Una onada gegantina d’espanyolisme estava inundant tot el país. El nacionalisme espanyol estava instrumentalitzant molt la victòria futbolística d’Espanya en el mundial. L’equip guanyador, compost per una majoria de jugadors del Barça, facilitava la inundació del sentiment espanyolista. Es volia celebrar un homenatge dels jugadors del Barça que van aconseguir el campionat. Però fa pocs dies una actuació brutal de la policia espanyola contra un jove que portava una estelada a Elx va trencar aquesta onada i la va fer retrocedir fins a convertir el que havia de ser un acte d’espanyolisme encobert en un acte “d’exaltació de la bandera independentista”.
La brutal actuació policial ha fet reviure l’“A por ellos” a tot el país. Les gravacions dels mòbils han impedit que coli el relat policial de sempre, el de convertir la víctima en agressor. Després d’arrabassar-li la bandera, es veu com se l’emporten a empentes i cops. El vailet intenta protegir-se àgilment amb els braços i les cames per desviar els cops d’aquells robocops. Quan porta uns metres sota la pluja dels cops de porra, passa una cosa sorprenent. El petit vailet afegeix als gestos d’esquivar els cops el gest de tornar-se contra aquella manada. Un gest instintiu, de rebel·lia.
De dignitat natural que no veiem sovintejar en la nostra classe política quan són humiliats. Un calfred ens recorda l’arquetip de David contra Goliat, malgrat que els Goliats li cauen al damunt colpejant-lo fins i tot quan està immobilitzat. També ens recorda la figureta d’El més petit de tots editada per la República, que representava un nen que caminava amb el puny enlaire mentre en l’altra mà portava la seva bandera contra el feixisme. I, un cop més, és una mostra més del que l’advocat Gonzalo Boye denuncia a Europa, que els catalans independentistes som un grup objectivament identificat de persones (GOIP) per l’Estat espanyol, que persegueix i discrimina.
