La federació ecologista manifesta la seua més enèrgica repulsa a la iniciativa aprovada pel Partit Popular i Vox en Les Corts Valencianes per a fomentar l’activitat cinegètica entre menors a través de xarrades, tallers, campaments i convivències extraescolars pagades o subvencionades en els centres d’Educació Primària del País Valencià.
Per als ecologistes, aquesta proposta és una irresponsabilitat política, social i educativa que busca instrumentalitzar el sistema educatiu per a fins sectorials, en detriment dels valors essencials per a la construcció d’una societat respectuosa, justa i sostenible.
La intenció de PP i Vox és clara: frenar el declivi de l’afició cinegètica. Ecologistes en Acció denúncia que aquesta mesura no persegueix cap benefici educatiu, psicològic o cultural per als xiquets, sinó un objectiu purament demogràfic per al sector.
Una simple dada ho confirma: al País Valencià s’ha passat de tindre aproximadament
140.000 caçadors en el passat a només 33.000 federats en l’actualitat (una disminució del 76,43%). No obstant això, la superfície total cinegètica cobreix entre el 80% i 87% del territori valencià. La seua gran preocupació no és la naturalesa ni els xiquets, sinó la pèrdua de ‘mà d’obra’ que assegure la continuïtat del negoci cinegètic en la pràctica totalitat del nostre territori.
A més, els estudis realitzats pel GER (el Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires – Ecologistes en Acció de Vila-real) demostren que des de la dècada dels anys noranta es continua abatent per tret a aus rapaces (diürnes i nocturnes) i a una altra mena d’aus protegides. En aquest context, no s’ha trobat una disminució clara de les morts per conscienciació; més aviat, es confirma que:
«La disminució en la mortalitat d’aus no és una victòria de la conscienciació, sinó una conseqüència directa de la caiguda del nombre de caçadors».
El nombre d’aus protegides mortes per tret va caure un 59% al llarg del període d’estudi (1990-2023), mentre que el nombre de llicències de caça al País Valèncià es va desplomar un 68,6%. Per tant, podem afirmar que la reducció es deu simplement al fet que hi ha moltes menys persones amb una arma en el camp, i no al fet que els qui cacen hagen canviat el seu comportament.
Segons el GER-EA Vila-real: «la taxa d’incidència demostra que el caçador actiu hui és estadísticament més propens a abatre una au protegida que fa 30 anys».
És fonamental destacar que els rapinyaires diürns i nocturns totes protegides van representar consistentment entre el 75% i el 80% de totes les aus mortes per tret.
Les nostres dades demostren que, si bé hi ha menys morts absolutes, el problema de fons del furtivisme i la falta de respecte a la normativa no sols persisteix, sinó que s’ha tornat més agut entre el col·lectiu actiu de caçadors del País Valencià, especialment a la província de Castelló. Per això, la vigilància i les mesures de control són ara més crítiques que mai.”
- Prohibit ensenyar a matar: el principi fonamental de l’educació en valors és el respecte a la vida. No hi ha cap justificació pedagògica per a introduir a l’escola primària, ni tan sols en activitats extraescolars, l’ensenyament de tècniques i activitats on es torturen i maten a animals.
- Armes fora de les aules: la proposta de promoure la caça entre menors introdueix implícitament el concepte de l’ús d’armes en l’entorn escolar. Des d’Ecologistes en Acció estem en contra de ficar armes a les escoles, instituts ni a les aules de les universitats i promoure la cultura de la violència i la mort de manera directa o indirecta.
La caça no és cultura, ni esport
La federació ecologista desmenteix i rebutja els arguments esgrimits per la Federació de Caça i els promotors polítics, que busquen justificar la seua iniciativa sota el pretext de «fomentar una cultura de la caça responsable», el «manteniment dels ecosistemes» el «control de sobrepoblacions» o la consideren una «activitat cultural o esportiva».
La cultura, l’art i l’esport que l’escola ha de fomentar són la música, la pintura, el teatre o la ciència, que enriqueixen i contribueixen al desenvolupament humà integral. La caça és, per contra, una pràctica extractiva i mortal que manca d’aval científic com a beneficiosa per a la construcció vital dels xiquets.
Per això, la caça mai pot equiparar-se al nivell de les activitats extraescolars que verdaderament contribueixen a la seua formació, com són el ballet, la dansa, la pintura, el futbol, els idiomes, les classes de reforç, la informàtica o la robòtica.
Ecologistes en Acció considera que la principal tasca de l’escola i de tota activitat extraescolar és fomentar valors essencials per a la convivència, la formació personal i la conservació del planeta.
Ens preguntem: quins valors volem que els nostres fills aprenguen a l’escola?
Els valors que l’educació ha de promoure activament en l’alumnat de manera lliure i conscient inclouen aspectes com:
- El respecte incondicional cap a la naturalesa i biodiversitat basats en l’evidència científica.
- L’empatia i la solidaritat com a base de les relacions.
- El pensament crític i la resolució pacífica de conflictes.
- El treball en equip per a aconseguir fins que beneficien a la humanitat i al planeta.
- El respecte total a la vida.
Ecologistes en Acció exigeix a la Generalitat Valenciana la retirada immediata d’aquesta iniciativa
En lloc de promoure una activitat regressiva que xoca frontalment amb els principis de conservació, instem que se centren els recursos públics i educatius en programes que realment beneficien a la societat i al medi ambient. Aquests han d’ensenyar a protegir a tots els éssers vius i, de manera crucial, a les espècies més vulnerables, que sovint són víctimes de la gestió irresponsable del territori i l’activitat cinegètica.
El Govern Valencià ha d’enfocar els seus esforços en una educació ambiental global basada en la conservació, l’ecologia i el respecte animal.
Els centres educatius no haurien de permetre entrar les armes i la mort de fauna a les aules i han de ser els professors i directors dels centres docents els qui donen la seua opinió sobre aquest tema per bé dels seus alumnes.
La veritable educació ambiental és la que sembra vida i respecte, no la que es fonamenta en el dolor, la mort i la violència.
