Totes les persones del País Valencià estem afectades. Perquè TOTES, I ESPECIALMENT LES CLASSES POPULARS, vivim i patim un règim colonial saquejador i un sistema institucional, científic, meteorològic, industrial, comunicatiu, logístic, pescador i camperol subaltern als interessos de la metròpoli i el gran capital.
Les conseqüències d’un sistema tan criminal com el que patim, hui, suren per damunt de l’espectacle capitalista que, mitjançant els elements de distorsió alienant que anomena cultura, pertorba la nostra visió de conjunt i ens impedeix agafar consciència de la nostra condició de servitud.
La devastació de la zona afectada, la impotència i ràbia de les persones que l’estan patint amb més rigor i la negligència criminal de les estructures institucionals, concedides per la gràcia de la corona, es mostren tan inútils per al poble valencià com autoritàries per a les classes treballadores.
Eixa inutilitat quedarà gravada en la memòria de totes les valencianes amb la cara del president Mazón desorientat, amb la mirada fugaç i sense connexió amb la realitat. Però també amb les declaracions infames de la titular de turisme (Naturalment) ordenant a les famílies que es queden en casa a esperar que li tornen els cadàvers dels seus éssers volguts.
És clar, que arribats a aquest punt on les xifres de mortaldat són ja terribles i criminals, la por a la connexió entre la solidaritat i la ràbia i que aquesta es tronque en revolta, condiciona les decisions de la metròpoli. La pacificació i el control de la zona afectada és imprescindible per al règim i per això envia més forces de contenció militar que d’ajuda humanitària.
L’autoorganització popular que fins ara ha assumit l’organització de la vida en les zones devastades, pot passar, en un no res, a convertir-se en un contrapoder popular ingovernable. I el que està vivint el País Valencià, ara mateix, és un procés d’empoderament popular, un procés sobirà de baix cap a dalt, que ha sigut capaç de desplaçar a l’estat ineficient en les tasques d’ajuda humanitària, assumint en primera persona les tasques de repartit de menjar i aigua, de medicines en bicicleta, d’un voluntariat de granera i pala imparable i increïble, d’una visió estratègica espontània fonamental al treballar des del minut u en restaurar la xarxa de sobirania alimentària…
Des de Decidim, creguem que la funció de l’UME i de les forces militars és la d’eliminar la possible conseqüència d’aquest contrapoder mitjançant el control del territori i la intimidació de les brigades de voluntaris que ara s’encarreguen de la sanitat, la vigilància i la neteja dels carrers juntament amb les persones afectades.
Ara, es treuen una restricció a la mobilitat a les zones afectades i un intent de canalització dels ajuts i de la solidaritat per a intentar suavitzar i controlar els impulsos d’autoorganització popular. L’intent de monopolitzar l’ajut per part de la Generalitat, va tenir, com a conseqüència, un desastrós desenllaç. Milers de voluntaris obligats a retornar a casa, columnes de busos immobilitzats a la carretera de Xiva, i voluntaris negant-se a netejar el centre comercial de Bonaire.
Restringir els accessos i la mobilitat dins del territori al voluntariat, és, senzillament, restringir l’única ferramenta que fins ara estava funcionant substituint-la per aquelles forces que han generat la situació de mort i destrucció que estem patim. I la visita dels reis a la zona afectada vol marcar el moment d’expulsió de les forces autoorganitzades trencant el procés de germania entre valencianes i impedint que aquesta vaja pujant el grau d’organització i de responsabilitats.
Des de Decidim, animem a seguir amb el procés d’autoorganització mostrant el rebuig a la visita dels reis. Animem a continuar enviant brigades a les zones afectades perquè fan falta i esperonem a totes les organitzacions de base de les barriades i pobles no afectats, al fet que organitzen la seua mobilitat de forma responsable, però insistint, amb la necessitat absoluta de continuar exercint la solidaritat de manera directa i sense cap intermediari institucional, que prèviament no ens reconega com a força indispensable en aquest conflicte.
El poble valencià no és un espectador ni un titella del poder colonial. Organitzem-nos i plantem cara en aquesta batalla per la vida i la solidaritat.
Sols el poble salva el poble!
País Valencià, 3 de novembre de 2024
