La mobilització està convocada per més de 30 col·lectius juvenils
del País Valencià que prengueren la decissió en el marc de la 1a
Trobada de Col·lectius Juvenils del País Valencià, realitzada el passat
13 de febrer a l'Ate
neu Popular "la Forca" de Carcaixent.
Aquesta iniciativa ha nascut després de l'anàlisi que han fet els col·lectius juvenils del País Valencià, els quals han apostat per engegar dinàmiques de treball conjunt per tal de poder fer més visible de cara a la societat les lluites que realitzen a nivell local.
Juntament amb aquesta crida a la participació, s'han realitzat desenes de murals a diverses localitat valencianes com ara Alacant, Alzira, Sagunt, Canals, Castelló de la Plana, Cullera, Elx, Aldaia, Llíria, Massalavés, la Polba de Vallbona, València, Vallada, etc. amb el lema "Per la Terra i pel Treball, l'1 de Maig totes a Canals".
A més, s'ha obert un blog a internet on troba tota la informació relativa a aquesta mobilització, com ara els col·lectius que la convoquen, els cartells que s'han editat, el comunicat de convocatòria, etc. La direcció és
Per la terra i pel treball: el 1r de maig totes a Canals!
Manifest 1 de maig de 2010
103.800 joves o el que és el mateix: el 41'79%. Més de 4 de cada 10 joves del País Valencià que vol i pot treballar no té feina. Però això no és tot: quan arribem a treballar,entre 6 i 8 de cada 10 joves menors de 25 anys ho fem amb contractes temporals...Ai, l'Estat del Benestar!
Ens diuen que ens faciliten l'entrada al primer treball, i per a això, ens fan a mida els contractes de pràctiques, de formació, d'inserció o les Empreses de Treball de Temporal...i resulta que l'atur juvenil dobla l'atur de la resta de treballadors! També ens faciliten el cobrament del primer salari: els joves percebem un salari entre el 60% i el 70% del salari mig... Moltes gràcies per tot!
Les condicions no són millors per als joves que estudiem. Ens trobem una universitat totalment ocupada per la ideologia dominant. Amb una metodologia aliena a les necessitats dels estudiants i acrítica. A més, les retallades del pressupost públic, de les beques i ajudes i la devaluació dels serveis per als estudiants han precaritzat les condicions d'estudi i han transformat la Universitat en la fàbrica privada de producció de mà d'obra qualificada.
Precarietat és, doncs, el cognom de la
joventut. La nostra precarietat, però, ni comença ni acaba amb el que
diuen "crisi"; la nostra crisi fa molts anys que ha començat i té noms
i cognoms: capitalisme. Precarietat pel que fa al treball i als
estudis; i això es concreta en la manca de perspectives. El 75% dels
joves entre 16 i 29 anys viuen encara amb els seus pares i quasi
1.000.000 de joves de tots els Països Catalans ni estudien ni
treballen. Però això també ens afecta en la resta d'àmbits. Parlem del
transport públics (infraestructures i horaris insuficients; pujades de
preus...) dels proce
ssos que estan encetant de privatització d'altres
serveis públics com l'educació i progressivament de la sanitat. També
parlem de l'oci centrat en el consum massiu, (als centres comercials, a
les discoteques; roba, drogues) entrant en la dinàmica de callar als
estudis i al treball i consumir compulsivament fora d'ells per a
oblidar momentàniament. I això queda reforçat per les noves
tecnologies, el fanatisme de la indústria esportiva o la mediàtica
industrial musical i de l'espectacle. A açò cal sumar-li que les
relacions personals també es veuen afectades pels rols patriarcals que
mantenen la ignorància i reprodueixen els estereotips sexuals i
afectius.
I quina solució ens ofereix l'Estat? El Pla Bolonya i
la Reforma Laboral! I també més centres comercials, més espectacles de
la indústria musical, mediàtica i esportiva, i més modes i més
tecnologia inútil... I així, ens han col•lat allò que diuen l'Espai
Europeu d'Ensenyament Superior, que sota la propaganda de promoure i
harmonitzar els estudis internacionals a la "moderna Europa", ens ha
ficat els bancs i les multinacionals dins les aules, eliminant
progressivament qualsevol coneixement crític que els puga ser perillós.
I quan acabem els estudis què? Ja ho sabem: contractes de pràctiques o
de formació, suportar unes condicions humiliants de treball...i a
callar o a l'atur!
I amb això, ens hem trobat que la maquinària estatal (amb el sindicalisme groc en primera línia) està maquinant l'enèsima reforma laboral. I quines solucions ens donarà als joves? Un nou Pla d'Ocupació (més aviat Explotació!) Juvenil: més contractes fem i més contractació via formació, que no cotitza i té un salari de misèria; i l'extensió de les ETT als serveis públics d'ocupació, per a ampliar el tràfic de joves. La mateixa recepta utilitzada els darrers 30 anys!
Et quedaràs a casa?
Per la terra i pel treball, el 1r de maig totes a Canals!
