Els fets:
Fa cent vint-i-cinc anys, l’any 1901 el catalanisme creixia, arran de la pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico per part de l’estat espanyol. Si a més li sumem la imatge corrupta dels partits lligats a la restauració, per una banda, i les opcions més moderades de la Lliga Regionalista, tots aquests fets, acabaran donant com a resultat un entramat de petits grupets i organitzacions, lligats a la Unió Catalanista, creada deu anys abans, amb la consigna clara de la propaganda i l’acció catalanista.
La vigília de l'Onze de Setembre de fa cent vint-i-cinc anys, a quasi mitjanit, un grup de joves catalanistes estan a punt de fer història convertint una ofrena floral en la primera diada que tindrà una resposta repressiva. Aquell primer setembre del nou segle xx, es convertiria en el bateig èpic de la Diada nacional. La colla ha quedat per celebrar la Diada amb una vetllada patriòtica. Se citen a la seu de l'entitat Catalunya Avant, presidida per Lluís Marsans. Els joves es troben amb un altre grup de l'entitat Lo Renaixement a l’estàtua de Rafael Casanova situada al passeig Lluís Companys on hi ha l’Arc del Triomf.
L’estàtua ja és plena de corones d’olivera i de llorer, símbols de la pau i la victòria. De sobte, els joves congregats es fixen en un individu que els estava observant de prop. Sospitant que podria tractar-se d'un confident de la policia espanyola, l'increpen a crits. Un d'ells crida «Independència!» i uns quants més de la colla del grup s'hi afegeixen, desafiant-lo. En confirmar-se la sospita, la resposta dels hidalgos (com s’anomenava despectivament, llavors, els militants anticatalanistes) no es fa esperar i el suport de tres policies municipals s'hi suma i detenen vint-i-quatre d'aquells improvisats manifestants.
Lluís Marsans, president del grup Catalunya Avant i secretari de la Unió Catalanista, i sis manifestants més, es dirigeixen immediatament a la comissaria on els han detingut a demanar informació sobre els seus companys. La policia aprofita per detenir-los, també.
Els detinguts són: Lluís Aleman i Carvi, Antoni Antich i Antich, Rafael Areñas i Tona, Jaume Arqué i Clapés, Jaume Aymà i Ayalà, Joaquim Bas i Gich, Miquel Balmas i Jordana, Jaume Casanova i Soler, Joan Caselles i Cals, Francesc Corbella i Vila, Ricard Coll i Serra, Andreu Ferrer i Sanllehí, Josep Maria Folch i Torres, Joan Fonta i Manau, Joaquim Horta i Boadella, Josep Horta i Camps, Francisco Llach i Font, Lluís Marsans i Solà, Enric Rafel i Surell, Manel Ribas i Cot. Ramon Riu i Cots, Alfons Solà i Janer, Tomàs Soler i Santmartí, Josep Soronellas i Brossé, Joaquim Sot i Romaguera , Ricard Usall i Puig, Josep Viader i Farell, Francesc Vinyals i Forment i Xavier Zengotita i Bayona.
En total, es tracta d’una trentena de detinguts que són traslladats, a peu, envoltats de guàrdia civils a cavall, cap a la presó del carrer de la Reina Amàlia. Els represaliats, lluny d'acoquinar-se, hi entren cantant «Els Segadors». El dia 13 són alliberats amb càrrecs per «reunión ilegal y por atentado a la integridad de la patria».
La foto que es faran a la sortida i el ressò de la notícia, provoca una allau de solidaritat que es tradueix en una manifestació de suport als detinguts al mateix monument, uns dies després, de més de deu mil persones.
Al cap de pocs dies, i seguint la decisió presa pels detinguts a la presó, es reuneixen a l’Hotel Comtal del carrer de la Boqueria de Barcelona per constituir l'entitat antirepressiva La Reixa, que tindria la seu al mateix local de la Unió Catalanista al carrer de Canuda, 14 principal. Segons els mateixos estatuts de l'entitat, els socis només en podrien formar part si havien estat represaliats per causa catalanista. Folch i Torres en serà proclamat president per aclamació.
La diada que ja des del 1886 era pensada com a record pels caiguts de 1714 a través de misses i actes dins de locals lligats al catalanisme, havia canviat de paradigma. La primera celebració de la diada pública havia estat reprimida, feu que trenta-cinc anys després fos aprovada com a festa nacional pel Parlament.
Per altra banda, La Reixa representa el punt d’arrencada de l’independentisme combatiu català, promovent l’activisme, la propaganda i la solidaritat amb els represaliats per lluita per la llibertat de Catalunya, per aquest motiu Reeixida farà que aquests herois nacionals i aquests fets siguin recordats com pertoca.
Serà l’any 1908, que es decreta la suspensió de les garanties constitucionals, i tot seguit l’autoritat governativa denuncia a La Reixa com a associació il·legal, la policia espanyola en l’escorcoll hi troba un estrany símbol una insígnia amb un triangle i un estel al bell mig, l’estelada havia nascut.
Els protagonistes: Fotògrafs, pintors, novel·listes, editors...
Entre la llista dels detinguts podem trobar el fotògraf Rafael Areñas Tona, l’artífex de l'escola de Bellcaire d'Urgell Jaume Arqué i Clapés, el creador de l’editorial Aymà Jaume Aymà i Ayala, el dibuixant i il·lustrador Joaquim Bas i Gich, el pintor català Ricard Coll i Serra, el poeta i traductor Xavier de Zengotita Bayona, a part del conegut novel·lista i autor teatral Josep Maria Folch i Torres (que a més a més va ser proclamat per aclamació president de la Reixa, més tard director del setmanari La Tralla, provocant la seva posició netament nacionalista dels seus escrits, multes, segrests de la publicació i finalment a causa de la publicació a La Tralla el maig de 1905 d'un número commemoratiu de la independència de Cuba, provocant el seu exili a Perpinyà entre el 25 de desembre de 1905 i l'agost del 1908).
Cent-vint-i-cinc anys després:
Arran d’aquesta avinentesa, la fundació Reeixida, com ha fet anteriorment amb altres episodis cabdals dins la lluita persistent del nostre país per a la seva pervivència com a nació, organitzarà una sèrie d’actes que recordin els seus protagonistes, i expliquin amb profunditat què fou aquest 11 de setembre, que donà pas a les diades modernes, convidant a tothom qui ho vulgui pugui sumar-s’hi.
Sense la detenció d’aquesta trentena de patriotes catalans que foren detinguts fa cent vint-i-cinc anys quan feien una ofrena a l’Estàtua de Rafael Casanova, sense la valentia dels detinguts que entraren a la presó cantant els segadors, que a més a més una vegada alliberats amb càrrecs per «reunión ilegal y por atentado a la integridad de la patria», es constituiran com l’entitat antirepressiva La Reixa. No hi hauria començament de l’independentisme, i això és el que van aconseguir aquests valents amb la creació de La Reixa, el punt d’arrencada que ens ha portat fins als nostres dies... No recordar aquests herois nacionals, és fer un mal servei a la memòria nacional, que quan rima ho fa amb arrels, orgull i memòria.
Cent vint-i-cinc anys després dels fets, gairebé no hi ha cap biografia completa de tots els protagonistes! Més encara a les diferents obres publicades alguns cognoms varien.
L’agenda es compleix:
Per tal de situar aquests fets, Reeixida va organitzat el dimecres 2 de setembre un homenatge nacional a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya, amb l’assistència dels familiars dels detinguts, i amb un gran èxit de públic.
Demà dijous 10 de setembre a les 11:30 h serem rebuts en audiència pel president del Parlament acompanyant a les famílies dels protagonistes.
I el divendres 11 de setembre a les 11, rememorarem la ruta que van seguir aquests patriotes aquella data històrica, sortint del carrer Copons (on van sortir tots aquests personatges fa cent vint-i-cinc anys) fins a Arc de triomf (on van fer l’ofrena) de Barcelona, per a repetir els seus passos, acompanyats per familiars i tothom que es vulgui sumar, a part d’una capçalera formada per gent vestida d’època.
Dijous 10 de setembre a les 11:30 h / Parlament de Catalunya
Audiència del president del Parlament acompanyant a les famílies dels protagonistes i a Reeixida per a situar els fets
Divendres 11 de setembre a les 11 h / Carrer Copons de Barcelona fins Arc de Triomf
Rememorarem la ruta que van seguir aquests patriotes aquella data històrica, sortint del carrer Copons (on van sortir tota la colla fa cent vint-i-cinc anys) fins a Arc del triomf (on van fer l’ofrena) de Barcelona, per a repetir els seus passos, acompanyats per familiars i tothom que es vulgui sumar.
