Arran dels resultats de les proves PISA, han anat sortint a la llum pública notícies d’un sistema educatiu que fa aigües per totes bandes.
Només hi ha un culpable: El Departament d’Educació, amb la complicitat de la Fundació Jaume Bofill i la desídia dels sindicats en no voler-se mullar en les Polítiques Educatives, quan aquestes són part de la seva feina, ja que són membres de ple dret en les comissions parlamentàries, el Consell Escolar de Catalunya, el MUCE...
El professorat fa tres mesos de vacances!
El dies de presencia al lloc de treball del professorat, és menor que el de la resta de treballadors de la funció pública. Però el salari base d’un professor és més baix que la d’un treballador de la mateixa categoria professional, ja que es descompten els dies de no assistència al lloc de treball. Amb l’avançament del curs escolar on els sindicats no van estar a l'altura de les circumstàncies, els docents van pujar de nivell en la categoria de la ganduleria i l’administració ja va disposar d’un cap de turc. En el col·lectiu docent com en tots els altres hi ha de tot. Doncs perquè quan es topa amb un docent incompetent és culpa a tot el col·lectiu? Oi que no passa a Sanitat quan hi ha un metge negligent?
Falta professorat?
Som gairebé a final de curs. Qui no ha patit baixes de professorat en què s’ha trigat una setmana a cobrir o senzillament el centre ha hagut d'anar tapant forats amb el professorat de guàrdia! Vist així la premissa és certa, però... Hi ha un contingent important de docents que està de baixa per depressió i ansietat, degut en gran part pel bossing laboral exercit per uns equips directius que emparats pel decret de plantilles, fan i desfan sense haver de retre comptes. Un model educatiu on les direccions posen al mateix nivell alumne i professor en cas de conflicte, i a l’aula l’opinió de l’alumnat té més valor que el saber científic del professorat. No ha sortit a la llum pública que cap junta de personal hagi demanat a l’empresa el nombre de treballadors de baixa i per quins motius. Només un sindicat ha demanat que es derogui el decret de plantilles.
Les proves PISA
Fent un seguiment de les estadístiques s’observa des de fa anys la tendència a la baixa dels resultats. Els professaurus ho debatien en els claustres, el premi al debat pedagògic era la no renovació de continuïtat en el centre, informes negatius..., situació que va comportar a més d’un interí amb anys d’experiència baixar a la categoria de substitut, ja que l’esmentat decret permet seleccionar personal a dit. Però clar, cal portar plat a taula i els claustres espai de debat pedagògic es va anar convertint en monòlegs directius i silenci del professorat. Només els acòlits seguidors de les innovacions educatives dissenyades per la Fundació Jaume Bofill, tenen càrrecs i massa sovint és professorat novell fàcilment manipulable.
La comissió d’avaluació i propostes de millora!
El departament d’educació, va crear una comissió d’avaluació que no complia els requisits mínims de fiabilitat: variables de context, variables de recursos, variables de processos i variables de resultats (Només cal tibar d’hemeroteca).
Conclusió resultats esbiaixats i propostes esperpèntiques.
Ens van voler fer creure que la baixada de nivell educatiu va ser degut confinament derivat de la pandèmia. El confinament, només va posar sobre la taula la bretxa tecnològica i l’acceleració de la tendència a la baixa iniciada per Escola Nova 21 a principis d’aquest segle.
Fa més de vint anys, que els nostres infants i joves no reben l’educació de qualitat a què tenen dret com a ciutadans d’un país democràtic.
Esperem que el sistema educatiu millori, però no abandonem les víctimes que han quedat pel camí.
