El quart trimestre de l’any va concentrar el nombre més elevat de normes discriminatòries, amb 63 disposicions, gairebé sis de cada deu de les quals provinents de l’Estat espanyol. Més de la meitat regulaven ajuts i premis públics, sovint imposant l’obligació de presentar sol·licituds, documentació o treballs en castellà o amb traducció obligatòria, un requisit que desincentiva l’ús del català i en limita la presència en l’accés als recursos públics.
Entre aquestes normes destaquen diversos premis de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, publicats al BOE el 4 de desembre, que exigeixen l’ús del castellà en resums executius, memòries o traduccions obligatòries dels treballs presentats.
Pel que fa a la Unió Europea, la discriminació del català deriva del fet que no sigui llengua oficial comunitària. Això genera situacions de desavantatge en normatives que obliguen a operar exclusivament en les llengües oficials de la UE, com ara en regulacions sobre plataformes digitals o procediments administratius per a empreses.
Les dades del 2025 s’afegeixen a les dels anys anteriors —218 normes el 2024, 192 el 2023 i 214 el 2022— i evidencien la continuïtat d’un marc polític i jurídic que afavoreix la minorització del català tant a l’Estat espanyol com a l’àmbit europeu.
