergència i Unió i la Candidatura d'Unitat Popular de Celrà.


Cervià de Ter: 699 persones que poden votar.
cerviairasetdecideixen@gmail.com
 
A Cervià de Ter ja han escollit el lloc, que és un local particular amb molt d'espai i en un lloc molt cèntric, a la plaça de la Generalitat.
 
Flaçà: 905 persones que poden votar.
flacadecideix@gmail.com i grup de Facebook.

fla_logoFlaçà Decideix organitza un debat obert sobre el dret a decidir que tindrà lloc el proper dimarts 1 de desembre a 2/4 de 9 al Casal de Flaçà.

El debat "El dret a decidir" vol aprofundir en les limitacions que l'Estat Espanyol imposa a l'exercici dels drets democràtics més elementals, el dret a opinar sobre qualsevol qüestió i el dret universal a l'autodeterminació proclamat per les Nacions Unides.
fla
Després de les intervencions dels 6 convidats, s'obrirà un debat obert amb el públic i, com a cloenda de l'acte, es convidarà als assistents a bunyols i cava per a fer conjuntament un "brindis pel dret a decidir".

Els convidats al debat són:

Cristina Alsina
Presidenta del Consell Comarcal del Gironès. Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Girona
Anna Arqué (o una altra persona de la coordinadora, pendent de confirmar)
Responsable de comunicació de la coordinadora nacional per la consulta sobre la independència
Rut Carandell
Advocada. Professora de Dret Administratiu. Directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB. Vicepresidenta de l’associació Reagrupament
Sergi Font
Membre de la junta d'Òmnium Cultural-Gironès. Membre de la plataforma Girona Decideix.
Lluís Muntada
Escriptor flaçanenc, professor, articulista, crític literari i director de la Col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona.
Josep M. Pascual
Periodista. Exdirector adjunt de l’Agència Catalana de Notícies. Editor del llibre “El camí cap a la independència”. Coordinador de VSSD Decideix.


Llagostera: 6.735 persones que poden votar.

A Llagostera la consulta es farà en el Casino Llagosterenc, situat al centre del poble. Les entitats que hi impulsen la consulta són Joves per la Terra, Butlletí, la Colla Gegantera i una trentena de persones a títol individual.

Llambilles: 541 persones que poden votar.
llambilles.decideix@gmail.com

Sant Gregori
santgregoridecideix@gmail.com

Sant Jordi Desvalls: 545 persones que poden votar.

Bescanó

L’Ajuntament de Bescanó, format per CiU i Entesa per Bescanó va aprovar per unanimitat en el Ple del passat dimarts dia 17 una moció presentada per l’Associació d’Acció Cultural la Miquela, donant llum verd per a celebrar una consulta popular sobre la independència de Catalunya.

Amb la pregunta "Esteu d´acord que Catalunya (PPCC) esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?” es preguntarà als ciutadans de Bescanó, Vilanna amb Trullas i Masllunès, Estanyol i Montfullà.
L’associació d’Acció Cultural La Miquela convocarà totes les associacions cíviques i culturals dels esmentats nuclis de població, així com a persones a títol individual, amb la finalitat de formar una plataforma de col·laboradors que permeti impulsar la consulta popular. La idea es fer com ho varen fer a Arenys de Munt i aprofitar la seva experiència.  
 
Per saber-ne més
 

- El 13-D a les Garrigues, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Baix Empordà, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D a l'Alt Empordà, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D a l'Alt Penedès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca 

-El 13-D a la Noguera, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

-El 13-D al Pla d'Urgell, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Tarragonès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Garraf, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Vallès Occidental, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D a la Garrotxa, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Berguedà, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

 - El 13-D al Pla de l'Estany, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Solsonès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

- El 13-D al Maresme, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

 

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid