El títol traduït per Edicions del 1979 està descrit com un llibre "punyent i rigorós", un assaig traça la gènesi, la consolidació i les conseqüències del concepte de postmodernitat: "Un recorregut intel·lectual apassionant que arrenca els anys trenta del segle XX a l’àmbit hispànic, continua amb els canvis de significat i d’ús del terme a finals de la dècada de 1970, quan es popularitza, i culmina amb els debats dels anys noranta. L’autor, un dels pensadors marxistes contemporanis més rellevants, ens ofereix una anàlisi històrica sobre els orígens de la postmodernitat."
L'editorial anuncia que el llibre analitza la postmodernitat ideològica i es responen les preguntes: "D’on prové la idea? Qui va ser el primer a concebre-la?, i a desenvolupar-la? Com han canviat els seus significats? A quins interessos serveix? Què passa amb l’art, el temps i la política en l’era de l’espectacle? Què ha acabat?, i què ha començat?"
L'autor
Perry Anderson (Londres, 1938) és historiador i assagista. Especialista en història intel·lectual, ha estat professor a la Universitat de Califòrnia (UCLA) i editor de la New Left Review, revista acadèmica d’arrel marxista anglosaxona. Ha escrit, entre d’altres, Passages from Antiquity to Feudalism (1974), Lineages of the Absolutist State (1974), Considerations on Western Marxism (1976), Arguments within English Marxism (1980), In the Tracks of Historical Materialism: The Wellek Library Lectures (1983), A Zone of Engagement (1992), The Origins of Postmodernity (1998), Spectrum: From Right to Left in the World of Ideas (2005), The H-Word: The Peripeteia of Hegemony (2017) i The Antinomies of Antonio Gramsci (2017).
