Congrés del Bloc Català

La carta-crida del secretari general del Bloc Català és un compendi de tòpics per justificar el canvi. Així, s'hi al·ludeix al moment històric en què, segons Vera, viu la Catalunya Nord i s'apel·la, com podia ser altrament, al realisme i pragmatisme per aconseguir el que considera l'únic projecte possible en aquests moments: "La realització d'una Regió Catalana amb Perpinyà com a capital".

Pel que fa a la integració en CDC, es justifica tant per la necessitat d'estar en contacte "amb els nostres germans i cosins Catalans del Sud" com per un "necessari acostament amb Barcelona", que segons Jordi Vera és una "tria de futur" guiada "per la realitat del nostre territori". Amb aquestes afirmacions el secretari general del Bloc Català assumeix un dels principis estratègics de CDC, la negació dels Països Catalans, ja que la catalanitat només és atribuïda a les persones que viuen i treballen a Catalunya i, subsidàriament, a Catalunya Nord.

Un dels apartats més sorprenents de la carta és el paràgraf on es concreta la definició ideològica del Bloc, "un partit polític de centre esquerra que inscriu la seua acció en el corrent socialdemòcrata europeu", ja que costa de veure com pot casar aquesta definició amb una organització com CDC, que a la darrera campanya electoral del Parlament de Catalunya va abandonar totes les seves ambigüitats històriques i va propugnar un programa que contenia propostes ultraliberals, sobretot amb relació als serveis públics.