Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1934 Moren en combat Jaume Compte, Manuel Gonzàlez Alba i Amadeu Bardina

1934 Lluís Companys proclama l'Estat Català. Durant la lluita moriran en combat Jaume Compte, Manuel Gonzàlez Alba i Amadeu Bardina entre altres

06/10/1934 Tal dia com avui

A a les vuit del vespre del dia 6 d'octubre de 1934, Lluís Companys apareix al balcó de la Generalitat acompanyat dels consellers i proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola.

En acabar el discurs, Companys comunica els seus desitjos al cap de les tropes a Catalunya, el general Batet, tot demanat-li que es poses a les seves ordres. El general parlamenta amb Enric Pérez i Farràs, el cap dels mossos d'esquadra, perquè es presenti a capitania per posar-se a les seves ordres. Però aquest li respon que només obeeix al president de la Generalitat. Batet parla amb Madrid i proclama l'estat de guerra.

Però el que fins aleshores havien sigut focs d'encenalls, ara es convertia en un polvorí. Aquell vespre es construeixen barricades, es distribueixen grups armats pels carrers i es prepara als edificis oficials per a la resistència. La Generalitat es defensa amb un centenar de mossos d'esquadra, l'Aliança Obrera ocupa el local de Foment del treball a la Via Laietana amb uns 400 homes, els partidaris del PSOE es concentren a la Casa del Poble al carrer Nou de Sant Francesc, i en general els grups amb fusells estan preparats als locals de La Falç, Nosaltres Sols! i el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria).

Prop de les onze, una companyia d'infanteria arriba al CADCI des d'on comencen a disparar matant un sergent i ferint set militars. S'ordena el foc de canó cap al centre resultant morts Jaume Compte i Canelles, Manuel González Alba i Amadeu Bardina, dirigents del Partit Català Proletari. La resta són capturats.

Mentre Dencàs i Badia i altres membres d'ERC, junt amb un centenar d'homes pèssimament armats, es fan forts a la Via Laietana davant del setge ben armat de l'exèrcit.

Paral·lelament, una columna d'artilleria arriba a la Plaça de Sant Jaume informant a Pérez i Farràs que tenen ordres de prendre els dos edificis oficials. Després d'un tiroteig, els mossos es repleguen a l'Ajuntament. El setge s'amplia amb l'arribada d'una companyia de metralladores.

El general Batet, tot i tenir ordres estrictes i dures, des de Madrid, d'atacar, i sabent que tenia la situació completament controlada, va deixar passar l'estona esperant la rendició. A les sis del matí, Companys comunica a Batet la seva rendició.

Per saber-ne més:

Vídeo sobre els fets del 6 d'octubre

Fets del sis d'octubre (Wiquipèdia)

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid