Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
“A la pràctica, la instal·lació de càmeres a les comissaries ha estat un bluff mediàtic"

Entrevista a Ramon Piqué, portaveu de l'Associació Contra la Tortura. Publicat a L'Accent núm. 150

Ramon Piqué és portaveu de l'Associació Memòria Contra la Tortura,una de les entitats que formen part de Coordinadora per la Prevenció de la Tortura i que han participat en l'organització de les jornades.

08/04/2009 16:31 Hemeroteca

A les resolucions de les Jornades dieu que, per part del "Parlament de Catalunya, volem constatar que fins ara no s'ha produït cap debat obert amb la societat civil". Quines possibilitats hi ha que canvii aquesta actitud?

Pensem que a hores d'ara és difícil que aquest debat es produeixi si tenim en compte el temps que ha passat des que la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura (CPT) catalana va fer pública la seva proposta, ara farà dos anys. La proposta de designació del Síndic de Greuges com a mecanisme per la prevenció de la tortura és un fet irreversible. La CPT, a través de les Terceres Jornades per la Prevenció de la Tortura, vol aprofitar la conjuntura parlamentària de debat de la nova llei del Síndic per a fer conèixer la seva posició, ja que som conscients del potencial d'aquest mecanisme, i del perill que sigui devaluat i esdevingui una eina inútil per la prevenció de la tortura.

Quina és l'actitud del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya  pel que fa a l'aplicació  d'aquestes  directius?

El Departament d'Interior ha aplicat  algunes de les recomanacions que el Relator sobre la Tortura de l'ONU l'any 2003 va fer públiques, com ara la instal·lació de càmeres en algunes comissaries dels Mossos d'Esquadra. Però des de la CPT sempre hem manifestat que aquesta mesura és del tot insuficient, sobretot pel nombre d'espais morts existents durant un procés de detenció (trasllats, passadissos, zones exteriors, etc). D'altra banda es perceben importants dificultats internes, de forta resistència dins dels cossos policials, que tot i que puguem pensar que hi ha una certa voluntat política de posar fre als maltractaments, a la pràctica només ha significat un bluf mediàtic. La prova la tenim en les xifres de denúncies corresponents a Catalunya l'any 2008, que passen del mig centenar, o les càrregues policials contra els estudiants el passat dia 18 de març.

Les jornades han tingut molt poca repercussió en la premsa. Com valoreu aquest silenci mediàtic?

Generalment la premsa a l'hora d'abordar temes com la tortura destaca pel seu tractament més sensacionalista. Els interessa sobretot el titular, el nombre de denúncies per tortura, i enguany, tot i la presència a les jornades del president del Comitè Contra la Tortura del Consell d'Europa i de l'expresidenta del Subcomitè per la Prevenció de la Tortura de l'ONU, els mitjans que s'han fet ressò ho han fet ressaltant la reducció del nombre de denúncies en relació a l'any anterior. Però no han mostrat massa interès en recollir l'opinió d'aquestes persones en relació a la proposta de mecanisme català de prevenció de la tortura, com tampoc no els ha interessat analitzar amb detall les possibles raons d'aquesta davallada. També és cert que els mitjans responen a criteris d'interès polític i, avui per avui, la majoria de mitjans no qüestionen la proposta de mecanisme de prevenció de la tortura presentada pel tripartit.

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid