Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
"És necessari generar un estat d'opinió favorable al dret a l'autodeterminació"

Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD

Quin és l'objectiu  polític del Dret de decidir?
El principal objectiu de la PDD, com a espai de trobada de la societat civil catalana és eixamplar la base del sobiranisme i convertir-ho en un objectiu àmpliament acceptat. Per tant, el que volem és crear estat d’opinió i donar a conèixer el projecte sobiranista desvinculat de posicions partidistes.

 

29/08/2008 04:15 Entrevistes
És necessari, en els temps que corren, sensibilitzar la població en general sobre la necessitat de l’exercici del dret de decidir. Generar, així, un estat d’opinió favorable al dret a l’autodeterminació.

Per fer-ho, cal construir la unitat. Cal fomentar les sinèrgies que es puguin compartir amb tots els grups, organitzacions socials, cíviques i culturals, sindicats, empresaris,  partits polítics i plataformes amb qui compartim objectius. 

 

Creieu que l'autonomisme és una via morta? Per què?
Creiem que els dos darrers anys de la història del nostre país demostren que existeixen unes diferències importants entre l’aparell de l’Estat espanyol i la voluntat de Catalunya i les seves institucions. Les constants ingerències de l’Estat fan evident que les diferències s’agreugen i que la relació entre l’Estat i Catalunya és cada cop més desigual. S’ha demostrat clarament que l’autonomisme ja no és la solució als problemes del país i de la seva gent. Qualsevol tema d’importància que afecta als catalans està en mans dels governs espanyols, siguin del color polític que siguin i, tal com ja hem dit, la voluntat espanyola i la voluntat catalana no són (ni han estat mai) les mateixes. És per això que creiem que ens trobem en un nou cicle polític que haurà de resoldre aquestes diferències.

 

Aleshores, tan se val el que digui el Tribunal constitucional sobre  l'Estatut esquifit de Catalunya, al qual us vau oposar?
La sentència del Tribunal Constitucional esdevindrà una nova ingerència sobre la voluntat del poble de Catalunya. A més, la sentència serà elaborarda per 12 persones vinculades clarament als dos partits majoritaris espanyols. Dotze persones decidiran en contra de la voluntat del poble català. Per a nosaltres, és una vulneració flagrant del dret de decidir i una manca de respecte a l’exercici de la democràcia. És cert que la PDD es va mostrar en contra de l’Estatut perquè pensava i pensa que el text no resolia els problemes socials i econòmics als quals s’enfronta el nostre país. Però la voluntat del poble català, en aplicació del seu dret de decidir, fou donar suport al text. No creiem que un Tribunal polititzat pugui anar en contra de l’exercici del dret de decidir d’un poble, de l’exercici del seu dret col·lectiu.

 

La PDD com pot ajudar a avançar cap a la Independència?
La PDD és conscient que cal eixamplar la base de persones i col·lectius que creuen que amb més autogovern, més competències i més finançament per a Catalunya els seus ciutadans viurien millor. Entenem que hem iniciat un procés que ens ha de dur a l’alliberament nacional del nostre poble. Però aquest procés no és immediat i cal treballar amb una estratègia concreta per a aconseguir-lo. Els canvis d’actituds en les persones i els col·lectius són lents i cal consolidar-los. És per això que, en aquests moments, cal treballar per convèncer de la necessitat de l’exercici del dret de decidir i també de la vinculació entre més autogovern i més benestar per a la ciutadania. Aquesta és una bona manera de contribuir a l’avenç cap a la independència. Sobretot, tenint en compte que les accions de la PDD sempre són socialitzades i compartides amb col·lectius que treballen clarament per la independència del nostre país.

 

Què opineu sobre la situació que s'ha donat al si del tripartit sobre el finançament? 
Entenem que hi ha temes, com el finançament, que haurien de ser entesos com a objectiu de país, diguem-ne d’interès nacional. És per això que el suposat front català l’enteníem com una bona noticia. Aquest és l’objectiu de l’acte del dia 7 organitzat per la PDD. Mostrar que el país està unit davant d’una nova ingerència: l’incompliment dels terminis i el no assoliment d’un bon finançament per a Catalunya.

El fet que els partits catalans no siguin capaços de posar-se d’acord en un treball comú per garantir un bon finançament demostra que els interessos partidistes sovint estan per damunt dels interessos del país i aquests fets, encara que sembli una mica naif afirmar-ho, no haurien de produir-se. 

 

Quina és la vostra relació amb els partits polítics?
La PDD treballa per crear un espai ampli, plural i transversal favorable al dret de decidir. Després de força debats al sí de la plataforma (fa més d’un any) vàrem decidir que aquest fet calia treballar-lo amb els partits polítics perquè aquestes organitzacions també formen part de la societat catalana.

Per tant, la PDD treballa des de la seva independència ideològica i econòmica amb totes aquelles organitzacions que estiguin disposades a treballar pel dret de decidir. Amb els partits, concretament, hi tenim una relació formal a tres nivells diferents: en primer lloc, per parlar i tenir informació de la marxa política dels esdeveniments; en segon lloc, per comunicar-los les activitats i actes que la PDD organitza (tal com fem amb les principals entitats cíviques, socials i culturals del país) i, en tercer lloc,  per involucrar-los en el seu treball pel dret de decidir.



Com està l'expansió a la resta de territoris dels Països Catalans?
Cada territori dels Països Catalans té el seu propi ritme. Això fa que l’expansió de la PDD al Principat hagi estat més ràpida que al País Valencià i a les Illes, per exemple.

Tot i així, creiem que cal celebrar que tant al País Valencià com a les Illes hi ha força entitats i organitzacions interessades a treballar en el marc de les activitats i campanyes que la PDD organitza i de fet, n’hi ha moltes que formalment ja en formen part.

Sense anar gaire lluny en el temps, la PDD acaba de fer un viatge a les Illes (durant els darrers dies del mes d’agost) per mantenir contactes en aquest territori i fomentar que s’articuli un espai propi de la PDD a les Illes.

 

Com us financeu? Teniu pensats alguns nous mitjans de finançament?
La plataforma és una organització autofinançada. Es financia a través de les quotes de les entitats que en formen part i de les quotes individuals dels seus socis. També ha rebut, durant la seva història, la col·laboració d’entitats i organitzacions privades, així com d’alguns empresaris catalans, que han volgut col·laborar a finançar les dues manifestacions.

Sempre és complicat el finançament dels moviments socials i cal un esforç important. És per això que fem una crida a la col·laboració de totes aquelles persones i organitzacions que creguin que val la pena donar un cop de mà a la PDD.

 

És cert que la Junta sorgida del passat 15 de juny vol donar més importància als nuclis territorials? Per què?
Sí. El nou model d’estatuts aprovats el 15 de juny dóna molta més importància al territori. Aquest era un treball que la PDD ja estava fent en l’àmbit dels Països Catalans però no quedava prou recollit en els seus estatuts. Actualment el model organitzacional de la PDD dóna molta més importància als nuclis territorials i les entitats que en puguin formar part perquè creiem que és en el territori on cal dur a terme la lluita pel dret de decidir. 
 
 
 
A què s'ha degut la crisi de la PDD? Quines són realment les diferències? A la UCE han dit públicament que estan interessats de resoldre la situació per mitjà del diàleg?
Nosaltres entenem que les diferències dins de la PDD són polítiques. Probablement el que ha succeït és que el sector crític creu que ja no cal parlar de dret de decidir i que a l’actualitat cal fer altres tipus de discursos. Nosaltres creiem que el temps de parlar de dret de decidir no s’ha exhaurit perquè encara no s’ha aconseguit que aquest exercici es pugui desenvolupar amb total normalitat a casa nostra. Això no vol dir que nosaltres siguem autonomistes, acusació sense cap mena de fonamentació que se’ns ha atribuït. La PDD fou la primera que va dir que l’autonomisme ja no és la solució per als reptes que té el nostre país. I també hem afirmat que ens trobem en un nou cicle polític. Però és precisament per aquests dos motius pels quals convé treballar, amb força i sota la unitat, pel dret de decidir. La PDD és l’única proposta que treballa per la unitat i la transversalitat i són aquests valors els que ha engrescat a la ciutadania catalana. És des d’aquesta perspectiva des d’on continuarem treballant i lluitant pel dret de decidir.

També convé parlar del diàleg. Aquest diàleg del qual es parlava a la UCE està obert, per part nostre, des de fa mesos. De fet el 15 de juny, i prèviament, ja havíem fet ofertes per configurar una Junta de la PDD en la qual hi hagués presència del sector crític. En aquell moment, potser pensant que tenien el sector majoritari a l’assemblea, no ho van acceptar. La realitat va demostrar que la composició de l’assemblea era una altra. Actualment, continuem oberts al diàleg però tenint clar que cal parlar, sobretot, de projecte polític. Si les persones que composen el sector crític avaluen que el seu projecte polític és diferent, potser seria positiu que ho explicitessin clarament i que avaluessin si el seu lloc de treball ha de ser la PDD o bé algun altre. 

 

Quina és la vostra relació amb Sobirania i Progrés? Què en penseu de la seva convocatòria per a aquest 11 de setembre?
La relació amb Sobirania i Progrés sempre ha estat cordial i de col·laboració. De fet, Sobirania i Progrés forma part de la PDD.

La PDD i SiP tenen una campanya a mitges, anomenada Decideixo Decidir, la qual reclama la competència per a poder convocar referèndums. Campanya que alhora es complementa amb la llei de consultes populars que ha impulsat el Centre d’Estudis Sobiranistes, centre amb el qual la PDD també manté unes bones relacions de col·laboració.

En relació a la convocatòria de l’11 de setembre, Sobirania i Progrés està començant a treballar en l’organització de la manifestació. El text de la convocatòria i les entitats o col·lectius que s’hi adhereixen o que demanen als seus afiliats la participació s’aniran coneixent durant els propers dies. Tot i així, considerem que l’11 de setembre sempre és una data delicada perquè ja existeixen altres convocatòries habituals consolidades com és la de l’esquerra independentista. La PDD sempre ha treballat amb la idea que en els temps que corren cal treballar per a aconseguir la unitat. Per tant, com a primera premissa entenem que qualsevol convocatòria nova no pot entrar en col·lisió amb altres d’anteriors. Caldrà, per tant, treballar molt durant els propers dies per posar-se en contacte amb tots els col·lectius que habitualment convoquen la manifestació de l’11 i per aconseguir que la convocatòria sigui unitària.

En aquest context, la PDD fa una crida a la ciutadania a participar en tots els actes, concentracions i manifestacions que s’organitzin arreu del territori. 

 

Què li diries a un membre de l'Esquerra Independentista perquè s'animés a donar suport actiu a la PDD?
La PDD treballa i manté contactes habituals amb l’esquerra independentista del nostre país. Entenem, tots plegats, que les tasques, accions i activitats que estem duent a terme des dels diferents àmbits són complementàries i necessàries.

Per tant, el que diem des de la PDD és que ens trobem en un nou cicle polític que ens ha de dur cap a una nova situació política pel nostre país. Quina sigui aquesta situació dependrà de l’exercici del dret de decidir que pugui exercir el país. Per tant, ara per ara, convé treballar per assolir l’exercici d’aquest dret. Perquè quan parlem de l’exercici del dret de decidir parlem de decidir sobre tot allò que ens afecta com a país i parlem, com tothom sap, del dret a l’autodeterminació.  Aquesta és una bona raó per treballar i donar suport a la PDD.

 

Llibertat.cat 29.08.08 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid