El 14 de maig de 1640 Les tropes espanyoles de Felip IV destrueixen Santa Coloma de Farners (Guerra dels Segadors) en venjança per la mort de l'aguatzir Montrodon.
El 1640 fou un any decisiu i de greus conseqüències en produir-se sobretot a partir del mes de maig, un alçament generalitzat de tota la població del principat de Catalunya, i de zones frontereres dels regnes d’Aragó i de Valencià, contra la mobilització dels terços de l’exercit reial i la pretensió que fossin allotjats dins les poblacions. Algunes es negaren a obrir les portes i allotjar els soldats, com Sant Feliu de Pallerols, o Santa Coloma de Farners, on fou enviat l’algutzir Monrodon, una figura coneguda per tot el Principat, un tipus violent i arrogant i amb airaments d'embriac, per dur a terme la instal·lació dels soldats; en la resisténcia dels vilatans l’algutzir Monrodon, segons una de les referències, el 30 d'abril, s'aïrà contra un habitant de Santa Coloma, tragué la pistola i disparà.
La gent va amotinar-se, Monrodon es va refugiar a l'hostal, que va ser incendiat per la multitut i van morir en l'incendi ell i els seus servents menys un. L'endemà 1 de maig, en assabentar-se'n de la situació els terços, que estaven allotjats a Les Mallorquines i a Riudarenes, van decidir de retirar-se, però abans van calar foc a la vila i a l'església de Riudarenes on els vilatans habien emmagatzemat les seves provisions.
Dies després les tropes espanyoles van destruir Santa Coloma de Farners. Aquest passatge històric ha romàs viu a la memòria gràcies a la versió antiga d'Els Segadors. El romanç patriòtic fa referències a la destrucció de Santa Coloma com aquestes:
Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs fins
al lloc de Riu d'Arenes;
n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre...
