Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1870 Neix Enric Prat de la Riba a Castellterçol

1870 Neix Enric Prat de la Riba a Castellterçol

29/11/1870 Tal dia com avui
El 29 de novembre de 1870 neix Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914 – 1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX.

Va participar en la redacció i aprovació de les Bases de Manresa. Com a escriptor, la seva obra cabdal va ser La nacionalitat catalana. Va iniciar els seus estudis secundaris a Barcelona, on es va llicenciar en Dret l'any 1893. El 1894 es va doctorar a Madrid amb la tesi La ley jurídica de la industria (Barcelona, 1898). L'any següent es va encarregar, amb dos altres companys d'estudis, de la redacció de la Revista Jurídica de Catalunya. També, des del 1895 va participar en les tasques de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona. El 1887 va ingressar al Centre Escolar Catalanista, del qual va ser president entre el 1890 i el 1891. Aquest any fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i va intervenir en la preparació i els debats de l'assemblea de Manresa que va aprovar les Bases de Manresa.

Membre de la Lliga de Catalunya fins al 1899, va impulsar la creació del Centre Nacional Català, i el 1901 va ésser un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Va dirigir el diari La Veu de Catalunya, on va publicar un gran nombre d'articles. Va exposar en les dissertacions, en els escrits periodístics, i principalment en el llibre La nacionalitat catalana (1906), un concepte organicista de la nació.

El 1905 va ser elegit membre de la diputació de Barcelona pel districte segon i fou reelegit pel de Vic-Granollers el 1909 i el 1913. Elegit president de la diputació el 1907, reelegit el 1909, 1911, 1913 i 1917, defensor de la mancomunitat provincial, va ésser elegit president de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 i reelegit el 1917. Va ser membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de Barcelona, i autor de nombrosos articles publicats a la Revista Jurídica de Catalunya.

El dia 1 d'agost de 1917 va morir a la seva casa natal de Castellterçol, oficialment com a conseqüència de la malaltia de Basedow que patia des de que va ser ingressat a la presó (algunes versions deien que els seus problemes de salut van ser conseqüència d'un enverinament a la presó). El dia 3, una comitiva fúnebre traslladà el cos fins a Barcelona tot rebent mostres de condol per cada poble on passava. A Barcelona es va organitzar un gran seguici per acompanyar el fèretre, que fou enterrat, finalment, al cementiri de Montjuïc el dia 4.

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid