Tal dia com avui de 1998 moria a l'Hospital de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat (Baix Llobregat), Jaume Fuster i Guillemó, escriptor i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Nascut l'any 1945 en un barri popular de Barcelona, de ben jovenet tingué molt clara la seva vocació literària. A catorze anys ja havia escrit la primera novel·la, fruit de la passió que sentia pels còmics, els llibres d'aventures i, sobretot, les pel·lícules de lladres i serenos que els diumenges a la tarda, als cinemes de barriada d'aquella Barcelona grisa i atemorida sota la bota del general Franco.
El 1966 va començar a escriure col·laboracions a la revista Presència ,i un any més tard, publica Breu història del teatre català. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb l'escriptora Maria Antònia Oliver.
El 1972 va publicar De mica en mica s'omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors. El 1975 va rebre el Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la per Tarda, sessió contínua, 3,45 (també coneguda com a Collita de sang).
En els darrers anys del franquisme va ser un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i en va integrar la Comissió Gestora, de la qual més endavant en va esdevenir secretari (1978) i president (1995-1998).
Juntament amb Xavier Romeu i Juvé i molts d'altres fou membre dels col·lectius d'escriptors Ofèlia Dracs (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l'esquerra independentista) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana. Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 1970.
