Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Bales de trajectòria erràtica: el sorprenent cas Vilaró

Per Jaume Asens i Gerardo Pisarello. Publicat a L'Avui.cat

De vegades les bales tenen trajectòries especialment controvertides. La bala de la discòrdia que als EUA el 1963 va matar el president Kennedy és, tal vegada, la més famosa. Tant que la polèmica encara segueix viva. A Catalunya un objecte volador, durant els disturbis posteriors a la victòria de la selecció espanyola, va impactar en l’abdomen del cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Xavier Vilaró.

25/08/2008 19:10 Hemeroteca

El comandament policial fou ingressat a l'UCI i sotmès a una complicada operació en la qual li van extirpar la melsa. Durant cinc dies, l’Ajuntament va ocultar l’incident i això va donar peu a multitud de conjectures. Una polèmica preestiuenca amb tots els ingredients d'un fulletó: querelles contra els cronistes, pugnes inflamades entre partits i detectius i meuques incloses. I és que encobrir o silenciar alguna informació incomoda per part dels poders públics gairebé sempre minva la credibilitat, fins i tot en una societat democràtica, de les versions oficials.

El major atemptat terrorista perpetrat en territori europeu, el 11-M, i l'ocultació durant tres dies de la seva autoria per part del govern del PP encara és a la memòria col•lectiva d'una ciutadania que va haver de reivindicar al carrer el seu dret legítim a saber.

En el cas Vilaró, al final se’ns va dir que el misteriós objecte volador era, ni més ni menys, un projectil de goma disparat per la pròpia policia catalana. O sigui, una espècie de bala perduda del foc amic. Més enllà de tot el rebombori mediàtic i la major o menor consistència de la versió oficial, persisteix un interrogant sense respondre: per quin motiu es podria voler sostreure al coneixement de l’opinió pública un esdeveniment tan singular?

El comandament policial no es va amagar darrere subterfugis o dispenses acovardides. Va assegurar que ho va fer –i ho tornaria fer– “per lleialtat al sistema”. Un vassallatge que es deu més a interessos corporatius que a un sistema definit com democràtic i de dret. La portaveu municipal, Assumpta Escarp, en canvi, va al·ludir al respecte a la “intimitat” de l'afectat que, no obstant, no era un agent qualsevol, sinó el propi cap policial de la Guàrdia Urbana de servei i en exercici d’una funció publica.

Aquests arguments semblen obeir més aviat a una vella temptació predemocràtica que pretén excloure les actuacions policials de la crítica i el debat polític. El dret a la informació i a la veritat fou ràpidament sacrificat per un discutible sentit de raó d’Estat. Això resulta especialment greu quan la pròpia identitat de la víctima –el comandament que codirigia el dispositiu policial– dissipa qualsevol dubte sobre l'arbitrarietat i el descontrol que va presidir l’actuació. La qüestió central de la controvèrsia, no obstant això, hauria de ser una altra: ¿resulta admissible l’ús d’uns projectils que poden superar els 250 quilòmetres per hora i que amenacen greument la integritat física, no ja del cap de la policia, sinó de qualsevol persona?

Les associacions de drets humans porten temps reclamant un debat ampli sobre l'ús d'aquesta i altres armes policials. El 2005 l'ús no autoritzat de les porres extensibles per part de la Guàrdia Civil va causar la mort d'un agricultor a la caserna de Roquetas de Mar. Dos anys més tard, algunes unitats dels Mossos van adquirir les temibles pistoles Taser, que havien causat desenes de morts en el continent nord-americà, com la d'un polonès en un aeroport canadenc. El mateix any va entrar en escena el punxó anomenat Kubotan, utilitzat sense autorització pels antidisturbis catalans en el cos a cos d'una manifestació a Barcelona.

Els riscos d’aquests ginys són evidents. Instruccions internes recents –la 4/2008 i la 5/2008– aprovades pel govern català ja han prohibit el Kubotan i la pistola elèctrica. En el cas de les escopetes antiavalots i les pilotes de goma, el balanç del darrer any a l'Estat espanyol és preocupant: 60 persones hospitalitzades i 4 que han perdut un ull. Els seus efectes fins i tot poden ser letals, com ho ha sigut en diverses ocasions. En la majoria dels països europeus ja estan prohibides i s'han substituït per mètodes a priori menys contundents. En l'Estat espanyol, en canvi, encara avui formen part de l'equip reglamentari de les unitats antidisturbis dels cossos policials estatals i autonòmics.

Res d’això té que veure amb ideal normatiu d’un Estat de dret en què la gestió de l’ordre públic exigeix un ús estrictament regulat i controlat de la força. A més del desplegament dels mitjans o tècniques dissuasius que siguin el menys lesives possible. La lleialtat al sistema, o si és prefereix, als principis que el sistema assegura defensar, exigeixen no tancar en fals incidents com el de Xavier Vilaró. Ell ha estat, segurament, la víctima més insigne d'una pilota de goma. Esperem que sigui la darrera.

A Carles Guillot

Jaume Asens és vocal de la Comissió de Defensa del Col.legi d’Advocats de Barcelona.
Gerardo Pisarello és professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.

Rànquings
  1. Fa 15 anys que ens va deixar Lluís Maria Xirinacs
  2. Què ha après l’independentisme de l’Operació Garzón?
  3. La tenista Paula Badosa demana disculpes per dir que el català no és una llengua
  4. Si els fills de puta volessin...
  5. Guanyem Girona lamenta que es deixin al calaix una tercera part dels diners del programa Aixequem Persianes
  6. Tomàs Sayes: "Ens pot la frustració i la sensació de derrota i no som capaces de veure més enllà i valorar els èxits que hem aconseguit. L’Estat si que ho té present i per això continua amb l’ofensiva"
  7. Arruix Borbons-Recuperem Marivent convoquen el 239è Cant dels Ocells davant del Palau
  8. "Háblame en español" Agressió lingüística acaba amb la política discriminatòria d'una empresa a València
  9. Èxit de la mobilització Ponts per la Independència que fins demà es realitza a diverses carreteres del país
  10. Rosalia 92
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid