El 18 de març de 1640, el virrei Dalmau III de Queralt, comte de Santa Coloma, fa empresonar (per ordre del rei Felip IV) a la presó de la ciutat de Barcelona el membre del Consell de Cent Francesc de Tamarit, sota acusacions d'oposar-se als allotjaments dels soldats castellans.
La presó estava situada a la plaça del blat (actual plaça de l'Àngel), en una torre de la muralla romana i és on el 22 de maig del mateix any els segadors revoltats (que van venir des de Sant Andreu del Palomar amb un Sant Crist) va anar a exigir-ne l'alliberament, el virrei es veié obligat a posar-lo en llibertat juntament amb els altres membres del Consell de Cent Francesc Joan de Vergós i de Sorribes i Lleonard Serra.
La revolta continuà i el 7 de juny on es repetiren els avalots, coneguts com el Corpus de Sang, en el curs dels quals es produí la mort del virrei.
