Enguany Maulets celebra el seu vintè aniversari, un fet que mostra el pes que aquesta organització de joves té en tota la història recent de l'MCAN. Com heu afrontat aquesta efemèride?
El documental per a commemorar aquests 20 anys dóna veu a diferents fornades de militants de la vostra organització, així com també a la família de Guillem Agulló. Sembla, de moment, que està tenint molt bona resposta. Com valoreu aquest vídeo?
El valorem molt positivament en sentits diferents: primer, per l'esforç que ha suposat de contactar i fer les entrevistes a tots els exmilitants que hi apareixen i també amb la família de Guillem. En un altre sentit, creiem que és important que quede un testimoni del paper que ha jugat Maulets al llarg d'aquests vint anys en la lluita per l'alliberament dels Països Catalans. Amb tots els episodis que s'han hagut d'afrontar: des de l'empresonament de Núria Cadenas a l'assassinat de Guillem Agulló, o la construcció de la unitat en l'àmbit juvenil unint les organitzacions Maulets i JIR. I tot amb un format atractiu, com és l'audiovisual, que pot arribar a molta gent.
Maulets és una organització que ha destacat per la seva consolidació a nivell nacional així com per obrir i consolidar assemblees en comarques on l'Esquerra Independentista hi té una minsa presència. Com valoreu aquest fet i quins reptes i potencialitats suposa?
Maulets sempre ha entès l'estructuració a nivell nacional com una prioritat, i al llarg dels vint anys d'existència de l'organització ha tingut presència a moltes de les comarques dels Països Catalans, on d'altres organitzacions no hi ha arribat: Mallorca i Catalunya Nord en són els casos més evidents. El més important d'això és que amb la presència de Maulets s'ha aconseguit introduir i normalitzar el discurs i la pràctica independentista on fins llavors no hi havia arribat. La potencialitat de treballar a nivell nacional és evident: els Països Catalans deixen de ser un projecte teòric per convertir-se en una cosa palpable en la relació amb la militància de diversos llocs del país.
Recentment, heu celebrat la vostra Assemblea Nacional. Segons heu donat a conèixer, Maulets pren com a tasca prioritària denunciar l'actual conjuntura econòmica, marcada per la crisi financera i per les debilitats mostrades pel sistema neoliberal. Quines iniciatives penseu emprendre?
El capitalisme, com a sistema històric, ja no és capaç de donar una resposta a les crisis amb què ens enfrontem (a nivell financer, energètic, alimentari, etc.), si no són les noves ofensives contra els treballadors (directives de les 65 hores i de retorn d'immigrants). Com a organització de joves revolucionària hem d'aprofitar les debilitats del capitalisme i la seua incapacitat per donar alternatives per començar a crear, des d'ara mateix, unes noves relacions socials contrahegemòniques, per començar a crear poder popular. La nostra tasca en aquest moment, doncs, s'ha de centrar en la formació (cal que entenguem què és el què està passant realment), la confrontació directa amb el capital i els seus agents, la participació en espais contra les 65 hores i la directiva de la vergonya, i la proposició i creació d'alternatives palpables (economia social, cooperativisme, etc.).
En aquest sentit, els Països Catalans no disposen avui per avui d'un sindicat nacional i de classe que faci front des dels centres de treball a aquesta realitat. Valoreu aquest fet d'alguna manera en especial?
Des de Maulets entenem que els canvis en l'organització del treball a casa nostra, que ha invalidat en certa manera l'esquema del patró i el proletariat clàssics, també impliquen alguns canvis en l'organització sindical i en la lluita dels treballadors. Un exemple molt clar d'això han estat les mobilitzacions dels treballadors de TMB, ja no dirigides des d'una central sindical, sinó des de l'assemblea de treballadors. A més, les relacions socials capitalistes ja no només es troben dins dels centres de treball, sinó que han envaït la majoria dels àmbits de les nostres vides: podem parlar, doncs, d'un estat de precarietat generalitzat, del qual forma part la precarietat en l'àmbit del treball. És previsible, doncs, que la resistència a les noves ofensives del capital transcendisca l'espai dels centres de treball per eixir al carrer, a una mobilització més heterogènia.
En les comunicacions públiques fetes fins ara també us heu fixat com a repte "treballar per resoldre de manera definitiva la divisió en l'àmbit juvenil de l'EI". En quines línies de treball penseu?
El treball de dues organitzacions tan properes en l'àmbit juvenil de l'esquerra independentista ha generat tot sovint confusions, malentesos, fins i tot malestar dins de les organitzacions. Creiem que hem de fer un pas cap a la unitat juvenil per resoldre aquestes tensions, perquè junts serem més forts i podrem afrontar millor els reptes que, com a organització revolucionària, no podem defugir. Evidentment, el primer pas serà establir contactes amb la CAJEI i conèixer també quina és la seua perspectiva; a partir d'aquest moment, començar el treball unitari en la direcció que entre totes decidim i iniciar, així, un procés que com és obvi encara no està definit.
La fusió entre Maulets i les JIR (Joves Independentistes Revolucionaris/es), o bé el procés de confluència que donà lloc a la constitució del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) en l'àmbit estudiantil són dos dels exemples més recents que tenim en qüestions de clarificació organitzativa dins de l'Esquerra Independentista. Heu tingut en compte la realitat d'ambdós processos davant del compromís que heu adquirit en la darrera Assemblea Nacional?
Evidentment, hem assumit la voluntat unitària de Maulets i el JIR per a arribar a la unitat juvenil, i hem tingut molt en compte el creixement quantitatiu i qualitatiu de la feina d'ambdues organitzacions quan es van unir sota el paraigües de Maulets, el jovent independentista revolucionari. El fet de tenir militància implicada en el procés de confluència entre Alternativa Estel i CEPC també ens ha fet tenir en compte alguns elements d'aquest procés a l'hora de decidir treballar cap a la unitat. També hem tingut en compte, però, altres processos similars, i, sobretot, els reptes que planteja la conjuntura actual i la resposta que hi volem donar.
Quin paper vol desenvolupar Maulets en el cíclic debat per a l'articulació de l'Esquerra Independentista?
Maulets, després de l'Assemblea Nacional de Jesús, seguim apostant per la coordinació a nivell nacional de les organitzacions nacionals de l'esquerra independentista i treballarem per fer-ne un òrgan extensible a més sensibilitats que les que actualment s'hi encabeixen. Volem remarcar, tanmateix, el nostre absolut respecte per l'autonomia de la resta de les organitzacions, de manera que no volem influir en els seus processos de presa de decisions. Maulets, a més, no hem de jugar un paper central en l'articulació del MCAN, sinó el paper que ens pertoca com una de les organitzacions de joves de l'esquerra independentista.
Maulets duu uns anys treballant també per a promoure noves formes d'oci deslligades de les drogodependències i el consum. Quin paper tenen aquestes actituds per a la militància política i com les afronteu entre la pròpia militància?
Els joves patim amb més duresa l'ofensiva que ens aboca al consumisme i a la passivitat en macrocentres d'oci i de consum de diverses substàncies, des de tabac i alcohol a drogues de síntesi o cocaïna. Com a joves crítics, doncs, cal que ens plantegem certs comportaments i actituds que ens han inculcat i hem de potenciar espais on es capgire el model d'oci actual, en què prenguem un paper actiu i no juguem els rols imposats. És cert, però, que molts cops oferim un oci molt semblant a l'"oficial" però canviant-ne el tipus de música i l'estètica: els concerts són, encara avui dia, una de les principals fonts d'ingressos per a les organitzacions i els moviments socials. Hem de ser crítics amb això, però també hem de ser conscients que si nosaltres no ens beneficiem dels concerts, ho farà un altre que a més no emprarà els diners guanyats en una tasca social i de combat. Cal fer esforços, doncs, per trobar un equilibri dins de la contradicció entre la necessitat de finançament i la construcció d'un nou model d'oci.
Les comunicacions públiques de la vostra Assemblea Nacional no fan referència explícita a les relacions internacionals que manté Maulets. Quines iniciatives teniu en marxa?
Per a Maulets sempre ha estat una prioritat el treball amb organitzacions de joves revolucionàries d'arreu del món, i s'ha treballat especialment amb organitzacions de joves de diversos moviments d'alliberament nacional (a Europa o la Mediterrània). Creiem que hem d'intensificar aquestes relacions i ampliar el ventall de contactes a d'altres organitzacions anticapitalistes, ja que la lluita internacionalista i la coordinació a nivell mundial i a d'altres nivells ha de jugar un paper clau en aquest moment de crisi per a la destrucció del capitalisme i la creació de noves relacions socials justes i alliberadores.