Després de la revolta contra els terços de la comarca de La Selva de finals d'abril. El 22 de maig de 1640 els pagesos revoltats contra els terços castellans entren a la ciutat de Barcelona amb el pretext perseguir els soldats que havien atacat la parròquia de Sant Andreu de Palomar i alliberen el diputat militar Francesc de Tamarit, i els diputats Francesc Joan de Vergós i de Sorribes i Lleonard Serra. Presoners dels castellans: aquest fet representa el preludi de la Guerra dels Segadors.
Els 3 diputats catalans havien estat presoners dels castellans (el virrei, comte de Santa Coloma de Queralt, els havia empresonat per ordre de Felip IV): aquest fet representa el preludi de la Guerra dels Segadors. Durant l'alliberament del diputat Tamarit els consellers (Consell de Cent) van enviar un missatge urgent al bisbe de Barcelona, per tal que vingués a ajudar-los. Va anar-hi, junt amb el bisbe de Vic, i els dos bisbes plegats s’adreçaren als rebels i els demanaren que abandonessin la ciutat. El requeriment fou ben rebut. Alguns dels rebels besaren l’anell del bisbe de Barcelona, i hi hagué crits de “Visca la Santa Mare Iglesia i lo Rei nostre Senyor”. Els dos bisbes aprofitaren al màxim l’oportunitat, i amb tota cura anaren adreçant els insurgents, estimats en dos o tres mil, fora de les muralles de la ciutat. No s’havia vessat cap gota de sang, i el diputat militar estava lliure.
Pocs dies més tard (el 7 de juny de 1640) es produeix a Barcelona el denominat "Corpus de Sang" on troben mort el virrei i dos dotzenes més de funcionaris reials.
Per saber-ne més:
Guerra dels Segadors (Wikipèdia)
