Amb la flama d’aquesta foguera s’encendran
les d'arreu de la nació. Un llantió la recollirà i tornarà de nou al
Castellet perquè cremi tot l’any fins al proper 22 de juny. Es calcula
que amb la Flama del Canigó s'encendran més de trenta mil fogueres.
Centenars de persones acudirien al Canigó al llarg del passat 13 i 14 de juny, on amb el camp base al Refugi de Cortalets, anaren fent el cim per a deixar-hi feixos de llenya de les seves respectives comarques. Tot i les restes de neu, l'ascensió va poder fer-se sense cap tipus de problema, així com l'acampada als voltants del refugi durant la nit de Sant Joan.
Enguany, la convocatòria s'ha avançat una setmana al calendari habitual, degut a la trobada esportiva d'aquest proper cap de setmana que reunirà a Barcelona l'equip de rugby XIII dels Dragons de Perpinyà, i que serà també el debut de la selecció catalana de rugby XIII en un partit d'exhibició.
L'origen de la Flama del Canigó
La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les
fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any
a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada
any el 23 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera
que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per
totes les terres catalanes.
La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració.
L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui són poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.
