Durant els dos primers mesos de la República el Bloc duplica la militància i va adquirint prestigi dins las classes treballadores catalanes gràcies a la fermesa de plantejaments i la qualitat política del seu equip dirigent. La seva pubhcació La Batalla arriba als trenta mil exemplars, però s’estabilitza en set mil.
El nou partit s’estructura en cèl·lules de cinc membres, de barri o d’empresa. La seva base és essencialment obrera i pagesa amb molt pocs intel·lectuals; malgrat això aviat es comencen a organitzar gran quantitat de mítings i conferències; més endavant es crea l’Escola Marxista i el Teatre Proletari, activitats fonamentals per a la formació política de la militància i sectors propers.
La tasca organitzativa del BOC és important en el seu primer any d’existència. En primer lloc, Socors Roig era l’organisme permanent de soldaritat amb els detinguts i de lluita contra la repressió. Tots els militants pagaven una part de la seva quota per a sostenir aquesta organització antirepressiva que a vegades s’ocupà de gent que no era del BOC, com els empresonats després del fets del Sis d’Octubre del 1934, els infants deIs vaguistes de Saragossa del 1935 o els refugiats alemanys que fugien de Hitler. Els Grups d’Acció del BOC, anomenats gabocs, foren dirigits per Eusebi Rodríguez Salas, un vell militant de la CNT; la seva funció era defensar els actes del partit, defensar les vagues obreres i actuar de protecció deIs equips d’agitació i propaganda.
Eren grups armats, evidentment clandestins i que sovint tenien topades a trets amb la policia. Després d’un seguit de reunions i d’articles de la revista L’Hora sobre el tema, es crea el 17 de maig del 31 el Grup Femení del BOC; la seva finalitat era organitzar les militants per tal de treballar i defensar, a més de les consignes generals del BOC, les referents a l’alliberament de la dona, que concreten en: Emancipació total de la dona, igualtat absoluta davant la llei, a igualtat de treballs igualtat de sous i col·laboració de la dona a l’obra social. L’Hora publica un seguit d’articles de la Clara Font, Núria Coll, Maria M. 
Riera i, especialment, de Maria Recasens (segurament un pseudònim); un d’ells, publicat l’abril del 31, diu: "abans d’alliberar-se del jou del burgès, ha de fer-ho del pare, del mascle... la dona lograrà la total emancipació el dia que faci vida sexual havent allunyat el perill de la concepció indesitjada". Aquests plantejaments, absolutament d’avançada respecte la seva època, acabaven amb un mot d’ordre: "eduqueu-vos i sereu lliures".
A finals de l’any 1931 es creen les Joventuts, absolutament vinculades a les activitats generals del partit però amb un neguit especial per la formació política i per les tasques més combatives. En el camp sindical se sosté dins la CNT una dura batalla amb els anarquistes. Dins la Confederació es crea una tendència anomenada Oposició Sindicalista Revolucionària que treballa per polititzar la base cenatista. Alguns sindicats eren dirigits per elements del BOC, com el Sindicat Mercantil que era dirigit per Jordi Arquer; aquest sindicat era menys important, dins del ram, que el CADCI, però va tenir un paper important en la mobilització i organització dels "coll-blancs", "pixa-tinters" i "saltataulells" de l’època.
Per saber-ne més:
