Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va celebrar el 22 de setembre, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, la segona jornada del cicle «Dones, llengües i cultura», dedicada als drets lingüístics i a la seua relació amb els drets humans, la igualtat i la participació social.
La sessió va defensar que els drets lingüístics no són drets secundaris, sinó que condicionen l’exercici d’altres drets fonamentals. Poder relacionar-se amb l’administració, entendre un procediment judicial o expressar-se davant d’un professional sanitari en la llengua pròpia afecta directament la igualtat de la ciutadania.
Un dels eixos del debat va ser precisament la distància entre els drets reconeguts sobre el paper i els drets que realment es poden exercir. Les participants van remarcar que les lleis i declaracions no són suficients sense polítiques públiques, denúncia de les vulneracions i mobilització social.
La jornada també va recordar els 30 anys de la Declaració Universal de Drets Lingüístics i el procés d’actualització del document davant nous reptes com la intel·ligència artificial o les llengües de signes. També es va abordar la situació de les llengües a la Unió Europea i la distància entre el discurs institucional favorable a la diversitat lingüística i la seua aplicació efectiva.
El debat va establir, a més, ponts entre la defensa de la llengua i el feminisme, tant per incorporar la perspectiva de gènere a la lluita pels drets lingüístics com perquè el moviment feminista incorpore la qüestió de la llengua.
Hi van participar Anna Oliver Borràs, Teresa Pasqual i Soler, Xavier Lluch i Balaguer i Vicenta Tasa Fuster, amb Anna Gascon Peña com a dinamitzadora.
