Per això el defensem. Per això les entitats i associacions ens unim perquè volem un Sant Cugat de i per al poble. Un Sant Cugat per les que l’habitem i el fem possible. Un Sant Cugat per la seva cultura popular, per l’associacionisme, per les propostes col·lectives i veïnals que fan que la ciutat bategui. No volem places convertides en aparadors ni carrers pensats només per passar-hi ràpid o consumir. No ens resignem a pensar que no podem fer ús nocturn de les places i que els infants no hi poden jugar a pilota mentre creixen les terrasses de bars i restaurants a cada plaça. L’espai públic ha de ser més que un lloc on consumir; és el punt de partida de la vida en comú.
Volem un Sant Cugat on el dret al lleure, a la trobada i a la cultura comunitària tingui més pes que les lògiques restrictives del silenci o la rendibilitat. Estem profundament orgulloses del patrimoni cultural de la nostra ciutat. Patrimoni que vetllem per mantenir i cuidar, però que no és possible si les entitats i associacions no tenim capacitat d’existir, si no tenim espais des d’on existir i fer possible la nostra activitat.
Estimem el Sant Cugat viu, on entitats i col·lectius construeixen dia a dia la nostra ciutat. Veiem com una aplicació cada cop més restrictiva de les normatives municipals que haurien de fer possible l’ús de l’espai públic de tothom ens dificulten cada dia més la nostra activitat. És per això que ens agrupem per demanar:
● Una altra burocràcia és possible: Volem que les institucions ens ajudin, no que ens posin pals a les rodes. L’administració ha d’estar al servei de la ciutadania que vol fer ciutat. Calen procediments clars, terminis breus i tràmits àgils per organitzar activitats a l’espai públic.
● Un accés universal a l’espai públic: L’espai públic ha de ser realment públic. Tots els col·lectius, més enllà dels negocis o els privilegis, hi han de poder tenir espai per fer activitats sense discriminacions ni reforçar interessos privats.
● Unes normatives al servei de les necessitats, totes les necessitats: Les normatives que regulen l’ús de l’espai públic han de vetllar pels drets dels santcugatencs i santcugatenques, per tots els drets. El dret al descans, sí, però també al de trobar-se, al de produir i gaudir de la cultura, el dret al lleure... Cal flexibilitzar horaris, límits sonors i requisits administratius per permetre una ciutat més oberta, creativa i acollidora.
Per una ciutat viva, justa i compartida. La cultura al carrer, el carrer és cultura!.
