Elogi als indignats

Amb una oratòria tan lúcida com compromesa en els valors nobles, el pensador uruguaià s'asseia a l'àgora barcelonina per recordar-nos que "els indignats comencen a ocupar el lloc dels indignes a Amèrica Llatina". Aquesta és el relat que batega en aquest escenari que ha transformat la protesta inicial en una agenda de propostes que capgiren de forma justa el sistema de desigualtats que consagra el capitalisme global.

Davant la repressió de cirurgia que el poder vol imposar a cops de porra, les acampades obsequien desenes d'alternatives sobre les quals el neoliberalisme encara és hora que rebati, més enllà del menyspreu d'alguns columnistes incapaços de sortir de la seva burda atalaia. Però ni això ha sigut suficient per laminar la dignitat que a Amèrica Llatina s'ha traduït en un nou paisatge al servei de la majoria, on els pobres comencen a ser protagonistes de canvi.

Sigui quin sigui el destí de les carpes de colors que romanen a plaça Catalunya, els "indignats" hauran fet més pròxima la utopia a través de reivindicacions tan plausibles com la Taxa Tobin, una Llei electoral equitativa, la Renda Bàsica, l'autodeterminació dels pobles, la sobirania alimentària, el dret a un habitatge digne i a uns serveis públics assequibles i de qualitat. El malestar dels indignats s'ha reconduït en el ciment d'una veritable democràcia, a la qual tots estem cridats a participar des de l'acció quotidiana i el treball organitzat.