Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El transvasament del Roine, o com es mercadeja amb un riu

Per Lluís Basteiro i Tuta, membre d'Enginyeria Sense Fronteres, publicat a Diagonal núm 81 (26 de Juny a 9 de Juliol de 2008)

La idea de portar aigua del Roine a Barcelona va néixer, com no podia ser altrament, d'Aigües de Barcelona, fa ja gairebé 15 anys. El primer que s'havia de fer era, lògicament, convèncer el concessionari de les aigües del Baix Roine, BRL, un concessionari que, sortosament per a AgBar, era un operador semiprivatitzat.

01/08/2008 00:59 Hemeroteca

Concretament, amb una més que notable participació de Saur-Buygues, una de les cinc grans multinacionals mundials del sector de l'aigua. La primera, ja ho sabem, és Suez, propietària juntament amb La Caixa d'Agües de Barcelona.

I a Saur la proposta li va semblar més que interessant. El negoci era rodó: aprofitar amb finalitats mercantilistes la concessió d'un bé definit com a patrimoni de França. Els estudis per al transvasament es van repartir a cada costat dels Pirineus: la part francesa va ser estudiada per  la mateixa Saur, i la catalana va caure a les mans de Proésser, una enginyeria del grup FCC i, per tant, cosina germana d'Aqualia, el segon operador privat d'aigua de l'Estat espanyol, després de AgBar. Així doncs, el procés de transvasament del Roine naixia amb força, amb l'enèrgica implicació d'Aigües de Barcelona i Saur, i amb un treball de lobby ben planificat i relativament efectiu. Fins que el Govern del PP va començar a plantejar el seu Programa Hidrològic Nacional, que apostava per treure-li tot el suc a l'Ebre.

L'alternativa del Roine es va anar diluint, fins que una sequera oportuna i exagerada l'ha tornat a l'actualitat. Com a primera mesura d'emergència, aquesta primavera hem tingut un primer avançament del transvasament amb els vaixells carregats amb aigua del Roine, directament del port de Marsella i de les instal·lacions d'Aigües de Marsella. I qui és Aigües de Marsella? Es tracta d'un operador privat, 50% de Suez i 50% de Vivendi, els gegants del ram que controlen dos terços del mercat mundial de l'aigua. Vaja, que Suez ens ha carregat l'aigua al port de Marsella i després ens l'ha tornada a cobrar a les aixetes de Barcelona. Una bona operació de màrqueting per mostrar-nos com el Roine ve, i com pot venir en el futur, a rescatar Barcelona. D'altra banda, es tracta d'una opció purament mercantilista, molt pròpia del president i director general d'Aigües de Marsella, Loïc Fuchon, que al seu torn presideix el Consell Mundial de l'Aigua.

I què és el Consell Mundial de l'Aigua? Com que es tracta del principal think tank que impulsa la privatització de l'aigua al món, i organitzador dels Fòrums Mundials de l'Aigua que, cada tres anys s'entossudeixen a fixar polítiques dirigides a considerar que la mercantilització de l'aigua és la millor eina per assolir l'accés universal a l'aigua. Una concepció clarament errònia si es té en compte els esdeveniments dels últims deu anys a Amèrica Llatina, per posar-ne un exemple. Recentment, ha visitat Barcelona Jean-Louis Blanc, exdirectiu de BRL, i actualment director comercial de Suez, convidat pel lobby conservador català que està pressionant amb l'opció del Roine. Com no podia ser altrament, Blanc ha lloat les excel·lències del transvasament del Roine.

I a més, no s'ha estalviat dir-nos que, per tirar endavant el projecte, Catalunya haurà de garantir l'amortització de les obres en 21 anys, la qual cosa suposarà comprar prop d'un hectòmetre cúbic diari durant aquest període, aproximadament el consum de Barcelona. Així és com es fan els negocis.

Rànquings
  1. Accions de protesta contra CaixaBank (patrons de la Fundación Princesa de Girona) i la mateixa seu de la FPdGi una setmana abans dels actes Borbònics a Catalunya
  2. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines convoca una doble mobilització contra la visita reial a Sant Martí d’Empúries
  3. La Marxa de la Llibertat: "Cinquanta anys del primer gran acte de desobediència civil dels Països Catalans"
  4. Fa 8 anys de la mort d'Eva Serra i Puig, lluitadora independentista i historiadora
  5. "Canigó" va publicar fa cinquanta anys el primer gran relat de Carles Garcia Solé sobre la fugida de Segòvia
  6. Incendis: quaranta anys repetint el mateix diagnòstic
  7. Convocada una Assemblea Popular Municipalista per debatre el futur de Barcelona
  8. La CUP denuncia un possible apartament turístic irregular vinculat a l'alcaldessa de Cadaqués
  9. La Fundació Reeixida reivindica els 43 independentistes morts i ferits durant la resistència al cop d'estat del 18 de juliol de 1936
  10. Catorze Banderes Negres alerten de la degradació del litoral dels Països Catalans
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid