La nostra llengua està patint un retrocés, sumat a greus vulneracions de drets lingüístics. Sabem que la llengua catalana és el nervi de la nació, de la qual depèn la nostra existència com a poble. Sense la llengua no hi ha nació.
L’estimada Carme Junyent ens deia que el bilingüisme és l’acció més clara de substitució i la mort de les llengües. Al costat tenim llengües poderoses i invasores, el castellà, el francès i l’italià.
Al Principat, l’ús de la llengua es troba al 30% i el Tribunal Superior de Justícia, la vigília de la Diada, va tombar el Decret de Règim Lingüístic dels Centres Educatius, assetjant una vegada més l’escola. Cal un desafiament per part de les administracions per tal de fer complir les lleis que nosaltres mateixos hem fet al Parlament, ja que durant anys han esdevingut còmplices a través de la deixadesa i desídia.
Al País Valencià contínuament els tribunals es troben assetjant la normativa que apuntava un intent de normalització. A la Catalunya del Nord, malgrat que la població manifesta un interès creixent pel seu ús, l’assetjament polític i judicial és constant. A les illes Balears, el sistema educatiu està judicialitzat i la reculada de l’ús de la llengua s’evidencia arreu. A la Franja, es veu la reculada dels drets de la llengua catalana.
És molt evident que hi ha una estratègia política i judicial de marginació de la nostra llengua a tot el territori de parla catalana. Davant de tot això:
Volem que s’apliqui la normativa, les lleis que tenim i que el nostre Parlament ha aprovat. Que s’apliquin, ja!
Volem l’ús de la llengua catalana a totes les escoles i instituts. Cridem a les administracions que fan Pactes per la Llengua que s’evidenciï la feina que es proposen. En tenen la responsabilitat.
Volem que la nostra història i cultura catalana s’ensenyin de manera clara i directa a tots els centres educatius del país.
Volem el català oficial a Europa i denunciar públicament l’actitud contrària, hereva dels seus fundadors franquistes.
Volem que els nostres mitjans de comunicació usin tothora la llengua catalana. El seu objectiu fundacional és, cal recordar, la promoció i la defensa de la nostra llengua i cultura.
I, un record a la Rosario Palomino, una catalana nascuda al Perú! La seva màxima: “No em canviïs la llengua.” Perquè estem a casa nostra. No hem de canviar de llengua. I, tinguem-ho clar, ningú ens regalarà res. Nosaltres hem d’esdevenir motors ja que som l’ànima de la nostra nació i hem de seguir sense defallir mai, com d’altres que maldaren per salvar-nos els mots. Cal tenir present les paraules del mestre Pompeu Fabra: “Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança.”
La nostra llengua i la cultura defineixen la nostra identitat i esdevenen un eix imprescindible per a la cohesió social, tan necessària davant d’aquest fet migratori. Pel llegat universal de la nostra cultura i per tants creadors d’avui que s’enorgulleixen i usen la seva llengua. Endavant amb aquesta lluita. És de tothom. És meva i teva.
