L’Assemblea Pagesa de Catalunya ha fet públic el seu posicionament davant el projecte de “modernització” dels Canals d’Urgell, que el Govern i la Casa Canal impulsen des de fa dos anys arran del tancament forçat del canal el 2023, en plena sequera. Segons l’entitat, aquell episodi —gestionat “sense assumir responsabilitats”— s’ha convertit en un “xantatge” als regants: se’ls força a triar entre “modernització o secà”, sense un debat real ni informació suficient.
Un projecte “imposat de dalt a baix”
Per a l’Assemblea Pagesa, la proposta de modernització és “la transformació territorial més gran de les darreres dècades”, i s’ha tramitat “de manera vertical, elitista i sense detectar les necessitats reals de les col·lectivitats”. El resultat és, segons denuncien, un model rígid i pensat per afavorir l’agroindústria, que pot condemnar a la desaparició la petita pagesia i la ramaderia extensiva de Ponent.
L’entitat alerta que el projecte generarà un fort endeutament per als propietaris, i que aquesta situació pot ser aprofitada per empreses i grans operadors per acaparar terres i controlar l’aigua, convertida en una “mercaderia” gràcies al reg encapsulat i la interconnexió de conques.
Impactes socials i ambientals obviats
L’Assemblea Pagesa sosté que el projecte no aportarà “ni qualitat de vida ni riquesa social” als pobles del Canal, que pateixen la desaparició de comerços, oficis i serveis. Al contrari, denuncien que reforça un model en què Ponent queda reduïda a “una perifèria subministradora de recursos” per a les grans àrees urbanes.
En l’àmbit ambiental, alerten del perjudici que l’encapsulament del canal pot generar sobre fauna, flora, aqüífers i microclima, fent l’agricultura més vulnerable i dependent de més inputs.
Un procés “ple d’irregularitats” i sense garanties democràtiques
El posicionament també critica el procediment amb què s’està intentant aprovar la modernització:
-
Presses: les col·lectivitats han rebut el projecte el setembre del 2025 i només tenen dos mesos per valorar-lo.
-
Indefinició: manca de finançament clar, incertesa sobre els estalvis reals d’aigua i poca informació fiable.
-
Mala comunicació: avisos insuficients, sovint només per WhatsApp o BOP.
-
Mala organització: criteris desiguals per delegar el vot.
-
Mala praxi: intents de modificar el cens incloent-hi abastaments i centrals hidroelèctriques, i d’aprovar les votacions per majoria simple en lloc del 75/25 establert per estatuts i ordenances.
Això, sumat al fet que la decisió final la prendrà l’Assemblea de Síndics —on el vot pot ser secret— ha encès les alarmes entre els regants.
“Volem regar, sí. Però no a qualsevol preu”
L’Assemblea Pagesa reivindica continuar regant i disposar d’aigua, però demana fugir de visions simplistes. Recorda que tant el reg a manta com el reg pressuritzat tenen avantatges i inconvenients, i que és impossible aplicar un únic model a les 70.000 hectàrees dels Canals d’Urgell, amb realitats agronòmiques molt diferents.
“No podem signar un full en blanc”, afirmen. Abans cal:
-
avaluar els impactes socials, econòmics i ambientals,
-
estudiar alternatives,
-
i obrir un debat ampli sobre el model agrari del país.
Les demandes de l’Assemblea Pagesa
Davant l’actual situació, l’entitat reclama:
-
Aturar immediatament les votacions i obrir un procés de debat i participació real.
-
Si no s’aturen, votar NO a aquesta proposta i a les formes amb què s’està imposant.
-
Exigir a la Generalitat i al conseller Òscar Ordeig que reorientin les polítiques de regadiu i abandinin la lògica “desarrollista i antisocial”.
-
Que cap obra de regadiu amb diners públics es faci sense retorn social i sense reforçar la pagesia local de petita i mitjana escala.
-
Que cap nova infraestructura agrària s’impulsi sense banc de terres ni mesures per evitar l’especulació del sòl agrícola.
La conclusió és clara: “no es pot parlar de modernització si no sabem per a qui modernitzem ni qui gestionarà l’aigua”. L’entitat insta les institucions a no hipotecar el futur de Ponent “al servei del capitalisme hídric i alimentari”.
