Pilar Castillejo, que va participar a la Global Sumud Flotilla, defensa que aquesta acció de confrontació no violenta va ser clau per situar Gaza al centre del debat polític internacional en un moment en què el genocidi contra el poble palestí corria el risc de ser normalitzat. Segons la diputada, la Flotilla va transformar la impotència en consciència i acció, demostrant que la societat civil organitzada pot intervenir més enllà de la inacció dels governs.
L’experiència viscuda a Tunísia, amb una acollida massiva i solidària del poble, va evidenciar —segons Castillejo— la diferència entre pobles i governs, així com l’existència d’una solidaritat internacional real amb Palestina que contrasta amb la por i la complicitat institucional amb l’Estat d’Israel. En aquest sentit, destaca també l’impacte de les grans mobilitzacions als carrers de Barcelona i d’arreu del país mentre les activistes eren empresonades.
Pel que fa al risc assumit durant l’acció, la diputada subratlla que posar el cos forma part d’una tradició de lluita històrica i que no és un gest excepcional, sinó una continuïtat de la militància política. Tot i reconèixer el tracte violent i arbitrari rebut per part de l’Estat israelià, remarca que aquest no és comparable amb la repressió estructural que pateix diàriament el poble palestí.
Castillejo també aborda les crítiques inicials a la Flotilla, que atribueix a la frustració acumulada després d’anys d’iniciatives amb poca incidència i a la incomoditat que generen les accions que desborden els marcs institucionals. Denuncia igualment la violència política a les xarxes socials, especialment contra dones activistes, com una estratègia per expulsar-les de l’espai públic.
En clau nacional i política, la diputada defensa que la CUP ha de jugar un paper tensionador i constructor davant la deriva conservadora i l’orfandat de referents transformadors. Això implica assenyalar límits i contradiccions —com apuntalar governs del PSC mentre es reivindica l’esquerra o l’independentisme— però també construir una unitat popular àmplia, arrelada a les lluites quotidianes.
Des de la seva experiència al Col·lectiu Obrer i Popular de Ripollet, Castillejo reivindica el municipalisme com a eina de transformació real, basada en la cura, l’arrelament comunitari i la conversió de les polítiques públiques en drets. Governing, afirma, només té sentit si serveix per ampliar drets, combatre el clientelisme i enfortir el poder popular.
Finalment, la diputada sosté que la CUP només serà útil per a les classes populars si no es converteix en un fi en si mateixa, sinó en una eina al servei de les necessitats immediates del poble. «Quan això passa —conclou— la gent no et pregunta qui ets, sinó que et diu que et necessita».
