Al llarg dels segles, els jueus van ser forçats a convertir-se al catolicisme. Els conversos -nous cristians- habitualment rebien la protecció d'un amo cristià, que els oferia el seu cognom. Després de l'atac al Call de Barcelona, el 1391, alguns conversos van poder ocupar càrrecs que anteriorment els eren prohibits.
La Inquisició va perseguir aquells conversos que continuaven les seves pràctiques jueves, provocant els nombrosos actes de fe de l'època. Aquesta situació va empitjorar el 1492, quan els reis catòlics, Isabel de Castella i Ferran d'Aragó, dictaren l'edicte d'expulsió dels jueus que encara vivien en el seu territori.
Tal dia com avui de 1492 els anomenats Reis Catòlics van signar el decret d’expulsió dels jueus catalans. El document, conegut com decret de l’Alhambra, era la culminació d’un llarg procés de persecució, iniciat amb els pogroms de 1391, que havia provocat una forta erosió de la comunitat jueva.
