Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Català a l'escola
Converses amb els grups del Congrés espanyol per recórrer la proposta de llei educativa del govern de PP i Vox al País Valencià

Plataforma per la Llengua veu indicis d'inconstitucionalitat en la proposta legislativa del govern valencià, ja que el text privilegia el castellà mentre arracona encara més el valencià a les aules

29/03/2024 Llengua
Plataforma per la Llengua ha iniciat converses amb diferents grups parlamentaris del Congrés de Diputats per tal d'estudiar un recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra la llei educativa impulsada pel govern de PP i Vox al País Valencià, que segons assenyala l'entitat busca exterminar el valencià. Segons l'ONG del valencià, la proposta privilegia el castellà mentre arracona encara més el valencià a les aules. A més, l'entitat assenyala la vulneració i l'incompliment de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). Plataforma per la Llengua també ha impulsat una mobilització ciutadana perquè cada dijous la gent isca al carrer amb una samarreta verda amb el lema "La llengua no es toca!".

Aquesta proposta és un incompliment de la Constitució espanyola, l'Estatut d'Autonomia, la Llei d'ús i ensenyament del valencià i de la normativa internacional en matèria lingüística perquè dificultarà a l'alumnat l'opció d'estudiar en valencià, mentre que assegura l'aprenentatge en castellà a tot el territori.

Una proposta antivalenciana

Aquesta proposició de llei crea dos sistemes, un per a la zona valencianoparlant i un per a la zona castellanoparlant. I, en conseqüència, no garanteix que tot l'alumnat puga conéixer les dues llengües oficials. Això vol dir que una part de la població valenciana, en edat d'escolarització obligatòria, no podrà tindre les mateixes possibilitats de desenvolupament professional i personal.

La proposta estableix una regulació basada en un fals "dret de les famílies a triar la llengua base" -concepte de nova creació que fa referència a la llengua que tindrà més pes com a vehicular per a tot el grup d'alumnes- i, "a partir dels resultats de les preferències de les famílies, s'efectua la planificació educativa corresponent". Tanmateix, crear un sistema basat en majories no té res a veure amb la garantia que tots reben els primers ensenyaments en la seua llengua habitual.

Com quedarien els percentatges de valencià amb la nova llei?

D'una banda, en les zones castellanoparlants, on és preceptiu el castellà en lectoescriptura, tot el contingut podrà ser en castellà, i únicament es deixa per al valencià un màxim del temps lectiu del 10% (infantil, secundària i batxiller) o un 12% (primària) del total. És a dir, només les hores corresponents a l'assignatura de valencià. Això, sense tindre en compte altres possibles exempcions que puguen aplicar-se.

Cal recordar que, si tal com diu la proposta legislativa del PP i Vox, el criteri que importa és el de l'oficialitat, el valencià és oficial a tot el País Valencià. Per tant, en cap lloc del País Valencià el valencià pot tenir menys drets que el castellà. Si el valencià gaudeix de plena protecció a Xàbia, també l'ha de tenir a Requena.

En les zones valencianoparlants, si es tria com a llengua base el valencià, els percentatges de continguts en la llengua pròpia del País Valencià quedarien en el tram d'Infantil amb un 65% de màxim en valencià i obligatòriament un 25% en castellà; en 1r i 2n de primària un 60% de màxim en valencià, tot i que pot veure's reduït fins al 50%, i un 25% obligatori en castellà; a partir de 3r de primària, no podrà haver més d'un 20% de diferència entre llengües oficials en les zones valencianoparlants. És a dir, podrà haver un 50% en valencià com a màxim, un 25% de castellà, i un 25% d'anglès. Pel que fa a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), els percentatges quedarien amb un màxim del 52,5% en valencià, encara que pot veure's reduït fins al 47,5%.

Per contra, en les zones valencianoparlants, si es tria llengua base castellà, el percentatge d'Infantil es repartiria amb un 25% per al valencià i un 65% obligatori en castellà; en 1r i 2n de primària quedaria un 25% de màxim per al valencià i un 60% obligatori per al castellà; a partir de 3r de primària no podria haver més d'un 20% de diferència entre llengües oficials en les zones valencianoparlants. En l'ESO, el màxim del valencià serà d'un 32,5%, tot i que pot veure's reduït fins al 27,5%.

En definitiva, a les zones valencianoparlants hi hauria garantit un mínim del 25% en castellà. Per contra, a les zones castellanoparlants no passa el mateix amb la llengua pròpia del País Valencià, el valencià, i això constitueix un clar atac a la llengua.

Vulneració de la normativa i trencament del consens del 1983

Amb tot això, doncs, és evident que no hi ha cap mesura orientada a protegir el valencià. Els poders públics tenen l'obligació legal de protegir el valencià i promocionar-lo. L'article 3 de la Constitució espanyola disposa el caràcter oficial de les llengües reconegudes als estatuts d'autonomia i el deure de protegir i tindre un especial respecte per les llengües oficials diferents del castellà.  L'article 6é de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià disposa que el valencià és la llengua pròpia del País Valencià. A més, estipula que el valencià és idioma oficial en aquest territori i, finalment, disposa el dret dels valencians i valencianes a usar el valencià, amb la consegüent obligació per a la Generalitat de garantir l'ús normal i oficial de les dues llengües oficials i d'adoptar amb aquesta finalitat les mesures necessàries per tal d'assegurar-ne el coneixement. I no només això, sinó que fixa específicament l'atorgament d'especial "protecció i respecte a la recuperació del valencià."

La incorporació de la llengua a l'ensenyament en tots els nivells educatius sobre els quals la Generalitat té competències, obligació ja consagrada en la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) de 1983, és l'única forma de fer realitat el dret que tot ciutadà té a conéixer i usar el valencià. La proposta de PP i Vox, per tant, també contradiu aquesta norma i les seues obligacions específiques de recuperació del valencià i de protecció del dret de la ciutadania a conèixer la llengua.

La proposta normativa també contradiu la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), tractat ratificat per Espanya. Aquesta Carta estableix que els parlants de "llengües regionals o minoritàries" (com podria considerar-se el valencià) tenen dret a rebre l'educació en la seua llengua i s'ha de garantir tot l'ensenyament en la llengua minoritària per part dels poders públics. En aquest sentit, el cinquè informe del Comitè d'Experts sobre l'Estat Espanyol (de 19 de setembre de 2019) per analitzar el seu compliment de la CELRoM va concloure que la Llei d'educació plurilingüe de 2018 no era conforme la Carta ja que impossibilitava, entre altres coses, els models basats en programes d'immersió.

Una proposta de llei inconstitucional

Per tot això, Plataforma per la Llengua veu clars vicis d'inconstitucionalitat en aquesta proposta de norma, igual que els va veure en la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per 'Hablamos Español'. La proposició de Llei de "Llibertat educativa" no deixa al valencià i al castellà en igualtat de condicions, com ja es va pronunciar el Tribunal Constitucional en la seua sentència 31/2010: "tota llengua oficial és, per tant -també allí on comparteix aquesta qualitat amb una altra llengua espanyola-, llengua d'ús normal per i davant del poder públic" i que "només els particulars, en tant que titulars del dret d'opció lingüística [...], poden preferir una o altra de les dues llengües en les relacions amb el poder públic [...]. I fer-ho, a més, en perfecta igualtat de condicions pel que fa a les formalitats i requisits del seu exercici".

En la mateixa sentència, el TC resolia, de manera encara més inequívoca, que la cooficialitat comporta un "equilibri inexcusable entre dues llengües igualment oficials i que en cap cas poden tenir un tracte privilegiat". A més, la llei proposada per PP i Vox no assegura l'aprenentatge del valencià, fet que va en contra de la sentència del TC (STC 87/1983, FJ 5) on s'afirma que "l'Estat en el seu conjunt té el deure constitucional d'assegurar el coneixement tant del castellà com de les llengües pròpies d'aquelles Comunitats que tinguen una altra llengua com a oficial".

L'ús del valencià entre el professorat, als llibres de text i als exàmens

Amb la nova proposta, el requisit de valencià només serà obligatori per a poder vehicular matèries en aquesta llengua, mentre que en els altres casos només serà considerat un mèrit. Això pot generar escassetat de professors acreditats de valencià i fer impossible donar eixida a la demanda d'educació en valencià. Cal recordar que, actualment, la LUEV obliga els professors a conèixer les dues llengües.

Pel que fa als llibres de text, la proposta legislativa no fa cap referència específica a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Tampoc fa cap referència a l'Estatut d'Autonomia i els articles en què es disposa que l'AVL és l'única font de criteris lingüístics. A més, deixa la porta oberta a interpretar què significa "normativa lingüística valenciana". És a dir, obri la possibilitat que alguns grups acientífics puguen arribar a establir normativa lingüística.

Els alumnes d'ESO i Batxillerat poden usar la llengua oficial que vulguen als exàmens i proves d'avaluació amb independència de la llengua vehicular de la matèria. A diferència de la ILP d'"Hablamos Español", la proposta de llei no ho condiciona al coneixement del professor, però a la pràctica, com que hi haurà molts professors sense requisit, els valencianoparlants tindran aquest dret vulnerat, a diferència dels castellanoparlants. En definitiva, Plataforma per la Llengua recorda que el dret fixa, modifica, amaga o elimina la realitat. En eixe sentit, la proposta de llei impulsada per PP i Vox esdevé un autèntic perill per a la salut del valencià, que és la llengua pròpia del País Valencià segons l'Estatut d'Autonomia. La llei trenca tots els consensos en matèria lingüística, als quals s'arriba després de molts anys d'estudi i de defensa del valencià, sense comptar amb cap base jurídica ni científica.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid