Però de nou la versió dels policies per legitimar la seva força s’ha vist de nou qüestionada pels testimonis presencials de la detenció, que aporten dades contraries a la versió policial.
No es tracta d’un fet aïllat. Ni tan sols local, tot i que Reus compta amb el trist precedent d’una mort recent a mans de la policia. El 26.1.07 Yahiaoui Benisai moria a mans dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Nacional que el van reduir fins la mort. La causa oficial argumentada també fou la resistència del detingut, que li va provocar un atac d’epilèpsia.
Una altra actuació violenta dels Mossos amb el gallet fàcil es va produir el 4.5.07 a Malgrat de Mar. Fa pocs dies. L’agent va assassinar una persona esquizofrènica perquè en relliscar la bala va canviar la trajectòria. Un argument tan poc versemblant com el del ciutadà magrebí desarmat que el 27.5.04 va ser mort d’un tret al cap a Santa Coloma a mans d’un altre mosso.
Els casos es reprodueixen i segurament són més dels que arribem a conèixer. Només en casos de brutalitat excessiva i amb resultat de mort aquests atemptats arriben a la llum pública. Sovint, només en els casos en què les persones agredides tenen la possibilitat d’exercitar una denúncia jurídica o pública. En el cas de Lichis, el cantant del grup musical La Cabra Mecánica. El 28.4.07 va traspassar l’opacitat mediàtica a causa de la seva popularitat. Tot i que també va ser objecte de cops i humiliacions. La causa, de nou, va ser la resistència a l’autoritat. En aquest cas a un policia de paisà que ni tan sols es va voler identificar.
No és difícil imaginar com treballen aquestes policies dins les comissaries i casernes si tenim en compte l’agressivitat amb què actuen quan són al carrer. També fa pocs dies va saltar a la palestra el vídeo del linxament a un detingut a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Les Corts. El fet no era aïllat, ja que també existia el vídeo del bufetejament d’una altra detinguda. Altres denúncies públiques han posat de manifest el modus operandi d’aquests cossos policials, que sempre intenten arrodonir la causa de la detenció violenta i de l’agressió amb el paraigües de la resistència a l’autoritat, un comodí que legitima l’ús de la força policial fins a la mort. Ho vam veure en el cas de Roquetas (Almeria), en què un veí del poble que acudia a la caserna de la Guàrdia Civil per fer una denúncia acabava sent assassinat a cops i descàrregues elèctriques. La sentència judicial, posteriorment, dictava penes irrisòries per assegurar la continuïtat d’aquesta autoritat de sheriffs. Són coses que passen a Espanya però també aquí.
Aquest cap de setmana una veïna de Terrassa era detinguda en sortir d’un centre social ocupat i sortia de comissaria després de moltes hores coixejant, amb blaus i un collarí al coll. L’acusació tornava a ser la mateixa: la resistència a l’autoritat. Sense que existís un motiu delictiu que donés explicació a l’actuació dels violents policies. Si és que així i tot és justificable.
El conseller Joan Saura, els responsables de les policies locals de ciutats com Terrassa, Sabadell o Barcelona, i els responsables del Ministeri d’Interior espanyol haurien de preguntar-se si el preu de la integritat física i psicològica, i el preu de la vida de les persones, bé val la desautorització d’aquests pistolers. L’autoritat no ha de tenir un preu tan car. Fet i fet, cada dia compten amb menys autoritat. I amb una versemblança nul.la
Per saber-ne més:
Policies locals: al servei de qui?
Denúncies (Alerta Solidària)