Plataforma per la Llengua ha convocat les entitats integrants de Castelló per la Llengua per unir-les junt amb els partits polítics i defensar tots plegats el topònim oficial de Castelló de la Plana. Això és degut al fet que el govern municipal de PP i Vox han acordat continuar en els tràmits per a la seua castellanització i, per tant, ignorar els informes oficials, científics i històrics que avalen la toponímia en valencià. L'entitat, paral·lelament al ple municipal, ha llançat un manifest i s'ha concentrat en la plaça Major amb l'objectiu de recollir suports a favor del manteniment exclusiu com a topònim oficial de Castelló de la Plana.
Així doncs, el delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià, Toni Royo, ha criticat la decisió del govern liderat per Begoña Carrasco (PP). "L'oposició a la recuperació del reconeixement ple del nom de Castelló i l'ús oficial de «Castellón» no pot ser entesa més que com un acte reaccionari", ha manifestat Royo. A més, ha afegit que "la iniciativa de l'actual equip de govern de recuperar l'ús oficial de la forma «Castellón» respon a interessos ideològics contra l'ús del valencià". Per aquest motiu, l'entitat ha impulsat aquest matí una mobilització per a denunciar públicament l'atac a la llengua que pretén fer el govern municipal. L'ONG del valencià enceta un camí per sumar suports al seu manifest a favor del nom "Castelló de la Plana" i recordar que "la llengua no es toca!".
"El nom és Castelló"
La capital de la Plana Alta havia recuperat el seu nom només en valencià el 22 de març del 2019, quan la Generalitat Valenciana va aprovar la forma exclusiva «Castelló de la Plana». El govern de la Generalitat, aleshores conformat per PSPV, Compromís i Podem, va prendre la decisió tenint en compte el dictamen favorable que va emetre, per unanimitat, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). L'informe de la Secció d'Onomàstica de l'AVL, presidida pel catedràtic Emili Casanova, fonamentava l'estudi del topònim en quatre aspectes bàsics: l'etimologia, la documentació històrica, la legislació vigent i els criteris de fixació de la toponímia valenciana recollits en els manuals especialitzats.
Informe de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
L'informe de l'AVL sobre el topònim «Castelló», emés el 19 de desembre de 2019, assenyala en primer lloc que el nom de la ciutat formava part dels aleshores 27 topònims de municipis en la zona de predominança del valencià que només mantenia el topònim en la forma castellanitzada. A més, l'informe clarifica que el Decret 62/2017, de 2 de juny, del Consell dictamina que el topònim de la ciutat ha de respondre a la seua tradició històrica i lingüística. En eixe sentit, cal tenir en compte que el manual per a la fixació de la toponímia valenciana, publicat per l'AVL el 2015, també recomanava als municipis la recuperació de la denominació valenciana com a forma oficial, atés que és la tradicional i es correspon a la realitat lingüística valenciana.
En el mateix sentit, l'informe de l'acadèmic Emili Casanova recorda que «Castelló» és el topònim que apareix en documents medievals com El llibre del repartiment o la Crònica de Jaume I, del segle XIII. Altres documents històrics més moderns demostren la tradició lingüística de la denominació valenciana, «Castelló de la Plana».
Antecedents
L'Ajuntament de Castelló de la Plana va fer oficial la forma pròpia en valencià el 19 de juliol del 1982, a més de mantindre la forma castellanitzada «Castellón», feta servir oficialment a partir del Decret de Nova Planta al segle XVIII. El manteniment com a oficial de la forma «Castellón» ja es va fer contra l'opinió del cronista oficial de la ciutat d'aleshores, Àngel Sánchez Gozalbo, defensor com a forma de «Castelló» i del «Grau de Castelló». Per això, Plataforma per la Llengua recorda que l'ús oficial de «Castellón» va ser fruit de la imposició del centralisme de l'administració borbònica castellanista, i no per cap decisió de l'Ajuntament, ni de cap institució valenciana.
