Entitats ecologistes han denunciat una campanya de sectors econòmics poderosos per frenar la posada en marxa de Agència de la Natura de Catalunya (ANACAT) fet que consideren inacceptable en el context d’emergència ecològica i en què el govern ha de prioritzar l’interès general.
L’Agència de la Natura de Catalunya va ser aprovada per la Llei 7/2020 del Parlament de Catalunya, com a eina d’estudi, planificació, protecció i gestió de la natura, i s’ha de nodrir de fons propis de la Generalitat, provinents de l’actual Departament d’Acció Climàtica, i de l’impost al CO2.
Per a poder començar a funcionar, l’ANACAT necessita que s’aprovin els seus estatuts, projecte en el qual el govern ha avançat poc en els darrers tres anys, però que actualment estan a exposició pública després d’un procés participatiu. Un procés que s’ha allargat excessivament en el temps i que ara s’ha de completar urgentment per tal que s’iniciï el desplegament de l’agència.
En aquest moment, consideren que el Govern no pot acceptar les pressions de certs sectors que únicament defensen interessos privats i que senten que un nou organisme públic així pot condicionar els seus guanys econòmics per criteris de conservació de la natura.
Recorden que "ens trobem immersos en la pitjor crisi de la història de la humanitat, una crisi ecològica global que té dues expressions principals: l’escalfament global i la pèrdua de biodiversitat. Les dades científiques són inapel·lables. El Govern ha de mirar per l’interès general, i això passa per fer tot el possible per aturar aquesta crisi i evitar la pèrdua de més espècies i ecosistemes, i per contribuir a frenar la crisi climàtica".
Les entitats defensen que l’actual proposta d’estatuts de l’ANACAT ja recull la diversitat d’agents del territori i els diferents interessos presents, que evidentment s’han de tenir en compte per mirar de compatibilitzar-los amb la conservació de la natura.
Remarquen que de molt poc serviria una Agència si les altres eines imprescindibles per a la conservació de la biodiversitat catalana no s’activen amb urgència:
-Llei catalana del patrimoni natural i la biodiversitat.
-Pla Territorial sectorial de connectors ecològics.
-Plans de conservació i recuperació d’espècies amenaçades i en perill d’extinció.
-Adequats instruments de planificació, recerca i gestió dels espais naturals protegits.
-Recursos econòmics i humans suficients per als equips de gestió
