El 8 de juny, cap a la vaga general

 

 

COS

Lluitant aturarem les retallades.
EL 8 DE JUNY, TOTES I TOTS, AVANCEM CAP A LA VAGA GENERAL!!
Davant la convocatòria generalitzada de vaga de la funció pública arreu de l'estat espanyol pel proper 8 de juny de 2010, i davant la "impossibilitat" actual de convocar una vaga general nacional arreu dels Països Catalans, des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS, manifestem públicament:
Que la COS, de forma coordinada i conjunta amb l'Esquerra Independentista, convoca una Jornada de Lluita Nacional per al mateix 8 de juny, per tal de reforçar i amplificar en un sentit clar de classe i solidari aquesta vaga. Per a això, la COS hem notificat oficialment la convocatòria de vaga general a les comarques de la Comunitat Autònoma de Catalunya i de la Comunitat Autònoma del País Valencià, per poder tenir la cobertura legal necessària a l'hora de convocar piquets, de tal forma que cap persona quedi desprotegida davant la repressió policial o patronal.
Que aquesta convocatòria és una passa més a assolir en el camí d'enfortir la unitat d'acció amb tots els col·lectius socials, polítics i sindicats que de forma directa o indirecta lluiten per l'alliberament personal, de classe i nacional dels Països Catalans; i de cares a la futura i cada vegada més urgent Vaga General, no com un fi per si mateix, sinó per avançar amb peu ferm cap a la República Socialista dels Països Catalans.
Que aquesta Jornada de Lluita busca sumar i possibilitar que qualsevol persona treballadora, ocupada o aturada, estudiant o pensionista, pugui participar activament de totes les accions, piquets, etc., que s'hi convoquin, així com organitzar-ne directament, amb totes les garanties i cobertura legal possibles.
Així, el govern espanyol i les respectives administracions autonòmiques del nostre país (PsoE, tripartits, PP, CiU, etc.), les direccions de CCOO i UGT i les diverses patronals, s'han plegat davant les exigències del gran capital representats per les direccions del BBVA, Banc Santander, l'FMI, i les altes institucions de la UE.  
Així s'han reforçat les polítiques de desmantellament del sector públic. Així, de forma antidemocràtica, han aprovat un seguit de mesures antisocials (retallada salarial mitja del 5% pels treballadors públics, eliminació de la prestació per naixements, congelació de les pensions, augment d’impostos indirectes, copagament sanitari, etc.), que acompanyades d'una reducció dràstica del pressupost en serveis socials degraden encara més el sector públic i els serveis que en depenen.
S'impulsa una reforma laboral que aprofundirà la precarització del treball; abaratint l'acomiadament i fomentant una ocupació més inestable; posant tot el mercat laboral en mans de les ETT; l'adopció de 2 noves formes de contractació per a joves (amb a un contracte de “formació” amb sous de misèria fins als 30 anys, i el foment d'un "contracte" precari juvenil que permetrà ocupar joves llicenciats sense cotització, dret a indemnització i amb salari per sota del Salari Mínim Interprofessional). Per últim, la retallada salarial al sector públic pretén servir "d'exemple" al sector privat perquè redueixi, encara més, els salaris.
L'actual crisi internacional és fruit de la dinàmica acumulativa del propi sistema capitalista. Els excessos de les elits econòmiques, polítiques i sindicals, al servei de les grans multinacionals i grups financers, ens han portat a una situació desesperada per la immensa majoria de les persones treballadores. Els mateixos que fa dos anys van enfonsar el sistema financer internacional, són ara els que marquen als estats les politiques que han d'aplicar per garantir els escandalosos beneficis d'uns pocs, a costa de la misèria de cada vegada més companyes i companys... Com sempre les persones treballadores hem de pagar els seus desastres.
Ja toca sortir als nostres carrers, places i barris per cridar ben alt contra les retallades salarials i de drets socials; contra els pactes "socials"; per dir un NO ben alt a la nova Reforma Laboral!! Prengam els carrers en defensa del sector públic! Per la defensa de la dignitat i els drets de totes les persones treballadores, ocupades, aturades, estudiants o pensionistes!! Avancem pel repartiment del treball i la riquesa!!
Pel nostre alliberament com a persones, com a classe i com a poble!!
AVANCEM CAP A LA VAGA GENERAL NACIONAL!!

Intersindical-CSC

 

El passat 27 de maig la Intersindical-CSC va presentar el preavís de vaga per al pròxim 8 de juny. Els governs de l’estat i català, la seva prolongació, no ens tenen per cap altra cosa que pel boc expiatori dels seus pecats i es limiten a atacar qui menys es pot defensar: treballadores i treballadors públics, pensionistes, persones dependents..., fins i tot farmacèutics i, de retruc, totes les persones, empreses i territoris que es veuran perjudicats per les retallades i retards que patiran les infraestructures. I els causants de la crisi són els únics que han rebut ajudes!

Cal donar una resposta contundent a aquests atacs que, enlloc de ser garantia d’una sortida de la importantíssima crisi, ens fan pensar que contribuiran a agreujar-la. De cop i volta s’han esvaït les xifres d’aturats/des i els índexs de recuperació econòmica, que han deixat de ser prioritaris. La qüestió és acontentar els mercats, encara que sigui trepitjant-nos una vegada més:

- Congelacions salarials el 1992 i el 1997
- Increments retributius per sota de l’IPC (i a Catalunya sempre, ja que s’han aplicat d’acord amb l’IPC estatal)
- En el millor dels casos, increments d’acord amb l’IPC estatal
- I ara, ens rebaixen aquests sous. Aquesta rebaixa consolida futures pèrdues de poder adquisitiu: al 2011 es congelarà el nostre sou rebaixat i a partir de llavors, els increments que hi pugui haver (...?) seran en base a aquesta retallada congelada.

Aquesta posició pot semblar contraproduent; ja hem sentit moltes opinions en el sentit que “encara estalviem diners a l’Administració” o “ja en perdem molts en la retallada, només falta el que ens trauran per la vaga!”. Però a totes i tots els que penseu això us diem que SI NO HI HA UNA RESPOSTA CONTUNDENT DAVANT D’AQUESTES AGRESSIONS, DEIXEM LA PORTA OBERTA A TOTES LES ALTRES QUE ES PUGUIN PREPARAR EN EL FUTUR.

I una altra de ben important: vam concentrar-nos el passat 20 de maig, aquest full us convoca a la vaga del 8 de juny i estudiem més mobilitzacions que hi han de donar continuïtat, però la Intersindical-CSC creu que aquestes tan sols han de ser passos intermedis cap a la VAGA GENERAL contra totes les agressions i retallades que patim el conjunt de treballadores i treballadors.

EN DEFENSA DELS SALARIS, DE L’OCUPACIÓ I DELS SERVEIS PÚBLICS: PROU RETALLADES! EL 8 DE JUNY, VAGA! 

 

USTEC

 

8 DE JUNY : MOBILITZA’T
EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC
CONTRA LA POLÍTICA EDUCATIVA DE MARAGALL
CONTRA LES RETALLADES DE SOUS, PENSIONS I DRETS SOCIALS

USTEC·STEs fa una crida al professorat a participar activament en la vaga i la manifestació del 8 de juny, convocada unitàriament a tot l’Estat, en contra de les mesures antisocials del Govern de Zapatero, acceptades acríticament pel govern de la Generalitat de Catalunya.

USTEC·STEs fa una crida al professorat a participar activament en la manifestació social del dia 29 de maig, en contra la política educativa del Departament d’Educació.

USTEC·STEs, davant els canvis de dates i la confusió originada per l’ajornament de la vaga del 18 de maig contra la política educativa de Maragall, volem manifestar:

1.- USTEC·STES es referma en la plataforma sectorial d’ensenyament, que aporta els elements necessaris per millorar la qualitat de l’ensenyament públic i per la qual hem anat convocant les mobilitzacions i entén que s’han de continuar les mobilitzacions per aconseguir els objectius marcats i assumits per amplis sectors del professorat i de la comunitat educativa.

En aquest sentit fem també una crida al professorat pares, mares, altres entitats i organitzacions compromeses en la seva defensa, a participar activament en la manifestació social del dia 29 de maig a les 17,30 hores entre les places d’Urquinaona i de Sant Jaume de Barcelona i a mantenir obert la resta del calendari de mobilitzacions.

2. Al mateix temps USTEC·STEs entén que les mesures que prendran els diferents governs estan directament relacionades amb la intenció de reduir els serveis públics, un fet especialment greu pel que fa referència a la sanitat i a l’educació, àmbits que, sobretot, afecten els sectors més febles de la població. I més si tenim en compte que els beneficis que obtindrà l’Estat amb aquestes mesures no milloraran ni l’educació ni les prestacions socials, sinó que seran dedicats a abonar els interessos que genera el deute públic als grans especuladors.

3.- USTEC·STEs entén que tant les mesures globals del Govern central com les mesures regressives que s’estan prenent en l’ensenyament públic i altres serveis públics mereixen una resposta contundent del conjunt de la població, que s’hauria de materialitzar en una primera vaga general.
No compartim la manca de fermesa d’algunes organitzacions sindicals que amb el canvi de dates i la indefinició sobre l’abast de la vaga donen una imatge de feblesa que permet especular sobre la seva voluntat d’apostar per una mobilització efectiva i forta que possibiliti la retirada de les mesures.

4.- La continuïtat de les mobilitzacions contra les mesures de la conselleria d’Educació exigeixen de la unitat sindical, ja que com va anunciar Maragall, en un futur immediat, ens trobarem amb més retalls i més durs. En aquest sentit USTEC·STEs, convocarà la vaga del 8 de juny, tant per lluitar contra les mesures de Zapatero com contra les de Maragall i perquè és necessari mantenir la unitat sindical com a requisit determinant perquè cada cop un major nombre de professorat i de famílies se sumin a la mobilització en defensa de l’ensenyament públic.

5.- USTEC·STEs entén que millorar les condicions de treball del professorat o en aquest cas evitar que empitjorin contribueix també a millorar la qualitat de l’ensenyament. No obstant és conscient que mediàticament la lluita per la defensa de l’ensenyament públic i la seva qualitat pot quedar diluïda en la convocatòria general, però esmerçarà tots els esforços al seu abast per evitar-ho. En aquest sentit farem tot el possible per estendre la plataforma pròpia de l’ensenyament públic al professorat, les famílies i als mitjans de comunicació. Per això formalitzarà legalment una convocatòria pròpia de l’ensenyament públic i convocarà al professorat a fer un bloc únic amb pancartes pròpies en el si de la manifestació general del dia 8J.

 

PLATAFORMA REIVINDICATIVA

• PER L’INCREMENT GENERALITZAT DE PLANTILLES. NO A MÉS RETALLADES. DISMINUCIÓ DE L’ALUMNAT PER AULA
• PER LA COBERTURA DE TOTES LES BAIXES AMB SUBSTITUCIONS DES DEL PRIMER DIA. NO A LES HORES EXTRES. EN DEFENSA DE LES 23 I LES 18 HORES LECTIVES
• NO AL TANCAMENT DE GRUPS (batxillerats, cicles formatius, caep, serveis educatius...)
• PER LA GESTIÓ DEMOCRÀTICA I PARTICIPATIVA, REFORCEM EL PODER DE DECISIÓ DELS CLAUSTRES. NO A AQUESTS PROJECTES DE DECRET D’AUTONOMIA I DE DIRECCIONS DE CENTRES. NO A LA DESREGULARITZACIÓ DE LES CONDICIONS LABORALS DEL PROFESSORAT.
• NO A AQUEST CALENDARI ESCOLAR.
• PEL TREBALL ESTABLE I DE QUALITAT. CONTRACTACIONS DE MITJA JORNADA I DE JORNADA SENCERA.

• NO A AQUESTS NOMENAMENTS TELEMÀTICS, QUE NO GARANTEIXEN NI LA TRANSPARÈNCIA NI EL CONTROL.

NO A LA RETALLADA DE SOUS
NO A LA CONGELACIÓ DE LES PENSIONS
NO A LES RETALLADES SOCIALS

Des d'USTEC·STEs i la resta d'organitzacions de la IAC hem rebut amb indignació la informació sobre les mesures de reducció del dèficit anunciades pel president del Govern central, que suposen una agressió inacceptable als drets laborals i econòmics dels treballadors i treballadores i a les condicions de vida dels pensionistes.
El Govern, des de fa temps ha optat per anar contra l’interès general de la ciutadania per afavorir descaradament als culpables d’aquesta crisi: cap mesura de regulació del sistema financer, cap control sobre els especuladors, cap interès en una política fiscal progressiva ni en cercar el frau. Ans, al contrari, fent una contrareforma fiscal, augmentant l’IVA i l’IRPF, reduint l’impost de societats, manifestant una nul·la disposició en lluitar contra el frau fiscal, demostrant cap interès en gravar les grans fortunes i, el més greu, ajudant amb milions d’euros al sistema financer, veritable responsable d’aquesta situació. En resum, es compleix allò de que els beneficis són privats i les pèrdues es socialitzen. I el Govern, suposadament d’esquerres, l’avala i protegeix en contra de la majoria de la societat.
Obeint a les directrius de l’FMI i de l’UE, es dóna un pas més, consistent en deu mesures que es poden resumir en un empitjorament de les condicions de vida dels treballadors i treballadores i dels pensionistes.
Aquesta agressió passa per congelar les pensions, eliminar el període transitori de la jubilació parcial i reduir determinades prestacions socials i, sobretot, s’aventura en una reforma laboral que precaritzarà, encara més, les condicions laborals, abaratirà els acomiadaments i laminarà el dret a la negociació col·lectiva.
Pel que fa als empleats i empleades públics s’anuncia una rebaixa del 5% dels sous. Nosaltres som els primers en criticar les despeses inútils com l’11% de més, en concepte de dedicació exclusiva que perceben 1.500 persones a la Generalitat, en rebutjar la inflació de càrrecs sense contingut real i, principalment, en denunciar els costos que representen les externalitzacions i la multiplicació d’ens i organismes que únicament responen a interessos partidistes i clientelars. I per no parlar del regal que fem a La Caixa mitjançant el pla de pensions.
Aquesta disminució indiscriminada significa:

• que el Govern menysprea als treballadors i treballadores dels serveis públics fent-los-hi pagar els costos d’una crisi que no han generat; i
• que, a més, actua demagògicament, visualitzant que és un privilegi el treballar a l’Administració (sense tenir en compte l’alt grau de precarització i els salaris mitjans que no son precisament de privilegi).

Les organitzacions que conformem la IAC tenim clar que cal lluitar per defensar els nostres drets i les nostres condicions laborals davant aquesta agressió, en nom propi i en record de tots i totes que, generació rere generació, amb esforços socials i personals, han fet possible el minso estat del benestar que avui gaudim i paguem.
Cal recordar que les condicions de treball i els drets que tenim no són fruit del cel o de la magnanimitat de cap govern. Cal prendre consciència què, en el fons, cap dels nostres drets està garantit sinó som capaços de lluitar per ells i defensar-los. Cal saber que el Govern i la UE en el seu conjunt estan trencant l’acord social que durant més de sis dècades ha permès un llarg període d’estabilitat social i política.
Cal aixecar la veu, cal fer-se valer i cal sortir al carrer a defensar la nostra dignitat i els nostres drets.
Cal obligar al govern a donar marxa enrere i a adoptar mesures que facin pagar les conseqüències de la crisi als seus veritables responsables.

 

STEI

 Les mesures presentades pel Govern espanyol per retallar les prestacions socials, els drets laborals, els salaris de les persones treballadores del sector públic i de les pensionistes es concreten en:
−    Reduir les retribucions del personal del sector públic en un 5% de mitjana l’any 2010 i congelar- les el 2011.
− Congelar la revaloració de les pensions per a 2011, sense pujar l’IPC.
− Eliminar el règim transitori per a la jubilació parcial previst en la Llei 40/2007.
− Eliminar la prestació per naixement de 2.500 euros a partir de l’1 de gener de 2011.
− Revisar el preu dels medicaments (no els de referència) i adequar les unitats de l’envàs a la durada estàndard del tractament (fins i tot amb monodosis).
− Eliminar la retroactivitat en les sol·licituds d’ajuts per a dependència. − Reduir, entre 2010-2011, de 600 milions d’euros de les ajudes per al desenvolupament. − Reduir de 6.045 milions d’euros entre 2010 i 2011 en la inversió pública estatal. − Estalviarmésde1.200milionsd’eurosperpartdelescomunitatsautònomesilesentitatslocals.
El Govern ha pres el camí equivocat. Ha cedit davant les pressions de la banca i dels especu- ladors, els que han generat la crisi. De fet, molt abans de la crisi, el Govern va decidir una sèrie de mesures que comportaren una gran reducció dels ingressos de l’estat, com:
− suprimir l’impost de patrimoni i rebaixar l’impost de societats. − rebaixar els sostres màxims impositius en la renda de les persones físiques. − rebaixar les cotitzacions socials als empresaris. − privatitzar els serveis públics essencials.
Així mateix, també va fer efectives altres actuacions que, lluny de tocar la butxaca dels poderosos, causants de la crisi, consistiren en l’ajuda als bancs i l’increment del dèficit per a sostenir obres públiques de dubtosa utilitat social i afavorir les constructores causants de la bombolla immobiliària.
L’STEI-i FA UNA CRIDA A LA MOBILITZACIÓ, DEMANA LA UNITAT SINDICAL I L’EXTENSIÓ DE LES MOBILITZACIONS A LA SOCIETAT EN GENERAL
Després de l’aprovació i la corresponent publicació del Reial Decret Llei 8/2010 de 20 de maig del retall al sou dels empleats públics i la resta de mesures anunciades, l’STEI-i, després de fer una anàlisi clara i entenedora del que està passant, proposa que les mesures de pressió es facin des de la unitat sindical que abasti la societat en general i que caminem junts cap a una vaga general.
Ja fa estona que defensam un canvi de model econòmic i social que asseguri una major justícia social i un repartiment de la riquesa més igualitari on les diferències entre les classes socials no es facin de cada vegada més grans sinó que s’han de fer de cada vegada més petites.
Ara que la realitat de la crisi s’ha fet més evident és el moment d’estructurar mesures de pressió des de tota la societat en el seu conjunt i que els sindicats, tots junts, actuïn de manera coordinada per la defensa i el manteniment dels drets que tant ens han costat d’aconseguir. La reforma laboral és la següent amenaça que augmentaria la precarietat i retallaria encara més els drets laborals de la classe treballadora.
Pensam que tant el govern de l’estat com l’autonòmic en comptes de retallar els drets socials i laborals dels treballadors i treballadores i de les capes més desafavorides de la societat pot establir altres mesures per combatre la crisi, com per exemple:
● establiment, d’una vegada, d’un finançament just per a les Illes Balears. ● lluita contra la corrupció i recuperació dels doblers malbaratats. ● retall de la despesa militar i armamentística. ● retirada imminent de les tropes desplaçades a Afganistan.
● increment de la fiscalitat sobre el capital financer i sobre les rendes més altes. Aplicació de la taxa Tobin.
● disminució progressiva del pressupost destinat a la Casa Reial.
● lluita efectiva contra l’economia submergida i l’evasió fiscal.
● regulació dels sobresous que cobren alts directius de grans empreses.
● eliminació dels sous vitalicis dels diputats i dels senadors.
● creació d’un banc públic en lloc de sanejar els comptes que ningú controla dels bancs privats.
● augment de la tributació de les grans fortunes refugiades en les SICAV (Societats d’Inversió de Capital Variable, que sols paguen un 1%)
● reducció de ministeris i vicepresidències buides de competències reals. ● mesures efectives d’estalvi d’energia i canvi del model de transport cap a un més sostenible.
La despesa en l’adquisició de combustibles fòssils és un forat negre per a la caixa pública. ● congelació indefinida del complement consolidat dels alts càrrecs.

MDT

L'MDT crida a participar i a donar suport a les mobilitzacions de  la classe treballadora 

 

 

Endavant

 

Davant les retallades socials i contra la futura reforma laboral: el 8 de juny totes al carrer

 

El govern de l'Estat espanyol ha anunciat un paquet amb 10 mesures, que segons ell volen limitar els efectes de la crisi. En realitat són un primer pas en el desmantellament de les míseres polítiques socials existents, i, per tant, un cop dur per a la classe treballadora que és qui realment està patint aquesta crisi.

Entre aquestes mesures destaquen: l'eliminació del xec nadó de 2500 euros; la no-aplicació de les pujades anuals a les pensions (és a dir, la rebaixa del seu valor real); les rebaixes salarials als treballadors públics; l'eliminació de la possibilitat de reducció de jornada prèvia jubilació; retallades en la sanitat pública, reduint tractaments i medicaments; l'enduriment de les condicions per beneficiar-se de la llei de dependència; la reducció de la inversió pública en un moment on l'atur està en màxims històrics; i l'exigència de mesures semblants als governs de les comunitats autònomes.

Aquestes mesures ja estan aplaudides pels “pares” de les mesures neoliberals, la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), que no amaguen els seus objectius de privatització, eliminació de les polítiques socials i liberalització total del mercat laboral.  L’estat espanyol està experimentant el mateix procés que Grècia. Aquesta retallada de polítiques socials és un primer pas que vindrà ràpidament acompanyat de fortes retallades dels drets dels treballadors en la futura reforma laboral, segons el full de ruta que està marcant la patronal i la banca,  que malgrat ser els responsables de la crisi, en són també els principals beneficiaris. Ni el govern del PSOE-PSC, ni el PP, ni cap partit institucional té la menor intenció de defensar els drets de la classe treballadora, perquè són còmplices del xantatge de l'FMI, la UE i la patronal espanyola i catalana per tal que siguin imposades les polítiques econòmiques neoliberals que els són favorables malgrat el seu fracàs evident.

És del tot imprescindible que el conjunt de la classe treballadora als Països Catalans respongui clarament, contundent i unitària per a exigir una veritable sortida de la crisi, la que patim les classes populars, i no un nou espoli amb l'excusa de la crisi. Enfront les retallades socials i laborals que pretenen imposar, cal exigir tot el contrari: el repartiment del treball i la riquesa. Permetre que s’aprovin les seves mesures implica multiplicar la precarietat actual i hipotecar el nostre futur. El conjunt de treballadors i treballadores no pot restar en la passivitat a la que l’han impulsat les cúpules de CCOO i UGT, que fan el joc al govern i al capital. 

Des d’en Endavant (OSAN) reivindiquem:

Que es redueixin els sous dels alts càrrecs de les empreses.
 Que el salari del conjunt de la classe política s’equipari al del funcionariat corrent.
Que s’augmentin els impostos a les grans fortunes.
Que s’acabi amb l’economia submergida i la contractació en “negre”.
Que s’incrementi la inversió pública en funció d’interessos socials (sanitat, educació, serveis socials,...), i per tant que s’eliminin del pressupost les despeses militars i les subvencions a l’església.
Que si es vol reduir despeses de l’erari públic es dissolguin les forces d’ocupació espanyoles. 
 Que es creï treball digne augmentant els serveis públics de qualitat.
Que es nacionalitzin bancs, caixes i empreses que amenacin amb la deslocalització.
Que es respectin els convenis.
 Que es prohibeixin les hores extres i es redueixin les jornades a costa dels beneficis de la patronal i no dels salaris de la classe treballadora.
Que s'aturin els desnonaments i es posin els habitatges buits a disposició de qui els necessita.

Aquest és un projecte per a la classe treballadora dels Països Catalans. Cal defensar-lo front el projecte neoliberal de l'Estat Espanyol i la UE, la patronal, la banca i l'FMI. Cal una vaga general que defensi els nostres drets.

Cal sortir al carrer en defensa dels serveis públics, les pensions i els drets laborals!

Contra l’atur i les retallades socials,
solidaritat i consciència de classe!!

Si lluitem podem guanyar!

 

L’EIB davant el 8J: "Lluitant aturarem les retallades" 

 

Campanya d'agitació al centre de València per cridar a la vaga del 8 J 

 

Els treballadors de FGC boicotegen l'acte d'inauguració de l'estació de Volpelleres 

 

El SEPC s'adhereix a la vaga del sector públic: "és doncs temps de plantar cara" 

 

Endavant elabora dos vídeos per cridar a la mobilització i a la vaga 

 

Els sindicats dels Països Catalans planten cara a les retallades socials de Zapatero

 

Catalunya aprova el seu propi pla d'austeritat, que tampoc castiga els més rics 

Segona cassolada ciutadana contra les retallades socials a Lleida 

La Intersindical-CSC és partidària d'una resposta contundent i de clase, una vaga general combativa 

CiU s'agenolla i possibilita l'aprovació de la retallada social de Zapatero