Sota el lema “Els Països Catalans decidim Independència", milers de persones s'han manifestat aquesta tarda pels carrers de Barcelona. La marxa estava convocada per Endavant-OSAN, CAJEI, Maulets, SEPC i Alerta Solidària. Ha començat a la plaça Plaça Urquinaona i ha finalitzat al Passeig del Born amb un acte polític.
Durant el recorregut s’han cridat consignes contra l’Estatut
d’autonomia, l’ocupació espanyola i francesa i reclamant el dret a
l’autodeterminació dels Països Catalans. A l’acte politic que tancava la manifestació han intervingut diferents
membres d’aquestes organitzacions convocants a més del regidor de la
CUP de Molins de Rei, Àlex Maymó.

A l’inici de l’acte dues persones han cremat una fotografia dels reis espanyols i ha finalitzat amb la crema de nombroses banderes franceses i espanyoles.
Al matí
A les 11, més de quatre-centes persones han participat a
l’acte d’homenatge a Gustau Muñoz al carrer Ferran de Barcelona, a prop
del lloc on va ser assassinat per la policia espanyola ara fa 30 anys.
En l’acte han intervingut una companya de militància del jove, que
aleshores tenia 16 anys, un militant de la CAJEI i també s’ha llegit
una carta d’una presa política.
A les 12 hores del migdia ha tingut lloc l’acte polític de la CAJEI en el qual s’han criticat els casos repressius del Franki i dels antimonàrquics acusats d’injúries i ultratge a la bandera i a la corona espanyola alhora que s’ha animat al jovent a continuar fent actes de desobèdiencia. També s’ha remarcat que al fossar de les moreres no hi ha lloc per als traïdors, en referència als pactes de determinades forces catalanes amb el PSOE (s’ha mostrat una fotografia del Carod Rovira amb el rei espanyol).
A quarts de dues del migdia ha començat la manifestació que cada any
organitza Rescat per reclamar la llibertat dels presos i preses
polítiques catalanes.
Prop de mil cinc-centes persones han recorregut els carrers del centre
de Barcelona, des del Passeig del Born fins la Plaça Sant Jaume,
cridant consignes contra la tortura, la repressió i a favor de la
llibertat dels presos. Per finalitzar, s''ha llegit un comunicat de
Rescat i un escrit per la presa Lola López.
A les 14 h. Gairebé dues-centes persones l’acte polític de Maulets, ha
començat abans de dinar al Passeig del Born. En aquest hi ha
intervingut un militant de l’organització que ha fet un repàs als vint
anys d’existència de l’organització i als front de lluita oberts en
l’actualitat i s’hi ha llegit el manifest nacional. Posteriorment, s’ha
servit la tradicional botifarrada que enguany ha aplegat prop de
tres-centes persones.
A les 14:30, darrera del Fossar de les Moreres, més d'un centenar de persones s'han aplegat al dinar de l'MDT. Al finalitzar, hi ha hagut les intervencions d'Alerta Solidària, la COS, la Intersindical-CSS i ha tancat l'acte, Xavier Oca de l'MDT.
Correllengua: Reflexions sobre el català
La Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) va celebrar la Diada Nacional del Principat amb un col·loqui per analitzar la situació del català i els reptes que ha d'afrontar. El debat, que es va convertir en l'acte principal del Correllengua a Barcelona, va comptar amb la presència de representants de diferents entitats.
Roger Palà, periodista de l'Enderrock, va obrir la tertúlia assenyalant que la publicació "treballa des de la normalitat, tot i la realitat complexa en els usos de la música". Com el fet que el 75% de la música escoltada (el darrer tema que han sentit) és en castellà i només el 4% en català. Unes dades que corroboren, a parer seu, que "queda molta feina per recórrer".
Carmen Pérez, responsable de l’àmbit de Nous Parlants de la Plataforma per la Llengua, va assenyalar la importancia de fer visible aquells que han adoptat el català com a llengua per no caure en la falsa divisió entre catalanoparlants i castellanoparlants. "La llengua -va deixar clar- és una riqueza cultural que va preservar" Ramon Sanglas, director de Llengua Nacional i membre de l'APPEC, va subratllar la importancia de "consumir" mitjans de comunicació en català per fer país.
David Hereu, representant de l'Intersindical-CSC, va esperonar la societat a utilitzar el català sobretot en l'àmbit laboral "on tenim el mal costum de canviar d’'dioma amb els nouvinguts". També va fer una crida a impulsar un sindicat nacional fort per abordar les problemàtiques socials del país.
Arcadi Oliveres, promotor de Justícia i Pau, va remarcar que el català és una llengua maltractada per Espanya, però també per l'anglès pel "substracte cultural que imposa". Un torn obert d'intervencions dels nombrosos assistents a l'acte va tancar una jornada que va contribuir a reflexionar al voltant de la nostra llengua.
Girona (Gironès)
Més d'un miler de persones s'han manifestat aquest Onze de Setembre pels carrers de la ciutat cridant consignes a favor de la independència de Catalunya, en una manifestació convocada per diferents col·lectius de l'esquerra independentista, sota el lema "Continuem avançant cap a la república dels Països Catalans". A l'arribada a la seu de la subdelegació del govern estatal a Girona, alguns manifestants han llançat boles de pintura vermella contra la façana i a l'altura de la plaça de Correus s'ha cremat una estructura que emulava un vagó del TGV i una torre de la MAT,
Ahir a la nit, unes mil cinc-centes persones van participar a la 2a Marxa de Torxes. El doble que l'any passat
Lleida (Segrià)

Unes vuit-centes persones s'han manifestat aquesta tarda a Reus. Sota el lema de '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència' la manifestació ha transcorregut pels carrers cèntrics de Reus i ha acabat amb la lectura del manifest a càrrec de Jordi Martí Font. (veure el seu bloc, tarde i vespre-matí)
Més informació a Pobleviu.cat
A Capçanes, als peus de l'estàtua dedicada al guerriller Carrasclet, una vuitantena de persones ens vam aplegar al migdia de l'11 de setembre per commemorar la lluita del prioratí que va plantar cara (ell sol no, és clar sinó molt ben acompanyat) als borbons i contra el qual el vallenc Veciana va ser encarregat de crear els Mossos d'Esquadra. Es va fer parada del CIP, no va venir la Guardia Civil (que darrrament no es perdia cap acte del Col·lectiu) i la Roser Vernet Anguera va llegir el manifest unitari de la campanya. Fa un fotimer d'anys, un acte similar de l'esquerra independentista de l'època havia aplegat una quinzena de persones al mateix lloc, o sigui que anem avançant. (Bloc de Jordi Martí Font)
Més informació a Pobleviu.cat
Més de 150 persones varen omplir el CAT de Gràcia aquest passat
dimecres dia 10 de setembre, en l’acte que l’Esquerra Independentista
del Barcelonès havia convocat per commemorar la Diada.
Durant l’acte, els presentadors també recordaren episodis i lluites
històriques de la ciutat de Barcelona i la seva comarca que han
conformat la tradició combativa de la qual l’Esquerra Independentista
es reivindica hereva. Va ser el cas del record pels que resistiren al
setge de Barcelona per part de les tropes de Felip V; els qui
combatiren el feixisme ara fa setanta anys; les lluites obreres com les
de la Maquinista; l’origen de l’independentisme modern amb la creació
del PSAN el 1968; o el record pels lluitadors que donaren la vida per
la llibertat com Gustau Muñoz ara fa 30 anys.
Durant l’acte, els presentadors també recordaren episodis i lluites
històriques de la ciutat de Barcelona i la seva comarca que han
conformat la tradició combativa de la qual l’Esquerra Independentista
es reivindica hereva. Va ser el cas del record pels que resistiren al
setge de Barcelona per part de les tropes de Felip V; els qui
combatiren el feixisme ara fa setanta anys; les lluites obreres com les
de la Maquinista; l’origen de l’independentisme modern amb la creació
del PSAN el 1968; o el record pels lluitadors que donaren la vida per
la llibertat com Gustau Muñoz ara fa 30 anys.
En la primera intervenció es parlà de les diferents formes que pren el feixisme als Països Catalans i es presentà la campanya: “Combatem el feixisme: el 12 d’octubre res a Celebrar”. Aquesta, impulsada per l’EIB començarà arran de la lluita contra els actes feixistes que cada any es realitzen a Barcelona en el dia de la ”Hispanitat” però també commemorà la caiguda de la ciutat el gener del 1939 a mans de l’exèrcit feixista espanyol.
Un portaveu de la campanya va afirmar que l’experiència ens demostra que només quan s’ha pres una determinació clara i amb totes les conseqüències, s’ha conseguit avançar en la consecució dels objectius marcats. Així doncs, animà a iniciar un marc de confrontació que acabi en l’expulsió de qualsevol signe de caràcter feixista dels nostres carrers. Tot recordant que se’ls va aconseguir foragitar de Sants gràcies a una pràctica coherent de lluita i no a mediacions ni acords.
En la segona intervenció, Xavier Zegrí incidí en la denúncia del Model Barcelona i en la situació de l’habitatge, especialment dura pels joves i les persones que viuen en una situació de precarietat laboral, per culpa de les polítiques municipals que promouen l’especulació i un model de ciutat pensat per al turisme i els empresaris. Com a resposta, reivindicà un moviment desobedient d’ocupacions de cases i centres socials on poder realitzar activitats culturals i polítiques i organitzar espais de lluita i resistència.
En la tercera intervenció, Josep Garganté explicà la lluita dels treballadors de TMB reivindicant els seus drets laborals. Destacà la necessitat d’unitat d’acció per sobre de les divisions, en la necessitat d’utilitzar totes les formes de lluita més enllà de les que permeten els estrictes canals legals, i va reclamar la necessitat que tenen els treballadors de disposar també d’alternatives institucionals que a diferència de les existents puguin representar-los i recolzar la seva lluita.
Seguidament, Nora Miralles en nom d’Alerta Solidària va repassar els diferents cassos repressius que l’EI ha patit durant el darrer any com el cas dels antimonàrquics o del Franki de Terrasa. També va fer especial esment del cas d’en Jona, veí de l’eixample que s’enfronta a una petició fiscal de vuit anys de presó per haver participat en una manifestació de rebuig al desallotjament i enderroc del Forat de la Vergonya.
Per últim, Joan Sebastià Colomer, en nom de l’EIB presentà el projecte de la coordinadora de l’esquerra independentista del Barcelonès i reflexionà al voltant de la necessitat de coordinar espais unitaris que permetin a l’esquerra independentista dur les lluites nacionals a la comarca i alhora compartir experiències, anàlisi i discurs entorn de les problemàtiques i lluites que es desenvolupin a nivell comarcal al Barcelonès.
Reafirmà la necessitat d’impulsar aquestes coordinadores comarcals de l’EI arreu del país, com ja estan fent diverses comarques, tot recordant que només combinant de forma eficaç tots els fronts de lluita podrem avançar, ja sigui en els llocs de treball, la universitat, en les institucions i als carrers, tots els fronts són imprescindibles per la construcció del moviment.
A més, repassà l’actualitat política nacional tot rebutjant els estatuts d’autonomia i estratègies que no estiguin encaminades a una ruptura amb les formes de dominació i explotació. Ruptura només serà possible amb un moviment unit i fort que lluiti per la independència i el socialisme i la construcció nacional dels Països Catalans.
L’acte es clogué amb el cant dels segadors per part de tot el públic assistent.
En la primera intervenció es parlà de les diferents formes que pren el feixisme als Països Catalans i es presentà la campanya: “Combatem el feixisme: el 12 d’octubre res a Celebrar”. Aquesta, impulsada per l’EIB començarà arran de la lluita contra els actes feixistes que cada any es realitzen a Barcelona en el dia de la ”Hispanitat” però també commemorà la caiguda de la ciutat el gener del 1939 a mans de l’exèrcit feixista espanyol.
Un portaveu de la campanya va afirmar que l’experiència ens demostra que només quan s’ha pres una determinació clara i amb totes les conseqüències, s’ha conseguit avançar en la consecució dels objectius marcats. Així doncs, animà a iniciar un marc de confrontació que acabi en l’expulsió de qualsevol signe de caràcter feixista dels nostres carrers. Tot recordant que se’ls va aconseguir foragitar de Sants gràcies a una pràctica coherent de lluita i no a mediacions ni acords.
En la segona intervenció, Xavier Zegrí incidí en la denúncia del Model Barcelona i en la situació de l’habitatge, especialment dura pels joves i les persones que viuen en una situació de precarietat laboral, per culpa de les polítiques municipals que promouen l’especulació i un model de ciutat pensat per al turisme i els empresaris. Com a resposta, reivindicà un moviment desobedient d’ocupacions de cases i centres socials on poder realitzar activitats culturals i polítiques i organitzar espais de lluita i resistència.
En la tercera intervenció, Josep Garganté explicà la lluita dels treballadors de TMB reivindicant els seus drets laborals. Destacà la necessitat d’unitat d’acció per sobre de les divisions, en la necessitat d’utilitzar totes les formes de lluita més enllà de les que permeten els estrictes canals legals, i va reclamar la necessitat que tenen els treballadors de disposar també d’alternatives institucionals que a diferència de les existents puguin representar-los i recolzar la seva lluita.
Seguidament, Nora Miralles en nom d’Alerta Solidària va repassar els diferents cassos repressius que l’EI ha patit durant el darrer any com el cas dels antimonàrquics o del Franki de Terrasa. També va fer especial esment del cas d’en Jona, veí de l’eixample que s’enfronta a una petició fiscal de vuit anys de presó per haver participat en una manifestació de rebuig al desallotjament i enderroc del Forat de la Vergonya.
Per últim, Joan Sebastià Colomer, en nom de l’EIB presentà el projecte de la coordinadora de l’esquerra independentista del Barcelonès i reflexionà al voltant de la necessitat de coordinar espais unitaris que permetin a l’esquerra independentista dur les lluites nacionals a la comarca i alhora compartir experiències, anàlisi i discurs entorn de les problemàtiques i lluites que es desenvolupin a nivell comarcal al Barcelonès.
Reafirmà la necessitat d’impulsar aquestes coordinadores comarcals de l’EI arreu del país, com ja estan fent diverses comarques, tot recordant que només combinant de forma eficaç tots els fronts de lluita podrem avançar, ja sigui en els llocs de treball, la universitat, en les institucions i als carrers, tots els fronts són imprescindibles per la construcció del moviment.
A més, repassà l’actualitat política nacional tot rebutjant els estatuts d’autonomia i estratègies que no estiguin encaminades a una ruptura amb les formes de dominació i explotació. Ruptura només serà possible amb un moviment unit i fort que lluiti per la independència i el socialisme i la construcció nacional dels Països Catalans.
L’acte es clogué amb el cant dels segadors per part de tot el públic assistent.
Berga (Berquedà)
La 2a Marxa de Torxes, organitzada per la CUP de Berga i el Casal Panxo, ha estat molt més nombrosa que la de l'any passat.
Manifest:Un altre any ens tornem a trobar davant d’aquest
monument per homenatjar els caiguts en la defensa de Barcelona aquell
Onze de Setembre de fa 294 anys. La resistència catalana va ser tenaç,
ferotge, heroica, digne d’un poble que sabia prou bé que la llibertat
es paga a un preu molt alt. Conscients d’això, les catalanes i els
catalans d’avui ens trobem aquí no només per homenatjar antics
combatents; l’actual monarquia borbònica espanyola i la república
francesa que patim ens demostren cada dia que per guanyar els postres
drets haurem de lluitar, de plantar cara com aquells resistents de
1714. Ho saben molt bé els companys repressaliats per cremar fotos del
rei espanyol o els nostres veïns de les comarques trinxades pel mig pel
pas d’una línia, la de molt alta tensió, imposada per la força i els
interessos del gran capital. Qui no sembla saber-ho tan bé són aquests
partits que segueixen entestats en l’enèsima reforma de l’irreformable
estat espanyol, aquests que s’omplen la boca de sobiranisme i de dret a
decidir i després pacten amb l’enemic o directament reprimeixen
l’esquerra independentista amb els seus gossos (d’esquadra) garants de
l’ordre establert. Però tots aquests polítics, que demà vindran davant
d’aquest monument, aquí o a Barcelona, sense que els hi caigui la cara
de vergonya, a intentar redimir-se davant de tant pacte i tanta
claudicació, aquests polítics que s’autoqualifiquen de sobiranistes i
que el que realment volen és conservar la seva poltrona institucional,
no saben que aquest poble és viu, que el nostre país segueix ocupat
però no pas vençut, com ho demostren les nombroses iniciatives a favor
de la llengua i la cultura catalanes, els casals i ateneus populars,
els regidors independentistes de la CUP, la lluita en defensa del
territori i contra les agressions, els obrers que planten cara al
terrorisme patronal, i com ho demostraran demà els milers de persones
que sortiran al carrer en les convocatòries de l’esquerra
independentista.
Per a nosaltres, el dret a decidir equival a decidir sempre, a cada moment, sense la imposició que suposa la constitució espanyola, que ens amenaça militarment, sense els estatuts que ens divideixen com a poble, sense aquest podrit sistema capitalista que cada dia ens ho posa més difícil a la classe treballadora, i sense la imposició patriarcal, per a tot això, i perquè volem ser amos del nostre propi destí en uns Països Catalans lliures, nosaltres decidim Independència i Socialisme! Visca la Terra!
Amb el lema "No ens enderrocareu els somnis, decidim el nostre futur", l'esquerra independentista de Martorell va reunir al Fossar de sant Bartomeu el passat dimecres 10 de setembre unes 200 persones en un acte commemoratiu i reivindicatiu en motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, com a gest d'homenatge als Defensors de la Terra.
Amb un ambient alegre i amical, els assistents a l'acte van gaudir d'una mostra de cultura popular, amb una ballada de gegants, d'un bon sopar, d'uns parlaments i, per finalitzar la vetllada, d'uns concerts a càrrec d'un cantautor i un grup locals i d'un punxadiscs.
Els parlaments, pronunciats pel Centre Social la Vila, la CUP de Martorell i l'entitat ecologista Martorell Viu, reflectien la preocupació per la manera com l'actual equip de govern tracta el patrimoni històric i natural del nostre poble.
Martorell Viu va explicar amb detall i claredat com afecta la salut de les persones i l'entorn natural la contaminació que provoca Solvay, alhora que va denunciar el seu creixement malgrat la negació d'aquest fet per part de l'ajuntament de Martorell.
Per part de la Cup es va reivindicar el dret de decidir dels Països Catalans, fent èmfasi en el fet que això implicaria el dret a l'autodeterminació; i es va denunciar la degradació d'espais com Can Bros, l'Ateneu, la Torre de Santa Llúcia o el Molí Fariner.
El Centre Social La Vila es va revindicar com a espai alternatiu a l'oci conformista, però també com a espai de lluita, tot posant l'accent en el seu paper com a seu de l'esquerra independentista martorellenca. I, com la resta, no va oblidar fer esment de la importància de la conservació del patrimoni històric i de la preocupació envers la manera com el tracten els nostres polítics.
Finalment, ens van fer gaudir de la seva música el cantautor local Arnau Cintas, el grup martorellenc Baratos i, provinent de Poblenou, el punxadiscs PD Capità.
Amb un ambient alegre i amical, els assistents a l'acte van gaudir d'una mostra de cultura popular, amb una ballada de gegants, d'un bon sopar, d'uns parlaments i, per finalitzar la vetllada, d'uns concerts a càrrec d'un cantautor i un grup locals i d'un punxadiscs.
Els parlaments, pronunciats pel Centre Social la Vila, la CUP de Martorell i l'entitat ecologista Martorell Viu, reflectien la preocupació per la manera com l'actual equip de govern tracta el patrimoni històric i natural del nostre poble.
Martorell Viu va explicar amb detall i claredat com afecta la salut de les persones i l'entorn natural la contaminació que provoca Solvay, alhora que va denunciar el seu creixement malgrat la negació d'aquest fet per part de l'ajuntament de Martorell.
Per part de la Cup es va reivindicar el dret de decidir dels Països Catalans, fent èmfasi en el fet que això implicaria el dret a l'autodeterminació; i es va denunciar la degradació d'espais com Can Bros, l'Ateneu, la Torre de Santa Llúcia o el Molí Fariner.
El Centre Social La Vila es va revindicar com a espai alternatiu a l'oci conformista, però també com a espai de lluita, tot posant l'accent en el seu paper com a seu de l'esquerra independentista martorellenca. I, com la resta, no va oblidar fer esment de la importància de la conservació del patrimoni històric i de la preocupació envers la manera com el tracten els nostres polítics.
Finalment, ens van fer gaudir de la seva música el cantautor local Arnau Cintas, el grup martorellenc Baratos i, provinent de Poblenou, el punxadiscs PD Capità.

La CUP de Mataró va organitzar, dimecres 10 de setembre un acte públic a la sala d'actes de Can Palauet, amb el títol “El nostre futur econòmic: independència” i que va comptar les intervencions de Carles Sastre (I-CSC), Saturnino Mercader (comitè d'empresa dels conductors d'autobusos de TMB) i Xavier Safont-Tria (regidor de la CUP a l'Ajuntament de Mataró) i amb l'assistència d'unes quaranta persones.
Ofrena Foral
L'endemà, la CUP de Mataró va participar en l'acte institucional de l'ofrena floral de la Diada Nacional de l'Onze de Setembre al monument de Rafael de Casanova de la nostra ciutat. El regidor de la CUP, Xavier Safont-Tria, va denunciar la inutilitat de la classe política catalana (CiU, Esquerra, PSC, ICV) que porta més de 30 anys marejant la perdiu i que en l'actual conjuntura tampoc no té res a pelar perquè en Solbes (Ministre d'Economia espanyol) ja va manifestar la voluntat d'imposar el seu criteri per damunt dels catalans. Va proposar iniciar la construcció nacional catalana i en aquest sentit va destacar la importància de la lluita i de l'organització popular. Finalment, va desplegar una bandera estelada recordant que fa cent anys de la creació d'aquest símbol i va retreure que l'Ajuntament de Mataró no l'hagi penjat en un lloc públic destacat, com si que ho han fet molts consistoris catalans i va cloure la seva intervenció assegurant que el nostre futur econòmic, social, lingüístic, cultural i territorial passa per la independència.
El passat 6 de setembre. Emmarcat en els actes que l'esquerra
independentista està organitzant arreu del país en
motiu de l'Onze de Setembre, se celebrà a
Molins de Rei una jornada sota el títol de "Per un Baix
Llobregat viu i combatiu". L'objectiu de la jornada era visualitzar
la vitalitat del territori, que s'organitza i lluita durant tot l'any
per "demostrar que és possible una alternativa als gestors
de poder" i "superar els límits imposats pels estats
opressors", tal i com diu el manifest nacional unitari al qual els
organitzadors (Endavant, Maulets, la CUP de Molins de Rei, La Guitza
d'Esplugues, i l'Ateneu Mulei) s'han adherit.
Olot (Garrota)
La I edició de la Marxa de Torxes per
Olot va aplegar unes 700.
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)


Amb aquest primer acte important, la CEI, que fa ben poc ha començat a caminar, es comença a consolidar com a coordinadora i alhora front de mobilització de l'Esquerra Independentista de Sant Cugat, i espera seguir treballant cada cop més, per a oferir alternatives polítiques de lluita d'esquerres i independentista en el si de la nostra població. Manifest
Vídeos:
Ball de bastoners 1
Ball de bastoners 1
Blocs de l'Esquerra Independentista
In-de-pen-dèn-ci-a! l'Aleix a ca la Toca de Prats de Lluçanès
La mani fantasma de l'11 de setembre Festa, lluita i catalogació
Diada Nacional a Barcelona Juli Cuéllar
Salvatge agressió a un pobre Mosso. Vilalta
Diada Nacional de Catalunya ‘08: anàlisi Wu Ming.cat
La manifestació unitària del Camp aplega 800 independentistes a Reus. Casal Despertaferro
Per saber-ne més:
Actes i mobilitzacions per commemorar l'Onze de setembre. Llibertat.cat