La CUP ha denunciat que la crisi estructural de Rodalies, viscuda amb especial intensitat les darreres setmanes, és el resultat d’una desinversió històrica i deliberada per part de l’Estat espanyol. La formació assegura que els retards, avaries i col·lapses no són episodis puntuals, sinó la conseqüència directa d’un model ferroviari centralista que condemna la xarxa dels Països Catalans a la precarietat.
En aquest sentit, Su Moreno, portaveu de la CUP, ha reivindicat la necessitat d’una gestió 100% catalana del sistema ferroviari i ha advertit que els acords parcials anunciats recentment —com la creació de Rodalies Catalunya sense el traspàs de les infraestructures— responen a “operacions de màrqueting” que no afronten el problema de fons.
Davant la situació actual, la CUP defensa un canvi de rumb basat en inversions útils i amb criteri territorial. Entre les mesures proposades, la formació destaca el desdoblament de la línia R3 fins a Vic, actuacions estructurals a l’R4, l’augment de capacitat en trams clau com El Prat–Castelldefels i el desenvolupament de connexions transversals, com un servei ferroviari Reus–Girona. Tot plegat, amb una planificació adaptada a la nova realitat climàtica i orientada a garantir un servei segur, fiable i al servei del conjunt del país.
Segons la CUP, la impossibilitat d’assolir aquesta sobirania ferroviària dins l’Estat espanyol reforça la necessitat de la independència com a eina per defensar els drets socials i els serveis públics. En aquest marc, la formació ha anunciat que participarà en les mobilitzacions convocades per al 7 de febrer i ha fet una crida a la societat i a l’independentisme d’esquerres a abandonar el pactisme estèril i apostar per la mobilització i la confrontació democràtica amb l’Estat.
Finalment, la CUP ha rebutjat les propostes electorals inconcretes que, sota fórmules com “fronts populars” o “espais amplis”, no situen l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació al centre. La formació adverteix que aquestes dinàmiques acaben diluint l’independentisme i posant-lo al servei de la continuïtat del Règim del 78. En contraposició, defensa que l’autodeterminació no pot quedar reduïda a un eslògan, sinó que ha de ser una pràctica política quotidiana, arrelada al territori i orientada a construir un independentisme d’esquerres amb capacitat real de transformació.
