Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
WikiLeaks al País Basc

Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 25 d'octubre de 2010.

La filtració que WikiLeaks ha fet de milers d’informes i documents oficials vinculats a la intervenció aliada a l’Iraq, i l’ampli repercussió que ha tingut en la premsa britànica i nord-americana, han permès conèixer amb detall la crua realitat d’aquesta guerra que ja fa 6 anys que dura. Licència per torturar, milers de víctimes civils, assassinat d’homes que pretenien rendir-se,  utilització de mercenaris per fer la feina encara més bruta, execucions selectives poc selectives i una llarga llista d’horrors que, si bé ens ja podíem imaginar, ara estan perfectament documentats.

02/11/2010 19:40 Hemeroteca
La premsa, la d’abans i la d’ara, ja ho sabem,  no és un simple espectador. Una mitjans valents i disposats a publicar i fer saber informació incomode i que pot tenir conseqüencies polítiques, juga un paper decisiu en la resolució de conflictes. Per això es troba tant a  faltar que algú estigui disposat a fer el mateix amb el conflicte basc. Algú, a l’estat espanyol o al món,  disposat a publicar papers i testimonis  dels mètodes utilitzats per les policies diverses en la lluita contra l’independentisme.
Algú que expliqui l’abast real de la utilització de la tortura i les execucions més o menys induïdes, des del franquisme fins ara, i que posi al descobert els interessos econòmics lligats a l’anomenada lluita anti-terrorista, el destí dels milions d’Euros que remena el   CNI o les clavegueres del control social i la creació d’opinió a petita i gran escala. Algú s’hauria d’arriscar a buscar i facilitar aquesta informació; algú allunyat de l’entorn abertzale però compormès amb el periodisme honest i d’investigació. I s’hauria de fer ara, perquè no és només una qüestió de saber la veritat, en general i en aquest cas concret, sinó d’aprofitar-la per impulsar  en positiu l’actual canvi d’escenari. En aquests moments és especialment important transmetre la idea que en aquest llarg conflicte la violència i el dolor no ha estat patrimoni de cap de les dues parts, que aquest ha sigut, i és, un enfrontament cruel des de tots els punts de vista i que, per tant, la solució ha de passar per una pau tant justa com sigui possible en què l’únics vencedor sigui l’aprofundiment democràtic. No ens servirà de res, o de gairebé res, que tota la merda surti d’aquí vint o trenta anys, com ha passat tantes altres vegades, quan el reconeixement dels fets ocorreguts ja només és un consol moral pels supervivents.
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid